Thorir Rögnvaldarson

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaThorir Rögnvaldarson
Nom original(non) Þórir Rǫgnvaldsson Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement872 Modifica el valor a Wikidata
Mort920 Modifica el valor a Wikidata (47/48 anys)
Altres
TítolJarl Modifica el valor a Wikidata
FamíliaJarls de Møre Modifica el valor a Wikidata
CònjugeÅlov (Årbot) Haraldsdotter (890–) Modifica el valor a Wikidata
FillsBergljot Toresdatter, Thorbard av Møre (en) Tradueix, Thoresdotter Thoresdotter (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesRognvald Eysteinsson Modifica el valor a Wikidata  i Hildr Hrólfsdóttir (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansTorf-Einarr (en) Tradueix, Hallað Rǫgnvaldsson (en) Tradueix i Gange-Rolv Modifica el valor a Wikidata

Thorir Rögnvaldarson (també Tore Teiande, dit el Silenciós, m. 935) va ser un cabdill viking del segle IX fill de Rognvald Eysteinsson, jarl de Møre, Noruega i germà de Hrolf Ganger, que va ser el primer cabdill viking que iniciaria una estirp que governaria el Ducat de Normandia i d'Ivar Rögnvaldsson. El seu germanastre Torf-Einarr va ser jarl de les Illes Òrcades.

Thorir es casà amb Ålov, filla de Harald I de Noruega i van tenir dues filles, Bergljot (n. 914) que es casà amb el jarl de Lade Sigurd Håkonsson, Vigdis (n. 918), i un fill anomenat Jorund (n. 916).[1]

Dos fills del re Harald I de Noruega, Halvdan Hålegg (Hálfdan Cames Llargues) i Gudrød Ljome (Gudrod el Brillant), mataren al pare de Thorir assetjant-lo a la seua pròpia casa i calant-li foc. Gudrød va prendre possessió de les terres de Rögnvald mentre que Hálfdan navegà a l'oest cap a les Òrcades per tal de derrocar a Torf-Einarr. El rei Harald, aparentement horroritzat per les accions dels seus fills, va desposseir a Gudrød i restaurà les possessions de Rögnvald a Thorir, assumint el seu paper de jarl de Møre després de la mort del seu pare.[2][3]

Referències[modifica]

  1. «Perfil de Thorir Rögnvaldarson en familysearch.org». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 9 desembre 2012].
  2. Heimskringla, saga de Harald Harfager, cap. 30 y 31
  3. Saga Orkneyinga, cap. 8