The Dancer Upstairs

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaThe Dancer Upstairs
Fitxa
DireccióJohn Malkovich Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióJohn Malkovich i Andrés Vicente Gómez Modifica el valor a Wikidata
GuióNicholas Shakespeare Modifica el valor a Wikidata
MúsicaAlberto Iglesias Fernández-Berridi Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJosé Luis Alcaine Escaño Modifica el valor a Wikidata
ProductoraSearchlight Pictures, Antena 3, Mr. Mudd, Atresmedia i Open de España (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorSearchlight Pictures i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica i Espanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena2002 Modifica el valor a Wikidata
Durada133 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà
anglès Modifica el valor a Wikidata
RodatgePortugal i Madrid Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enThe Dancer Upstairs (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Gènerecinema de ficció criminal, drama, pel·lícula basada en una obra literària, cinema polític i thriller Modifica el valor a Wikidata
TemaGuerra Freda Modifica el valor a Wikidata

Lloc webwww2.foxsearchlight.com… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0118926 Filmaffinity: 538415 Allocine: 29297 Rottentomatoes: m/dancer_upstairs Letterboxd: the-dancer-upstairs Mojo: dancerupstairs Allmovie: v260298 TCM: 445047 Metacritic: movie/the-dancer-upstairs TV.com: movies/dancer-upstairs AFI: 62687 TMDB.org: 20689 Modifica el valor a Wikidata

The Dancer Upstairs (estrenada a Espanya com Pasos de baile i Amèrica llatina com Sendero de sangre,[1][2][3]) és una pel·lícula de suspens i crim hispano-estatunidenc produïda i dirigida per John Malkovich (en el seu debut com a director), i protagonitzada per Javier Bardem, Juan Diego Botto i Laura Morante. La pel·lícula és una adaptació del llibre The Dancer Upstairs de Nicholas Shakespeare, qui també va escriure el guió.[4][5][6]

Trama[modifica]

El tinent Agustín Rejas (Javier Bardem), un policia en la capital d'un país llatinoamericà sense nom, està assignat a investigar una sèrie d'incidents violents. Alguns són menors, uns altres són més seriosos. Van començar en llogarets remots en els últims anys, però ara comencen a ocórrer en o prop de la capital. Tots tenen dues coses en comú: es dirigeixen a persones en la política, i estan associats amb una figura misteriosa anomenada el president Ezequiel, que sembla estar intentant soscavar al govern corrupte i ineficaç del país.

Rejas està casada amb una dona atrevida i abstreta, però se sent cada vegada més atreta per Yolanda (Laura Morante), ballarina i professora de la classe de ballet de la seva filla adolescent. Els dos són llançats junts en un parell d'ocasions pels atacs d'Ezequiel. Rejas es troba passant temps amb Yolanda per a alleujar l'estrès de la recerca. L'atracció és mútua, però els dos no arriben a tenir una aventura, ara com ara.

Quan els associats d'Ezequiel assassinen a dos funcionaris governamentals importants en la capital, es declara la llei marcial i els militars prenen la iniciativa en la recerca. Reixes entén que, tret que pugui trobar i detenir a Ezequiel, el govern dependrà cada vegada més dels militars per a la seguretat quotidiana; els abusos que acompanyen al govern militar proliferaran i finalment destruiran a la societat civil. El seu obstinat treball de detectiu descobreix una pista crucial per al parador de Ezequiel, però el porta per un camí que, fins i tot si té èxit, posarà en perill les seves relacions personals i professionals.

Repartiment[modifica]

Producció[modifica]

La pel·lícula va ser rodada a Porto (Portugal), Equador i Espanya.[7][5] La versió teatral original incloïa una escena ràpida (aproximadament 2–3 segons) d'un mapa de Lima. Aquesta escena ha estat eliminada del DVD.

Un rètol dempeus de carrer diu: "Cuando escucho la palabra cultura, alcanzo mi pistola". Aquesta é una cita que generalment s'atribueix erròniament al líder nazi Hermann Göring.

La cinta de vídeo confiscada està etiquetada com a "Estat de setge"; Est passa a ser el títol espanyol de la pel·lícula État de siège de Costa Gavras. Resulta que hi ha una execució en la cinta. Més tard, parts de la pel·lícula de Gavras també es veuen en la cinta.

La broma de bromes sobre "els pubs en una llauna de coca" és una referència a les audiències de confirmació del jutge Clarence Thomas.

Base històrica[modifica]

La història està inspirada en el grup terrorista en el Perú conegut com Sendero Luminoso. El seu líder, Abimael Guzmán, conegut pel president Gonzalo, va ser capturat en un apartament sobre un estudi de ballet en la capital, Lima, en 1992. La professora de ballet Yolanda estava basada en Maritza Garrido Lecca, la dona en el departament de la qual va ser trobat Guzmán. El personatge de Bardem es va inspirar en Benedicto Jiménez i el general Ketín Vidal, del GEIN, les principals figures responsables de la captura de Guzmán.[5]

Premis i reconeixements[modifica]

2002 - Festival Internacional de Cinema de Venècia
2002 - Festival Internacional de Cinema de Chicago
  • Nominació per al Concurs de Nous Directors en John Malkovich
2004 - Chlotrudis Awards
  • Nominació per a Millor actor per Javier Bardem
2004 - Political Film Society
  • Nominació per al Premi PFS

Referències[modifica]

  1. «A 25 años del arresto de Abimael Guzmán: 10 obras aparecidas tras la captura del siglo» (en castellà), 12-09-2017. [Consulta: 31 març 2019].
  2. «Sendero de sangre» (en castellà), 23-05-2004. [Consulta: 31 març 2019].
  3. «Sendero de sangre», 21-08-2003. [Consulta: 31 març 2019].
  4. Shakespeare, Nicholas «Being with John Malkovich» (en anglès). , 22-11-2002 [Consulta: 31 març 2019].
  5. 5,0 5,1 5,2 Zileri, Diana. «Còpia arxivada», 13-07-2000. Arxivat de l'original el 2017-09-14. [Consulta: 18 gener 2022].
  6. Ebert, Roger. «The Dancer Upstairs Movie Review (2003) | Roger Ebert» (en anglès). [Consulta: 31 març 2019].
  7. Bedoya, Ricardo. El Perú imaginado: Representaciones de un país en el cine internacional (en castellà). Fondo editorial Universidad de Lima, 8 de juliol de 2018. ISBN 9789972454073 [Consulta: 31 març 2019]. 

Enllaços externs[modifica]