Torneig de les Cinc Nacions 1988

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Torneig de les Cinc Nacions 1988
Dates16 de gener de 1988 – 19 de març de 1988
Estadístiques
CampióFrança França i Gal·les Gal·les
Triple CoronaGal·les Gal·les (17è títol)
Calcutta CupAnglaterra Anglaterra
Partits10
Màxim anotadorSCO Gavin Hastings (41 punts)
Jugador amb més assaigsENG Chris Oti (3 Assaigs)
1987 (Anterior) (Següent) 1989

El Torneig de les Cinc Nacions de 1988 va ser el 59a edició en el format de cinc nacions i la 94a tenint en compte les edicions del Home Nations Championship. Deu partits es van jugar en cinc caps de setmana entre el 16 de gener i el 19 de març. Va ser l'última vegada el campionat fou compartit entre dues nacions, amb Gal·les i França declarats guanyadors amb 6 punts cadascun. En els torneigs que van seguir a aquesta edició, la diferència de punts generals es va establir com a mecanisme de desempat per a augmentar les probabilitats que el torneig tingués un guanyador absolut .[1]

En el darrer partit del torneig, que enfrontava Anglaterra i Irlanda a Twickenham, els anglesos tenien l'oportunitat d'endur-se el torneig per primera vefada des de 1980. El partit, però, no estava sortint com els seguidors del XV de la rosa haguessin desitjat. Al descans, Irlanda guanyava per 0 a 3 i era molt superior en el joc, mentre que la línia anglesa s'havia mostrat fins al moment totalment fora de lloc. A la grada es regnava el pessimisme generalitzat, només trencat pels crits d'ànim d'un reduït grup de joves estudiants, que seguia enviant ànims als seus jugadors des d'un dels laterals del camp.

Curiosament, l'equip de rugbi del col·legi d'aquests joves tenia com a himne la cançó Swing Low Sweet Chariot, popular des de feia dècades a les escoles anglesos, així que cada vegada que algun jugador anglès passava pel seu costat, els joves cantaven l'himne per animar-lo. I encara que aquests càntics no van fer gaire efecte durant la primera part, a principi de la segona part, on destacaven davant el silenci de la resta de la grada, es van fer més i més forts a mesura que passaven els minuts, especialment quan l'ala anglès Chris Oti va aconseguir posar la pilota en la zona d'assaig irlandesa, molt a prop del banderí. Després d'aquest assaig, Anglaterra va començar a millorar el seu joc i el mateix Chris Oti va realitzar 2 assajos més del total de 6 assaigs que aquella tarda va aconseguir el seu equip, arrodonint el match amb un marcador de 35 a 3. A cada assaig convertit, la graderia s'encomanava de l'ànim dels estudiants i a poc a poc es va anar unint al seu càntic, fins que amb la finalització del partit, era tot Twickenham qui entonava a l'uníson la cançó. Des de llavors la cançó s'ha convertiot en un himne i rivalitza en cada partit del XV de la Rosa ni més ni menys que amb l'oficial God Save the Queen.[2][3][4][5]

Participants[modifica]

Nació Estadi Ciutat Entrenador
Anglaterra Anglaterra Twickenham Londres Geoff Cooke
França França Parc des Princes París Jacques Fouroux
Ireland rugby Irlanda Lansdowne Road Dublín Jim Davidson
Escòcia Escòcia Murrayfield Edimburg Jim Telfer
Gal·les Gal·les National Stadium Cardiff Tony Gray

Classificació[modifica]

Posició Nació Partits Punts Taula de
punts
Jugats Guanyats Empatats Perduts A Favor En contra Diferència
1 Gal·les Gal·les 4 3 0 1 57 42 +15 6
1 França França 4 3 0 1 57 47 +10 6
3 Anglaterra Anglaterra 4 2 0 2 56 30 +26 4
4 Escòcia Escòcia 4 1 0 3 67 68 −1 2
4 Ireland rugby Irlanda 4 1 0 3 40 90 −50 2

[6]

Resultats[modifica]

Ireland rugby Irlanda 22–18 Escòcia Escòcia 1988-01-16 {{{time}}} - Lansdowne Road, Dublín
Àrbitre: R. Quittenton (Anglaterra)
Assaigs: Kiernan
MacNeill
Mullin
Con.: Kiernan (2)
Pen.: Kiernan
Drops Kiernan
Assaigs: S. Hastings
Laidlaw
Con.: G. Hastings (2)
Pen.: G. Hastings (2)


