Ungavaïta
 Ungavaïta | |
|---|---|
| Fórmula química | Pd₄Sb₃ |
| Epònim | Ungava  |
| Localitat tipus | dipòsit de Mesamax, Ungava, Nunavik, Nord-du-Québec, Quebec, Canadà |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs > aliatges |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.AC.35b |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.AC.35b |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Estructura cristal·lina | a = 7,7388Å; c = 24,145Å; |
| Grup puntual | 4 2 2 - trapezohedral |
| Densitat | 7,264 g/cm³ (calculada) |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2004-020 |
| Símbol | Ugv |
| Referències | [1] |
La ungavaïta és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom de la localitat on va ser descoberta, a Ungava (Canadà).
Característiques[modifica]
La ungavaïta és un sulfur de pal·ladi i antimoni, de fórmula química Pd₄Sb₃. Va ser aprovat per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2014. Cristal·litza en el sistema tetragonal, formant grans de fins a 116 micròmetres.[2]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la ungavaïta pertany a «02.AC: Aliatges de metal·loides amb PGE» juntament amb els següents minerals: atheneïta, vincentita, arsenopal·ladinita, mertieïta-II, stillwaterita, isomertieïta, mertieïta-I, miessiïta, palarstanur, estibiopal·ladinita, menshikovita, majakita, pal·ladoarsenur, pal·ladobismutarsenur, pal·ladodimita, rodarsenur, naldrettita, polkanovita, genkinita, polarita, borishanskiïta, froodita i iridarsenita.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta al dipòsit de Mesamax, a Ungava (Nunavik, Quebec, Canadà), en una estreta zona rica en pal·ladi i antimoni que separa sulfurs massius i disseminats. També se n'ha trobat a Frogtown i a State Line Chromite District, tots dos indrets a Pennsilvània, als Estats Units. Sol trobar-se associada a altres minerals com: calcopirita, minerals del grup de la clorita, cobaltita, galena, magnetita, pentlandita, pirrotina, esfalerita, altaïta, hessita, michenerita, naldrettita, petzita, sperrylita, sudburyita i aliatges d'or i plata.[2]