Vés al contingut

Universitat Autònoma Indígena de Mèxic

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióUniversitat Autònoma Indígena de Mèxic
(es) Universidad Autónoma Indígena de México Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusuniversitat
editor en accés obert Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació5 desembre 2001

Lloc webuaim.edu.mx Modifica el valor a Wikidata
Facebook: uaismx Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

La Universitat Autònoma Indígena de Mèxico (abreviat, UAIM) és una institució d'educació superior pública de l'estat mexicà de Sinaloa, descentralitzada del govern estatal. És la primera al país dedicada a atendre els jóvens indígenes. A més de l'educació superior, realitza investigació científica aplicant-la a processos de revitalització sustentada en el desenvolupament social. Inclou projectes de revitalització ètnica i desenvolupament comunitari.

També rep els noms d'Universitat Autònoma Intercultural de Sinaloa, Universida Kaytat Cha' Ka Yolem'mia Imi Mexikopo i Yorem Buere Maxtikáari áaw Sáwweme Méjikopo (en mayo). El lema de la universitat és «Simem Yoemia, Simem Pa?lia Yolem'mem», que vol dir «Tota la gent, tots els pobles» en mayo.

Origen [cal citació][modifica]

Es va fundar el 5 de desembre de 2001 a partir del Departament d'Etnologia de la Universitat d'Occident.

La UAIM sorgeix de la visió humanista del Dr. Jesús Ángel Ochoa Zazueta, que ideava una universitat inclusiva per als jóvens sense recursos o capacitat econòmica per a poder estudiar i que així poguessin desenvolupar les seves aptituds.

Ochoa Zazueta pensava que la universitat “devia mantenir obertes les portes a tothom en condicions desfavorables que hi volgués estudiar” i va encetar el projecte al centre de la comunitat de Mochicahui, al municipio d'El Fuerte, amb mitjans precaris, però va garantir que tots els estudiants tinguessin on estudiar, on dormir i on menjar.

Diversitat etnicolingüística[modifica]

D'un origen hi han estudiat jóvens indígenes o descendents d'indígenes de diverses ètnies del país (entre d'altres, ch'ol, mam, zoque, kakchikel, tzeltal, tzotzil, mazahua, zapoteco, mizteco, purépecha, nahua, cora, pima, rarámuri, yoreme de Sinaloa, yoreme de Sonora i yoreme jia'ki), de Nicaragua i de l'Equador.

El 2015, la universitat va signar un conveni amb l'Institut Nacional de Llengües Indígenes per a dur a terme un intens programa de rescat i promoció de les llengües indígenes de l'estat de Sinaloa, sobretot les del nord. El seu rector, Guadalupe Camargo Orduño, es va afegir a l'ànim revitalitzador amb seguretat i va anunciar que la nomenclatura de les viles que oferirien seria sempre en mayo com a manera de promoure'n la coneixença i l'ús a la població.[1]

Oferta educativa [cal citació][modifica]

Llicenciatures:

  • Comptadoria
  • Dret
  • Educació Intercultural
  • Educació Preescolar
  • Estudis de Gènere
  • Psicologia Social Comunitària
  • Sociologia Rural amb èmfasi en Educació Intercultural
  • Sociologia Rural amb èmfasi en Estudis Socioculturals
  • Turisme Alternatiu
  • Turisme Empresarial

Enginyeries:

  • Enginyeria Forestal
  • Enginyeria Forestal Comunitària
  • Enginyeria en Sistemes Computacionals amb èmfasi en Software
  • Enginyeria en Sistemes Computacionals amb èmfasi en Telecomunicacions
  • Enginyeria en Sistemes de Qualitat

Màsters:

  • Màster en Ciències en Estudis per a la Sostenibilitat i Medi Ambient
  • Màster en Economia i Negocis Internacionals
  • Màster en Educació per a la Diversitat Cultural
  • Màster en Educació per a la Pau i la Convivència Escolar
  • Màster en Estudis Socials
  • Màster en Sistemes Computacionals

Doctorats:

  • Doctorat en Ciències en Estudis per a la Sostenibilitat i Medi Ambient
  • Doctorat en Economia i Negocis Internacionals
  • Doctorat en Educació per a la Diversitat Cultural
  • Doctorat en Estudis Socials
  • Doctorat en Sistemes Computacionals

Unitats educatives[modifica]

  • Unitat Mochicaui
  • Unitat Los Mochis
  • Unitat Choix
  • Unitat Virtual
  • Extensió Topolobampo
  • Extensió El Tajito
  • Extensió Valle del Carrizo

Referències[modifica]

  1. «"Van por rescate de lenguas indígenas en norte de Sinaloa"» (en castellà). Noroeste, 09-11-2015. [Consulta: 24 abril 2022].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]