Ugo Rondinone

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaUgo Rondinone
Biografia
Naixement30 novembre 1962 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Brunnen (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Formació professionalHochschule fur Angewandte Kunst (Viena)
Activitat
Lloc de treball Nova York
Zúric Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióartista visual, artista multimèdia, videoartista, pintor, escultor, fotògraf, artista conceptual Modifica el valor a Wikidata
Activitat1984 Modifica el valor a Wikidata –  2017 Modifica el valor a Wikidata
Artart contemporani
Representat perGladstone Gallery, Galerie Kamel Mennour i Esther Schipper Gallery Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeJohn Giorno
Lloc webugorondinone.com Modifica el valor a Wikidata

Ugo Rondinone (Brunnen, Suïssa, 1964) és un artista plàstic, llurs obres exploren temes de la fantasia i el desig. Moltes de les seves peces busquen transportar l'espectador en un estat de meditació, com l'exposició variada de colors brillants, anells concèntrics o els seus paisatges estrictament en blanc i negre. Viu i treballa a Nova York, i és la parella del poeta John Giorno.

Biografia[modifica]

Rondinone va estudiar a la Hochschule fur Angewandte Kunst de Viena, de 1986 a 1990. Ha realitzat exposicions individuals al Kunsthalle de Viena, al Musac de Lleó, al Museu d'Art Contemporani de Louisiana, al Humlebaek de Dinamarca i al Sculpture Center de Nova York entre d'altres. El 2007 va representar a Suïssa a la Biennal de Venècia. El Museum of Contemporary Art de Nova York conserva obra seva, i la seva obra es pogué admirar per primer cop a Catalunya l'any 2003, quan va exposar amb Tor-Magnus Lundeby, David Renaud i Hugues Reip a la mostra Psychodrome.04 de l'Espai 13 de la Fundació Joan Miró. L'obra de Rondinone no es va poder veure a Espanya fins a l'any 2009, quan el MUSAC de Lleó va acollir la primera exposició individual de l'artista en terres espanyoles.[1]

Obra[modifica]

L'obra de Rondinone, per bé que normalment presenta objectes a gran escala, acostuma a presentar objectes amb els quals el públic hi és familiar.[1] Tanmateix, a vegades les seves creacions tenen un aire enigmàtic —com els signes en arc de Sant Martí—, o van acompanyades de missatges concisos —Hell, yes, Lour Magic Hour o Dog Days Are Over— que tenen una connexió directa —per bé que no revelada— amb la seva vida personal, al mateix temps que són càpsules de metàfores i desitjos universals.[1] En aquesta línia, Rondinone considera que part de la seva obra és com un diari personal, que en el cas de les seves pintures es pot reconstruir amb certa facilitat, ja que les titula amb la data en què les va elaborar.[1]

Exposicions rellevants[modifica]

Selecció d'exposicions individuals destacades:[2]

