Umangita
 Umangita | |
|---|---|
 Restes d'umangita (porpra) en una roca formada principalment per clausthalita provinent de Sierra de Cacheuta, Mendoza, Argentina. | |
| Fórmula química | Cu₃Se₂ |
| Epònim | Sierra de Umango (en)   |
| Localitat tipus | Trogtal quarries, Lautenthal (en) i Las Asperezas mine (en) |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 02.BA.15c |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.BA.15c |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/B.03 |
| Dana | 2.5.1.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Hàbit cristal·lí | massiu, granular |
| Estructura cristal·lina | a = 6.4Å, c = 4.28Å |
| Grup espacial | space group P-42₁m (en) |
| Color | vermell cirera fosc amb reflexos violacis en fractura fresca, s'obscureix ràpidament passant a gris violeta |
| Exfoliació | en dos direccions {010} i {001} |
| Fractura | desigual |
| Duresa | 3 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | negra |
| Diafanitat | opaca |
| Gravetat específica | 5,62 a 6,78 |
| Densitat | 6,78 |
| Impureses comunes | Ag |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1891 |
| Símbol | Um |
| Referències | [1] |
La umangita és un mineral de la classe dels sulfurs, i dins d'aquesta pertany al grup de la berzelianita-umangita.[2] Rep el seu nom de la Sierra d'Umango, a la província de La Rioja (Argentina), on va ser descoberta l'any 1891.
Característiques[modifica]
La umangita és un selenur simple de coure. Cristal·litza en el sistema tetragonal, trobant-se de manera habitual en forma massiva o granular. A més dels elements de la seva fórmula, Cu₃Se₂, sol portar com a impuresa plata. Té una duresa 3 a l'escala de Mohs, fractura desigual i lluentor metàl·lica.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la umangita pertany a «02.BA: sulfurs metàl·lics amb proporció M:S > 1:1 (principalment 2:1) amb coure, plata i/o or» juntament amb els següents minerals: calcocita, djurleita, geerita, roxbyita, anilita, digenita, bornita, bellidoita, berzelianita, athabascaïta, rickardita, weissita, acantita, mckinstryita, stromeyerita, jalpaïta, selenojalpaïta, eucairita, aguilarita, naumannita, cervel·leïta, hessita, chenguodaita, henryita, stützita, argirodita, canfieldita, putzita, fischesserita, penzhinita, petrovskaïta, petzita, uytenbogaardtita, bezsmertnovita, bilibinskita i bogdanovita.
Formació i jaciments[modifica]
Apareix barrejada amb altres minerals selenurs en filons d'alteració hidrotermal, formada per sota de 112 °C. Sol trobar-se associada a altres minerals com: clausthalita, berzelianita, guanajuatita, eucairita, klockmannita, hessita, naumannita, calcomenita, calcopirita, cobaltita, pirita, malaquita o calcita.
Grup berzelianita-umangita[modifica]
El grup berzelianita-umangita està format per les dues espècies minerals que li donen nom.[2]
| Espècie | Fórmula |
|---|---|
| Berzelianita | Cu₃Se |
| Umangita | Cu₃Se₂ |
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Umangita |
- ↑ «Umangite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 11 febrer 2015].
- ↑ 2,0 2,1 «Berzelianite-Umangite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 11 febrer 2015].