Tommaso Maria Zigliara
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 29 octubre 1833 Còrsega (França) |
| Mort | 10 maig 1893 (59 anys) Roma |
| Sepultura | Cementiri Monumental Verano |
Director Editio Leonina (en)  | |
| 1880 – 1893 – valor desconegut → | |
| Cardenal | |
| 12 maig 1879 – | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Formació | Universitat de Perusa |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot catòlic (1856–), filòsof, teòleg |
| Orde religiós | Orde dels Predicadors |
 | |
Tommaso Maria Zigliara (Bonifacio, Còrsega, 1833 — Roma, 1893) va ser un teòleg, filòsof i cardenal cors.[1] Pertanyent a l'orde dels dominics, va ser ordenat cardenal pel papa Lleó XIII. Va participar en la restauració del tomisme com a base per la filosofia cristiana i va supervisar la publicació de les obres de Sant Tomàs d'Aquino a finals del segle xix.
Obres[modifica]
- Della luce intellettuale e dell'ontologismo (1874)
- Summa philosophica ad usum scholarum (1876)
- Propedeutica in sacram theologiam (1890)
Referències[modifica]
- ↑ «Tommaso Maria Zigliara». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.