Vés al contingut

Tomàs Roca

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaTomàs Roca
Biografia
Naixementsegle XV Modifica el valor a Wikidata
Tarragona Modifica el valor a Wikidata
Mortvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Tarragona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómetge Modifica el valor a Wikidata

Tomàs Roca (Tarragona, segle XV - Tarragona, segle XVI) va ser un metge i astròleg català [1]

Es titulà en arts (filosofia) i en medicina a la universitat de Perpinyà abans d'exercir a Girona i, posteriorment, entrar al servei de Fadrique Enríquez de Velasco, almirall de Castella i vescomte de Cabrera per matrimoni amb Anna de Cabrera. Es dedicà a l'estudi de l'astrologia, que volgué situar en el camp de la ciència[2] i obtenir-hi aplicació [3] per a la pràctica de la medicina. Fou autor d'un volum, imprès en llatí a Burgos el 1523 [4] que aplegava contingut miscel·lani: una compilació de lèxic astrològic amb disquisicions sobre el tractament de la pleuritis; un escrit contra els nigromàntics; un altre contra les presumpcions dels astròlegs; i finalment una refutació dels tractats del filòsof italià Agostino Nifo sobre Averrois, tractant incidentalment de la repressió reial contra els comuners, i fent un pronòstic per al 1522. Aquesta darrera part, escrita el 1521, era una rèplica al llibre de Nifo De falsa diluvii pronosticatione (Nàpols, 1519), un més [5] d'un seguit d'escrits apocalíptics sobre una propera fi del món.

Uns anys més tard, el metge Francesc Carrera va fer una conferència a la Facultat de Medicina molt crítica amb les idees de Tomàs Roca, que es publicà (Carrera, Francisco. De vario, omnique falso astrologiae conceptu. Barcinonae: s.n., 1657. )

Bibliografia[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Tomàs Roca». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Font y Sagué, Norbert. Historia de les ciencies naturals a Catalunya del sigle IX al sigle XVIII. Barcelona: Estampa de "La Hormiga de Oro", 1908, p. 14. 
  3. Capeille, Jean. Dictionnaire de biographies roussillonnaises. Perpinyà: Imp. Lib. Cat. J. Comet, 1910, p. 525-526.  (facsímil Marseille: Laffitte Reprints, 1978)
  4. Hernández Morejón, Antonio. Historia bibliográfica de la medicina española. Tomo II. Madrid: Imprenta de la viuda de Jordán e hijos, 1843, p. 214 (Biblioteca escojida de Medicina y Cirujía). 
  5. Duran, Eulàlia «Aspectes ideològics de les Germanies». Pedralbes, revista d'història moderna, núm. 2, 1982, pàg. 63.