Tsygankoïta

Tsygankoïta
Gra negre allargat de tsygankoïta amb lluentor metàl·lica
Fórmula química	Mn₈Tl₈Hg₂(Sb21Pb₂Tl)S48
Localitat tipus	dipòsit de Vorontsovskoe, Turinsk, raion de Serov, óblast de Sverdlovsk, Rússia
Classificació
Categoria	sulfurs
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 21,362(4) Å; b = 3,858(1) Å; c = 27,135(4) Å; β = 106,94(1)°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Grup espacial	b2/m
Color	negre
Exfoliació	no observada
Fractura	irregular, desigual
Tenacitat	fràgil
Duresa	vhn10=131 a 167 kg/mm² a vickers
Lluïssor	metàl·lica
Color de la ratlla	negre
Densitat	5,450 g/cm3 (calculada)
Pleocroisme	no pleocroica
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2017-088
Símbol	Tsy
Referències

La tsygankoïta és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el nom en honor de Mikhail Vladimirovich Tsyganko (Михаил Владимирович Цыганко) (nascut el 25 d'octubre de 1979), un col·leccionista de minerals de Severouralsk, a Rússia, qui va recollir les mostres en què es va descobrir el nou mineral.

Característiques

La tsygankoïta és una sulfosal de fórmula química Mn₈Tl₈Hg₂(Sb₂₁Pb₂Tl)S₄₈. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2017, sent publicada per primera vegada el 2018. Cristal·litza en el sistema monoclínic.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions del Museu Mineralògic Fersmann, de l'Acadèmia de Ciències de Rússia, a Moscú (Rússia), amb el número de registre: 5018/1.

Formació i jaciments

Va ser descoberta al dipòsit de Vorontsovskoe, a Turinsk, dins el raion de Serov (óblast de Sverdlovsk, Rússia), tractant-se de l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tsygankoïta