Vés al contingut

Tomris Bakır

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaTomris Bakır
Biografia
Naixement5 novembre 1941 Modifica el valor a Wikidata
Mort25 febrer 2020 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Dades personals
FormacióUniversitat d'Ankara
Universitat de Heidelberg - arqueologia clàssica, column krater (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiRoland Hampe Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióarqueòleg clàssic, professora d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorAtatürk University (en) Tradueix
Universitat de l'Egeu Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeGüven Bakır Modifica el valor a Wikidata

Tomris Bakır (5 de novembre de 1941 - 25 de febrer 2020) va ser una arqueòloga clàssica turca, que es va especialitzar en ceràmica i que va dirigir les excavacions arqueològiques de Daskyleion.

Biografia[modifica]

Tomris Akbaşoğlu va néixer el 5 de novembre de 1941.[1] Va estudiar a Universitat d'Ankara, on va obtenir el títol de llicenciatura.[2] Es va doctorar a l'Institut Arqueològic de la Universitat de Heidelberg, sota la direcció de Roland Hampe.[3] Es va casar amb el també arqueòleg Güven Bakır (de), de qui va rebre el llinatge de casada.[4]

Des de 1977, després de tornar a Turquia, Bakır va exercir com a professora assistent a l'Ataturk Universitat a Erzurum.[2] El 1988 va ser nomenada professora a l'Ege Universitat d'Izmir, on va treballar fins a la seva jubilació el 2010.[2] Entre 1988 i 2010 va dirigir les Excavacions a Daskyleion.[5] Bakır va centrar-hi la seva intervenció arqueològica en la residència del sàtrapa persa.[6] Sota la seva excavació, va interpretar com a temple zoroàstric un edifici,[7] encara que d'altres troballes importants també foren estudiades sota la seva direcció: dos segells i una bulla, àmfores d'importació i moltíssims fragments ceràmics.[8][9][7] Va ser una peça clau de la fundació del Museu Arqueològic de Bandırma el 2003.[5] A més a més, va ser una investigadora internacionalment reconeguda i era membre d'organitzacions de primer ordre, com l'Institut Arqueològic Alemany (DAI).[5]

Va morir el 25 de febrer de 2020 i el seu cos va ser enterrat al cementiri de Yakaköy el 26 de febrer, després d'un ofici funerari a la mesquida de Güven.[5][10]

Recepció[modifica]

Bakır va treballar en els cràters en forma de columna d'origen corinti en la seva tesi, Der Kolonnettenkrater dins Korinth und Attika, que va ser considerada com una «anàlisi metòdica i laboriosa» de la ceràmica.[11] A la seva mort, el Ministeri turc de Cultura i Turisme la va considerar una "mestra destacada, que va introduir la ciutat antiga de Daskyleion al món [i] va obrir horitzons nous en l'arqueologia turca".[12]

Publicacions seleccionades[modifica]

  • Der Kolonnettenkrater dins Korinth und Attika zwischen 625 und 550 v. Chr (Triltsch, Würzburg 1974).[13]
  • Korinth seramiğinde aslan figürünün gelişimi (Ege Üniversitesi Sosyal Bilimler Fakültesi, Izmir 1982).[14]
  • 'Archäologische Beobachtungen über dau Residenz dins Daskyleion', Pallas. Revue d'études antiques (1995).[15]
  • Herausgeberin mit Heleen Sancisi-Weerdenburg: Achaemenid Anatòlia. roceedings of the First International Symposium on Anatolia in the Achaemenid Period, Bandirma, 15–18 August 1997 (Nederlands Instituut voor het Nabije Oosten, Leiden 2001)-[16]
  • Daskyleion (Balıkesir Valiliği, Balıkesir 2011).[17]

Referències[modifica]

  1. ↑ Totentafel in Türk Eskiçağ Bilimleri Enstitüsü Haberler 45, 2019/20 (Digitalisat).
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Prof. Dr. Tomris Bakır vefat etti haberi». [Consulta: 26 febrer 2022].
  3. ↑ Duvar, Gazete. «Arkeolog Tomris Bakır vefat etti» (en turc). Gazete Duvar, 26-02-2020. [Consulta: 22 desembre 2020].
  4. ↑ «Arkeolog Profesör Doktor Güven Bakır vefat etti haberi». Arkeolojik Haber. [Consulta: 22 desembre 2020].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «Prof. Dr. Tomris Bakır´ı kaybettik» (en turc). [Consulta: 26 febrer 2022].
  6. ↑ Marek, Christian. In the Land of a Thousand Gods: A History of Asia Minor in the Ancient World (en anglès). Princeton University Press, 2016-06-21, p. 36. ISBN 978-0-691-15979-9. 
  7. ↑ 7,0 7,1 Nunn, Astrid (en francès) Abstracta Iranica. Revue bibliographique pour le domaine irano-aryen, Volume 34-35-36, 15-07-2016. DOI: 10.4000/abstractairanica.41676. ISSN: 0240-8910 [Consulta: free].
  8. ↑ Brelaz, Cédric Anatolia Antiqua. Eski Anadolu, 15, 1, 2007, pàg. 71–82. DOI: 10.3406/anata.2007.1225.
  9. ↑ Yaldır, Aylin Koçak World Archaeology, 43, 3, 01-09-2011, pàg. 364–379. DOI: 10.1080/00438243.2011.607610. ISSN: 0043-8243.
  10. ↑ «Prof. Dr. Tomris Bakır vefat etti haberi». Arkeolojik Haber. [Consulta: 22 desembre 2020].
  11. ↑ Cook, R. M. (en anglès) The Classical Review, 27, 1, 1977, pàg. 139. DOI: 10.1017/S0009840X00223226. ISSN: 0009-840X.
  12. ↑ «Vefat Haberi». kvmgm.ktb.gov.tr. [Consulta: 22 desembre 2020].
  13. ↑ Bakır, Tomris. Der Kolonnettenkrater in Korinth und Attika zwischen 625 und 550 v. Chr (en alemany). K. Triltsch, 1974. 
  14. ↑ Bakır, Tomris. Korinth seramiğinde aslan figürünün gelişimi (en turc). Ticaret Matbaacılık, 1982. 
  15. ↑ Bakir, Tomris Pallas. Revue d'études antiques, 43, 1, 1995, pàg. 269–285. DOI: 10.3406/palla.1995.1374.
  16. ↑ Achaemenid Anatolia : proceedings of the First International Symposium on Anatolia in the Achaemenid Period, Bandirma 15-18 August 1997. Leiden: Nederlands Instituut voor het Nabije Oosten, 2001. ISBN 90-6258-093-9. OCLC 49359945. 
  17. ↑ Bakır, Tomris.. Daskyleion : Balıkesir'in eski çağlardaki valilik merkezi. Balıkesir: Balıkesir Valiliği, 2011. ISBN 978-605-359-461-1. OCLC 777769316. 

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Tomris_Bakır&oldid=32177037»