  • 2014
Naturaleza humana, Museum Anahuacalli, Ciutat de Mèxic
  • 2013
We run through a desert on burning feet, all of us glowing our faces look twisted, Art Institute of Chicago, Chicago
Thank you silence Museum Leuven, Brussel·les
Soul Gladstone Gallery, Nova York
Ugo Rondinone: Human Figure Public Art Fund, Rockefeller Plaza, Nova York
Pure Moonlight Almine Rech Gallery, París
Ugo Rondinone M Museum, Lovaina
  • 2012
Pure Sunshine Sadie Coles HQ, Londres
Primitive The Common Guild, Glasgow
The moth poem and the holy forest Krobath, Viena
Wisdom? peace? blank? all of this? Kunst Historisches Museum Wien, Viena
  • 2011
We are poems Gladstone Gallery, Brussel·les
outside my window Peder Lund Fine Art, Oslo
Kiss Now Kill Later Galerie Eva Presenhuber, Zúric
  • 2010
Nude Gladstone Gallery, Nova York
Die Nacht aus Blei, Aargauer Kunsthaus, Aarau
  • 2009
La Noche de Plomo, Museo de Arte Contemporáneo de Castilla y León, Lleó
SUNRISE. east Museu del Louvre, París
Art Wall Project Institute of Contemporary Art, Boston
  • 2008
CLOCKWORK FOR ORACLES II Institute of Contemporary Art, Boston
Turn back time. let's start this day again Galleria Raucci/Santamaria, Nàpols
We Burn, We Shiver SculptureCenter, Nova York
Moonrise. East Public Art Project, Art Basel, Basilea
  • 2007
get up girl a sun is running the world Església San Stae, Biennal de Venècia
Ugo Rondinone Arario Gallery, Seül
air gets into everything even nothing Creative Time, Ritz Carlton Plaza, Battery Park, Nova York
  • 2006
Giorni felici Galleria Civica di Modena, Mòdena
On butterfly wings Galerie Almine Rech, París
Thank you silence Matthew Marks Gallery, Nova York
A waterlike still Ausstellungshalle zeitgenössische Kunst, Münster
Zero built a nest in my navel Whitechapel Gallery, Londres
  • 2005
Clockwork for oracles Instituto Svizzero di Milano, Milà
Sunsetsunrise Sommer Contemporary Art, Tel Aviv
  • 2004
Sail me on a silver sun Galleria Raucci/Santamaria, Nàpols
Long night short years Le Consortium, Dijon
Clockwork for oracles Australian Centre for Contemporary Art, Melbourne
  • 2003
La Criée Théâtre National de Bretagne, Galerie Art & Essai, Rennes
Moonrise Galerie Hauser & Wirth & Presenhuber, Zúric
Our magic hour Museum of Contemporary Art, Sydney
Roundelay Centre Georges Pompidou, París
  • 2002
In alto arte sui ponteggi Centro Culturale Svizzero via Politecnico, Milà
Our magic hour Centre for Contemporary Visual Arts, Brighton
Coming up for air Württembergischer Kunstverein Stuttgart, Stuttgart
Lowland Lullaby with Urs Fischer, Swiss Institute, Nova York
Cigarettesandwich Sadie Coles HQ, Londres
No how on Kunsthalle Wien, Viena
A horse with no name Matthew Marks Gallery, Nova York
On Perspective Galleri Faurschou, Copenhaguen
  • 2001
Slow graffiti Galerie Schipper & Krome, Berlín
Yesterdays dancer Sommer Contemporary Art, Tel Aviv
Dreams and dramas Herzliya Museum of Art, Herzliya
Kiss tomorrow goodbye Palazzo delle Esposizioni, Roma
If there were anywhere but desert Galerie Almine Rech, París
  • 2000
So much water so close to home P.S.1 Contemporary Art Center, Nova York
Love invents us Matthew Marks Gallery, Nova York
A doubleday and a pastime Galleria Raucci/Santamaria, Nàpols
In the sweet years remaining Museum Aarhus, Aarhus
Hell, yes! Sadie Coles HQ, Londres
  • 1999
Guided by voices Galerie für zeitgenössische Kunst Leipzig
Guided by voices Kunsthaus Glarus, Glarus
Moonlighting Galerie Hauser & Wirth & Presenhuber, Zúric
Light of fallen stars Yves Saint Laurent, Nova York
In the sweet years remaining Schipper & Krome, Berlín
  • 1998
In the sweet years remaining Galerie João Graça, Lisboa
The evening passes like any other Galerie Almine Rech, París
So much water so close to home Galerie Krobath Wimmer, Viena
  • 1997
Stillsmoking Galleria Raucci/Santamaria, Nàpols
Moonlight and aspirin Galleria Bonomo, Roma
Tender places come from nothing Cato Jans Der Raum, Hamburg
Where do we go from here? Le Consortium, Dijon
  • 1996
Dog days are over Migros Museum für Gegenwartskunst, Zúric
Ugo Rondinone Le Case d'Arte, Milà
Heyday Centre d'Art Contemporain, Ginebra
  • 1995
Meantime Galerie Froment-Putman, París
Migrateurs Musée d'Art Moderne de la Ville de Paris, París
Cry me a river Galerie Walcheturm, Zúric
  • 1994
Ugo Rondinone Galerie Daniel Buchholz, Colònia
Ugo Rondinone Galerie Six Friedrich, Múnic
  • 1993
Drawings Centre d'Art Contemporain de Martigny, Martigny
Lightyears Galerie Ballgasse, Viena
  • 1992
Pastime Galerie Walcheturm, Zúric
  • 1991
Far away trains passing by Galerie Martina Detterer, Frankfurt
Two stones in my pocket Galerie Pinx, Viena
I'm a tree Galerie Walcheturm, Zúric
  • 1989
Ugo Rondinone Galerie Pinx, Viena
  • 1987
Ugo Rondinone Raum für aktuelle Schweizer Kunst, Lucerna
  • 1986
Ugo Rondinone Sec 52, Ricco Bilger, Zúric
  • 1985
Ugo Rondinone Galerie Marlene Frei, Zúric

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Ugo Rondinone: "El poder del arte es que te pone en alerta"». ABC Cultural, 18-07-2009.
  2. ↑ «Biografia d'Ugo Rondinone». Gladstone Gallery. [Consulta: 22 febrer 2014].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ugo_Rondinone&oldid=32329334»