Trio de corda, Op. 9 núm. 3 (Beethoven)
 Portada de la primera edició, Viena 1799 | |
| Forma musical | Sonata |
|---|---|
| Tonalitat | Do menor |
| Compositor | L. V. Beethoven |
| Creació | 1798 |
| Catalogació | Op. 9 núm. 3 |
| Durada | 23' |
| Part de | Trios de corda, Op. 9  |
| Opus | 9 |
  | |
El Trio de corda en do menor, Op. 9 núm. 3 és una obra per a violí, viola i violoncel de Beethoven. Fou compost l'any 1796-98 i està dedicat al comte de Brown. Aparegué publicat a l'editorial Traëg. Se'l numera com a Trio de corda núm. 5 de Beethoven.
Anàlisi de l'obra[modifica]
El trio a cordes és en quatre moviments :
- Allegro con spirito
- Adagio malparit espressione
- Scherzo: Allegro molto vivace
- Presto
La durada de l'execució és d'uns 23 minuts.
L'últim trio de l'Op.9, en do menor, aporta més energia i novetat al conjunt, amb un to molt apassionat. La tonalitat de do menor és una de les més importants en Beethoven. Per exemple, tres de les seves sonates per a piano i la Simfonia núm. 5 van ser escrites en do menor.
Aquest trio invoca el poder i el caràcter peculiar d'obres posteriors tan característic de Beethoven. Efectes dinàmics, contrastos bruscos en el ritme i enfrontaments harmònics entre diversos elements de la música proporcionen una sensació d'ansietat. Per contra, l'Adagio porta la pau i la renúncia al do major, amb un episodi més viu enmig del moviment. Tant el Scherzo com el Finale donen continuïtat a la tempesta apassionada i enèrgica del primer moviment.[1]
Referències[modifica]
- ↑ Anderson, Keith (2011). "Ludwig van Beethoven (1770–1827): String Trios, Op. 9" Arxivat 2018-07-28 a Wayback Machine. (Liner notes to Beethoven: String Trios, Op. 9, Naxos Records 8572377
Trios de Ludwig van Beethoven | ||
|---|---|---|
| Trios per a piano |  | |
| Trios per a corda | ||
