Torre de l'Ametlla de Casserres

Infotaula d'edifici Torre de l'Ametlla de Casserres
Dades
Tipus	Casa
Construcció	finals XIX
Característiques
Estil arquitectònic	historicisme arquitectònic
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Casserres (Berguedà)
Localització	Colònia L'Ametlla de Casserres
42° 02′ 39″ N, 1° 52′ 26″ E
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC	3163

La Torre de l'Ametlla de Casserres és un edifici del municipi de Casserres (el Berguedà) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català, i que fou residència dels amos de la colònia tèxtil de l'Ametlla de Casserres, la família Monegal.

Descripció

És una torre als quatre vents de planta gairebé quadrada amb la façana principal orientada a migdia, amb una gran porxada d'arcs de mig punt. Tant a llevant com a ponent la casa presenta una distribució d'espai similar, mentre que la façana de tramuntana presenta una torre circular que engloba l'escala de cargol per accedir a l'últim pis, on originàriament hi havia les habitacions del servei. El seu exterior té cert caràcter fortificat, si mirem la façana de la torre. Un mur perimetral tanca tot el conjunt. El parament és de pedra encoixinada deixat a la vista i la coberta és amansardada amb pissarra negra. Unitàriament la torre és un conjunt que respira una forta influència nòrdica, lluny de l'estil propi de la comarca, comprensible a través de l'esperit dels empresaris berguedans del moment.

Història

La torre reprodueix l'esquema del castell gòtic centreeuropeu amb una torre de planta circular coronada per una teulada cònica i cobertes amb pissarra negra. És una mica posterior a l'organització de la colònia, vers finals s. XIX. S'abandonà quan el 1966, la fàbrica tancà les seves portes. A la dècada dels setanta, però, fou adquirida per un particular que la va restaurar novament com a habitatge.

L'origen de la colònia de l'Ametlla cal anar-lo a buscar a la masia de l'Ametlla, nom dels seus propietaris. Era una finca agrícola que posseïa els camps occidentals annexos a la masia, a tocar del riu Llobregat. Els Ametlla havien adquirit un antic molí a Puig-reig i reconstruït rescloses i molins de Gironella i Puig-reig. Més tard va construir una resclosa i un molí a la seva finca, on va instal·lar a més algunes màquines tèxtils. Al mateix temps, s'associà amb Josep Rutllant, de Berga, a qui vengué una parcel·la de terra annexa al molí per construir-hi una fàbrica tèxtil amb el compromís d'aprofitar l'aigua sobrant. L'any 1858 Esteve Monegal comprà la fàbrica i començà l'expansió de la colònia. El 1875 construí una nova resclosa i es muntà una nova turbina, edificà una nova fàbrica i amplià la maquinària amb la qual cosa es contractaren més treballadors. L'any 1879 mor Esteve Monegal i el seu fill, Josep Monegal i Nogués, continua l'empresa iniciada pel pare. L'any 1900 la fàbrica ja disposava de les seccions de filatura i tissatge i hi treballaven tres-centes persones. La construcció de la Torre de la colònia se situa en aquest espai de creixement i expansió, a finals del segle XX o molt a principis del XX. L'empresa es mantingué activa fins al 1966, quan amb la crisi del sector tancà les portes. Josep Monegal i Nogués, el principal impulsor de la colònia, a més de fabricant i comerciant de cotó a l'engròs, fou vocal (1886-1890) i president (1902 i 1928) de la Cambra de Comerç de Barcelona; també alcalde de Barcelona (1902-03), senador (1905 i 1907) i senador vitalici des de 1908. Els Monegal foren membres fundadors de la Caixa de Pensions.

La Torre, com les altres torres de colònies tèxtils, no era la residència habitual dels amos, que vivien a Barcelona, sinó que era el lloc on s'instal·laven en els seves visites a la colònia, però era sobretot un símbol del seu estatus econòmic i social davant dels seus treballadors.