Tsuruko Haraguchi
  | |
| Nom original | (ja) 原口鶴子 |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 18 juny 1886 Tomioka |
| Mort | 26 setembre 1915 (29 anys) |
| Causa de mort | Causes naturals (Tuberculosi ) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Colúmbia Universitat de les Dones del Japó Teachers College, Columbia University |
| Activitat | |
| Ocupació | psicòloga, traductora |
Tsuruko Haraguchi (japonès: 原口鶴子, Haraguchi Tsuruko; Tomioka, Prefectura de Gunma, 18 de juny de 1886 – 26 de setembre de 1915) fou una psicòloga japonesa i la primera dona en rebre el diploma de doctorat. Va investigar la fatiga i estudià les metodologies de recerca.[1]
Vida i carrera[modifica]
Haraguchi nasqué com a Tsuru Arai (洗鶴?) a Tomioka el 1886. Son pare era un pagès ric i ella tenia dos germanes. Va atendre l'Institut Femení de Takasaki, graduant-se el 1902, dos anys abans que les seues companyes de la mateixa edat.[2] S'uní a la Universitat Japonesa per a Dones el 1903 per a estudiar humanitats a la Facultat de literatura anglesa. En eixos moments, a les dones no se'ls permetia graduar-se ni res més enllà a les universitats japoneses, i les institucions d'educació superior per a dones no eren reconegudes oficialment.[3] Per tant, quan el seu mentor, el psicòleg Matsumoto Matataro, l'animà a rebre més formació acadèmica, ella se n'anà als Estats Units després de graduar-se el 1906.[2]
Estudis a la Universitat de Colúmbia[modifica]
Ela entrà a la Teachers College de la Universitat de Colúmbia el 1907 per a completar un doctorat en psicologia.[2] Se centrà en psicologia i pedagogia experimental i va ser instruïda per Edward Thorndike, Robert S. Woodworth i James McKeen Cattell.[1] Completà la tesi, titulada "Mental Fatigue", el 1912, basada en els experiments utilitzant-se a ella mateixa com a subjecte multiplicant nombres de quatre dígits i traduint escrits de John Dewey. Va rebre el doctorat el 5 de juny de 1912, sent la primera dona japonesa en aconseguir un doctorat en qualsevol camp. El mateix dia es va casar. Es casà amb l'acadèmic japonès Takejiro Haraguchi.[2]
Vida tardana al Japó[modifica]
Haraguchi tornà al seu país natal, on va expandir la seua tesi doctoral i la traduí al japonès. Fou publicada amb el títol de Recerques en el treball mental i la fatiga el 1914.[3] Va donar classes a la Universitat Japonesa per a Dones ocasionalment i va contribuir en l'establiment d'un laboratori de psicologia experimental a la universitat.[1][2]
També va escriure unes memòries, Tanoshiki omohide ("Memòries agradables") el 1915, on parlà de les seues experiències a la universitat estatunidenca per a defendre el valor i l'educació de les dones.[4]
Vida personal[modifica]
Haraguchi es va casar amb Takejirō Haraguchi, un professor de la Universitat de Waseda,[5] el 5 de juny de 1912. Van tindre un fill i una filla.[2]
Mort i llegat[modifica]
Haraguchi morí de tuberculosi el 26 de setembre de 1915, amb l'edat de 29 anys.[2] El seu últim treball, una traducció al japonès de Hereditary Genius (1869) de Francis Galton, fou publicada pòstumament el 1915.[2] Un registre de les seues experiències a la universitat estatunidenca i les seues observacions de les diferències culturals entre el Japó i els Estats Units, Happy Memories, foren publicades el 1915.[3]
Dos documentals s'han fet que tracten la vida i obra de Haraguchi: The Life of Tsuruko Haraguchi (2007) i Psychologist Tsuruko Haraguchi: Memories of Her Days at Columbia University in the Early 1900s (2008).[3]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Japanese Psychologists: G–H». A Brief Guide to the History of Japanese Psychology. Oklahoma State Psychology Museum. [Consulta: 17 novembre 2017].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Takasuna, Miki. «Tsuruko Haraguchi (1886 - 1915)». American Psychological Association Society for the Psychology of Women. [Consulta: 17 novembre 2017].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Jenkins, Amanda. «Tsuruko Haraguchi». Psychology's Feminist Voices, 2013. Arxivat de l'original el 2016-04-06. [Consulta: 17 novembre 2017].
- ↑ Patessio, Mara «Women getting a ‘university’ education in Meiji Japan: discourses, realities, and individual lives». Japan Forum, 25, 4, 2013, pàg. 556–581. DOI: 10.1080/09555803.2013.788053.
- ↑ Mulhern, Chieko Irie. Heroic with Grace: Legendary Women of Japan. M.E. Sharpe, 1991, p. 214. ISBN 978-0-7656-3265-4.