Tocata y fuga de Lolita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaTocata y fuga de Lolita
Fitxa
DireccióAntonio Drove Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Arturo Fernández
Amparo Muñoz
Francisco Algora
Enriqueta Carballeira
Manuel Alexandre
Pauline Challenor
María Luisa Merlo
Laly Soldevila
ProduccióÁgata Films S.A.
GuióJosé Luis Dibildos
MúsicaCarmelo Bernaola
FotografiaManuel Rojas
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena1974 Modifica el valor a Wikidata
Durada87 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0072297 Filmaffinity: 336243 Letterboxd: tocata-y-fuga-de-lolita TMDB.org: 429866 Modifica el valor a Wikidata

Tocata y fuga de Lolita és una pel·lícula de 1974 dirigida per Antonio Drove.[1]

Argument[modifica]

Carlos, un vidu de quaranta anys, viu amb la seva filla Lolita i amb la seva germana Merche. Carlos és candidat a procurador en Corts, per la qual cosa viatja amb freqüència fora de Madrid. En un d'aquests viatges, es veu obligat a tornar precipitadament quan la seva germana li comunica que la seva filla ha marxat de casa per a viure amb unes amigues. En lloc d'escandalitzar-se, Carlos es fica en el món juvenil de la seva filla i els seus amics, entre els quals es troba Nicolai, un hippie bohemi, xicot de Lolita. Aquesta li diu al seu pare que Nicolai és promès d'Ana, i no li conta que viu en el mateix apartament que elles. Així, Carlos, que està interessat per Ana, s'introdueix en el grup, fins i tot es vesteix com ells per a conquistar Ana.[2]

Repartiment[modifica]

Producció[modifica]

Va estar subscrita pel productor José Luis Dibildos qui va finançar una sèrie de pel·lícules a través de la productora Àgata Films, en un intent de fer un cinema socialment compromès però que fora comercial. Evitant caure en el recurs del riure fàcil creant personatges amb una psicologia molt marcada, la pel·lícula critica la hipocresia sexual de la societat sumant-se a la resta de la sèrie de comèdies crítiques amb les convencions socials on es troben tan variats com la immigració (Españolas en París), el masclisme (La mujer es cosa de hombres), o la publicitat (Vida conyugal sana).[3]

Premis[modifica]

30a edició de les Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics[4]

Categoria Candidat Resultat
Millor actor Francisco Algora Guanyador
Premi revelació Antonio Drove Guanyador

Referències[modifica]

  1. ↑ Tocata y fuga de Lolita a Historia de nuestro cine, rtve.es
  2. ↑ Tocata y fuga de Lolita a fotogramas.es
  3. ↑ Tocata y fuga de Lolita (1974) ¿diferencias generacionales o choque entre dos Españas? Arxivat 2019-05-02 a Wayback Machine. per Ana Asión Suñer A: IV Congreso Internacional Historia, arte y literatura en el cine en español y portugués: estudios y perspectivas: Salamanca, 28-30 de junio de 2017 / coord. por Esther Gambi Giménez; María Marcos Ramos (ed. lit.), 2017, págs. 185-199]
  4. ↑ «Premios del CEC a la producción española de 1974». CEC. Arxivat de l'original el 2021-05-06. [Consulta: 22 desembre 2018].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Tocata_y_fuga_de_Lolita&oldid=29771284»