França França 10–9 Anglaterra Anglaterra 1988-01-16 {{{time}}} - Parc des Princes, París
Assistència: 45,071 espectadors
Àrbitre: O. E. Doyle (Irlanda)
Assaigs: Rodriguez
Pen.: Bérot (2)
Pen.: Webb (2)
Drops: Cusworth



Escòcia Escòcia 23–12 França França 1988-02-06 {{{time}}} - Murrayfield, Edimburg
Assistència: 65,000 espectadors
Àrbitre: F. Muller (Sud-àfrica)
Assaigs: G. Hastings
Tukalo
Pen.: G. Hastings (4)
Assaigs: Lagisquet
Con.: Bérot
Pen.: Bérot
Drops: Lescarboura


Anglaterra Anglaterra 3–11 Gal·les Gal·les 1988-02-06 {{{time}}} - Twickenham, Londres
Àrbitre: S. R. Hilditch (Irlanda)
Pen.: Webb Assaigs: Hadley (2)
Drops: J. Davies



França França 25–6 Ireland rugby Irlanda 1988-02-20 {{{time}}} - Parc des Princes, París
Assistència: 49,130 espectadors
Àrbitre: F. Muller (Sud-àfrica)
Assaigs: Blanco
D Camberabero
Carminati
Lagisquet
Sella
Con.: Bérot
Drops: D Camberabero
Pen.: Kiernan (2)


Gal·les Gal·les 25–20 Escòcia Escòcia 1988-02-20 {{{time}}} - National Stadium, Cardiff
Àrbitre: Y. Bressy (França)
Assaigs: J. Davies
I. Evans
Watkins
Con.: Thorburn (2)
Pen.: Thorburn
Drops: J. Davies
Assaigs: Calder
Duncan
Pen.: G. Hastings (4)



Ireland rugby Irlanda 9–12 Gal·les Gal·les 1988-03-05 {{{time}}} - Lansdowne Road, Dublín
Àrbitre: R. J. Megson (Escòcia)
Assaigs: Kingston
Con.: Kiernan
Pen.: Kiernan
Assaigs: Moriarty
Con.: Thorburn
Pen.: Thorburn
Drops: J. Davies


Escòcia Escòcia 6–9 Anglaterra Anglaterra 1988-03-05 {{{time}}} - Murrayfield, Edimburg
Àrbitre: W. Jones (Gal·les)
Pen.: G. Hastings Pen.: Webb (2)
Drops: Andrew



Gal·les Gal·les 9–10 França França 1988-03-19 {{{time}}} - National Stadium, Cardiff
Assistència: 63,000 espectadors
Àrbitre: F. A. Howard (Anglaterra)
Assaigs: I. Evans
Con.: Thorburn
Pen.: Thorburn
Assaigs: Lescarboura
Pen.: Lafond (2)


Anglaterra Anglaterra 35–3 Ireland rugby Irlanda 1988-03-19 {{{time}}} - Twickenham, Londres
Àrbitre: C. Norling (Gal·les)[6]
Assaigs: Oti (3)
Rees
R. Underwood (2)
Con.: Andrew (2)
Webb
Pen.: Webb
Drops: Kiernan



Precedit per:
1988 França França
Torneig de les Cinc Nacions
1988
França França i Gal·les Gal·les
Succeït per:
1989 França França

Referències[modifica]

  1. «The Joy of Six: Five Nations memories» (en anglès). The Guardian [Consulta: 21 juliol 2015].
  2. Farrelly, Hugh «Oti the man to blame as 'Swing Low Sweet Chariot' continues to roll» (en anglès). The indepepndent [Consulta: 22 juliol 2015].
  3. «Canciones de rugby – Swing Low, Sweet Chariot» (en castellà). #somosrugby. Arxivat de l'original el 23 de juliol 2015. [Consulta: 22 juliol 2015].
  4. «Six Nations roll of honour» (en anglths). Londres: British Broadcasting Corporation. [Consulta: 20 març 2015].
  5. Bronderson, Ian. The Five Nations/Six Nations 1970-2009: A Complete Record (en anglès). Parkbench Publications, 2009. ISBN 9780956272515 [Consulta: 20 juliol 2015]. 
  6. 6,0 6,1 Stephen Jones. Rothmans Rugby Union Yearbook 1988-89. 17th. Londres: Queen Anne Press, 1988.