Umm al-Amad
  | |
Umm Al-Amad o el 'Amed (àrab: ام العمد, Umm al-ʿAmad) o Umm al Auamid o el-Awamid (àrab: أم العواميد, Umm al-ʿAwāmid) és un jaciment arqueològic del període hel·lenístic, prop de la ciutat de Naqoura, al Líban. El van descobrir en la dècada del 1770 i fou excavat el 1861.[1][2] És un dels jaciments arqueològics més estudiats de les terres centrals de Fenícia.[3]
Descripció[modifica]
El jaciment d'Umm Al-Amad té més de sis hectàrees.[2] Moltes de les seues troballes són al Museu Nacional de Beirut i al Louvre. El lloc conté dos temples, el Temple de Milk'ashtart i el Temple Oriental, amb la Capella del Tron, que degueren ser construïts entre 287 i 222 ae. S'han trobat 23 esteles que representen persones alçades en un «gest d'adoració», totes del 400 al 100 ae.[3][2][4]
Història[modifica]
.jpg)
.jpg)
Sembla que Umm Al-Amad es va construir en el període persa o hel·lenístic, tot i que alguns erudits han apostat per un període anterior. No s'han descobert edificacions de l'època romana, però sí que hi ha proves de la reocupació bizantina.[3] El nom originari de l'indret és incert: pot haver estat Hammon (Josué, 19.28) o Alexandrouskene.(1)
Umm Al-Amad fou dibuixat per primera vegada en l'època moderna en la dècada del 1780 per Louis-François Cassas.(1) Melchior de Vogüé explorà el jaciment al 1853, i fou excavat per primera vegada el 1861 per Ernest Renan en la seua Mission de Phénicie. Es va detenir quan descobrí que les restes no eren més antigues que l'edat hel·lenística.[3]
El 1881, el Survey of Palestine del Fons per a l'Exploració de Palestina descrigué el jaciment com a «ruïnes extenses» i n'assenyalà «rastres d'aqüeductes».[5]
Eustache de Lorey excavà l'indret al 1921, però publicà només fotografies del seu treball.[3] Maurice Dunand dirigí les excavacions entre 1943 i 1945.[6]
Ali Badawi, arqueòleg cap durant molt de temps al sud del Líban per la Direcció General d'Antiguitats del Ministeri de Cultura, va dir:
«Es troben les restes de la ciutat coneguda com a Oum Al-Amed, que daten del segle II ae, si no abans. La ciutat fou un centre religiós d'un culte fenici, especialment el del déu Baal Hamon, el record del qual perdura en una vall propera coneguda com a Wadi Hamol (la Vall d'Hamol). El jaciment encara conté restes de dos temples importants, així com altres edificis, que daten dels segles II i III ae, i en representa el darrer de la cultura fenícia sota el domini dels grecs. S'hi van descobrir esteles amb inscripcions fenícies i un important rellotge de sol.»[7]
Galeria[modifica]
-
Tron d'Astarte al Louvre -
Reconstrucció del Tron d'Astarte -
Estela funerària amb inscripció fenícia al Museu Nacional de Beirut: «A Baalshamar, fill d''Abdosir ... cap dels portadors» -
Una estàtua amb una inscripció fenícia alMuseu Nacional de Beirut -
Un primer pla de la inscripció -
Inscripció KAI 18 -
Objectes descoberts perErnest Renan -
El Louvre; el capitell jònic de l'esquerra és d'Umm al-Amad -
Reconstrucció d'una esfinx d'Umm al-Amad -
Cap d'esfinx d'un tron d'Astarte -
Pedra d'esfera solar -
Estela funerària de Baalyaton a la Ny Carlsberg Glyptotek
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
Referències[modifica]
- ↑ Mellink, Machteld J. «Oumm el-'Amed, une ville de l'époque hellénistique aux échelles de Tyr by Maurice Dunand, Raymond Duru». Journal of Biblical Literature, 84, 3, setembre 1965, pàg. 326–328. DOI: 10.2307/3265046.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 The Phoenician's Route, LAU-Louis Cardahi Foundation
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Vella, Nicholas «Defining Phoenician Religious Space: Oumm el-'Amed Reconsidered». Ancient Near Eastern Studies, 0, 2000, pàg. 27–55. DOI: 10.2143/ANES.37.0.1081. ISSN: 1378-4641 [Consulta: 21 gener 2021].
- ↑ Michelau, Henrike «Hellenistische Stelen mit Kultakteuren aus Umm el-Amed, ZDPV 130/1, 2014, 77-95.» (en alemany). Zeitschrift des Deutschen Palästina Vereins 130/1, 2014, 77-95 [Consulta: 21 gener 2021].
- ↑ ; Kitchener; Palmer; Besant; Conder The survey of western Palestine : memoirs of the topography, orography, hydrography, and archaeology. London : Committee of the Palestine exploration fund, 1881-1883.
- ↑ Meyers, Eric M.,; American Schools of Oriental Research.. The Oxford encyclopedia of archaeology in the Near East. ISBN 0-19-506512-3. OCLC 34583983.
- ↑ Badawi, Ali Khalil (2018). Tyre (4ta. ed.). Beirut: Al-Athar Magazine. pp. 138-140.