Thomas Archibald Sprague
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 7 octubre 1877  Edimburg (Escòcia) |
| Mort | 22 octubre 1958 (81 anys) Cheltenham (Anglaterra) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat d'Edimburg |
| Activitat | |
| Ocupació | botànic |
| Ocupador | Reial Jardí Botànic de Kew (1900–) |
| Obra | |
| Abrev. botànica | Sprague |
| Família | |
| Cònjuge | Mary Letitia Green |
| Pare | Thomas Bond Sprague |
 | |
Thomas Archibald Sprague (Edimburg, 7 d'octubre de 1877 - †Cheltenham, 22 d'octubre de 1958) fou un botànic escocès.
Fou un dels onze fills de Thomas Bond Sprague (1830-1920), actuari, i de Margaret Vaughan Steains. Thomas Archibald anà a la Universitat d'Edimburg, on feu el doctorat.[1] Entre el 1898 i el 1900 participà en l'expedició del capità H.W. Dowding a Veneçuela i a Colòmbia. Quan en tornà, concursà i guanyà un càrrec de botànic als Reial Jardí Botànic de Kew. El 1913 realitzà una expedició a les illes Canàries.
Els seus aproximadament 280 articles publicats se centren en l'àrea de la nomenclatura i taxonomia. Publicà en col·laboració amb Daniel Oliver Flora of Tropical Africa, on tractà les famílies Bignoniàcia (al vol. 4, n.2), Hernandiàcia i Lorantàcia (al vol. 6 n.1).
Referències[modifica]
- ↑ Siehe Arxivat 2017-03-22 a Wayback Machine. (anglès)