Torfajökull (en islandès: "glacera de Torfi") és un estratovolcàriòlit, una caldera volcànica i un complex de volcans subglacials, que es troba al nord de Mýrdalsjökull i al sud de Þórisvatn, a Islàndia. Torfajökull va entrar en erupció per últim cop l'any 1477 i és l'extensió més gran de roques extrusives silíciques d'Islàndia.
L'erupció del vulcà, al voltant de l'any 870, una erupció bimodal combinada (de riolita i basalt) amb implicacions del sistema volcànic de Bárðarbunga-Veiðivötn, va deixar una capa fina de tefra fàcilment identificable per tota Islàndia.[1] Aquesta capa fa que es pugui determinar les dates exactes de moltes troballes arqueològiques, considerades tefrocronològiques, com en el museu Reykjavík 871±2.
Segons la llegenda, la glacera du el nom de Torfi Jónsson í Klofa, una figura històrica d'Islàndia. Quan va arribar la plaga a Islàndia el 1493, Torfi va fugir amb la seva família i les seves pertinences a les Terres Altes d'Islàndia i es va establir en la vall que rodeja la glacera.[2]
Segons una altra llegenda, la glacera du el nom de Torfi, el treballador d'una granja propera. Torfi va fugir amb la filla del granger i es va establir a la glacera.[3]
