Urna ceràmica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Tipus d'urnes ceràmiques durant el període de la cultura dels camps d'urnes

Una urna ceràmica és un vas fet d'argila o fang cuit, i usat per a guardar les restes o cendres d'un difunt després de la seua incineració. Es descriu com a atuell de boca ampla, coll curt, ventre ampli i tapa. Al llarg del temps s'han fabricat urnes de molt diverses formes,[2] ja des dels primers enterraments cerimonials, arribant a donar nom a cultures prehistòriques com l'anomenada cultura dels camps d'urnes, datada de finals de l'edat del bronze i en l'inici de l'edat del ferro a Europa.[1][2]

Els camps d'urnes[modifica]

És una cultura situada entre 1300 i 750 ae, pren el nom dels ritus d'incineració i arribà a la península Ibèrica a través dels Pirineus baixant per les valls lleidatanes pels rius Segre i Cinca; els aixovars són semblants als trobats en jaciments del Baix Aragó i la vall de l'Ebre. N'és representativa la ceràmica «acanalada» amb bandes de solcs estriats.[3]

Entre les necròpolis més importants poden citar-se:

als Països Catalans:
la d'Espolla, amb més de 200 urnes; la de Punta del Pi al Port de la Selva; la de la Penya Negra de Crevillent.
a la Meseta Central
Las Cogotas (Cardeñosa, Àvila) i La Osera (Chamartín, Àvila), els atuells de les quals «presenten incrustacions d'argila blanca que formen decoracions».
a Andalusia
al vessant occidental urnes amb decoració puntejada, i a l'oriental urnes llises i brunyides.
presència de ceràmica negra en tots els focus.[4]

Tipologia celtibera mesetària[modifica]

Esqueixats –per la seua entitat quantitativament menor– de la important representació de les necròpolis de «camps d'urnes» (o d'incineració en urna) al nord-oest de la península Ibèrica agermanat amb el focus del Llenguadoc, alguns especialistes han estudiat els escassos jaciments localitzats a la Meseta Central.[a]

Característiques comunes –en l'aspecte ceràmic i dins de l'espai d'estudi arqueològic– amb els camps d'urnes del nord-est peninsular són:

  1. «urna amb tapadora com a element del ritu»
  2. atuells no necessàriament troncocònics sinó «adaptats als bols de vora alta de tradició meridional»
  3. aixovars de polseres decorades o acabades en boles, torques, passadors de collarets, fíbules de doble ressort, grans d'or, bronze, vidre i cornalina; tot això amb datació posterior als s. VIII-VII ae.[5]

Un altre focus estudiat, el constitueixen les necròpolis celtiberes de l'Alt Duero-Alt Xaló-Carrascosa I, localitzades al llarg del sistema Ibèric i zones orientals de la Meseta. L'aixovar ceràmic inclou urnes cineràries, sovint amb tapadora, i de vegades acompanyades del vas d'ofrenes. Morfològicament, són atuells llisos, amb peu o base plana i «amb tendència general a perfils en forma de ‘S'». Pot apreciar-se una decoració de formes circulars o rectangulars perforades horitzontalment (i amb molta menys freqüència decoració acanalada), sens dubte relacionada amb els «CU del NE» de les fases del ferro, en l'ocàs d'aquesta cultura.[5]

Tipologia grega[modifica]

Dels diferents recipients d'ús cerimonial de l'antiga Grècia clàssica, pot destacar-se el pitos, gran atuell amb forma de tenalla usada en el comerç i emmagatzematge d'oli, gra... i com a «receptacle d'enterrament».[6] S'ha localitzat arqueològicament a les necròpolis dels assentaments hel·lens de la Mediterrània.

Tipologia precolombina[modifica]

Urna funerària zapoteca al Museu Britànic

Les civilitzacions ameríndies aporten prototips singulars d'urnes antropomorfes d'argila com l'atuell antropomorf maia Kinich Ahau datat entre 600 - 900 de, durant el període clàssic tardà mesoamericà; o les urnes zapoteques, com la datada entre 200 ae i 800 de, d'aquest mateix període esmentat, o la del Gran Jaguar, ambdues trobades al jaciment arqueològic de Mont Albán, situat a 10 km de la ciutat d'Oaxaca de Juárez.[7][8]

Ús al segle XXI[modifica]

L'ús cerimonial d'urnes d'argila continua viu en els ritus funeraris d'alguns pobles en diferents indrets del món. Així, per exemple, a Àsia, entre els bouyei, minoria ètnica dins de la República Popular Xinesa. Quan un bouyei mor, el sacerdot fixa la data del funeral. Aquest dia se sacrifica un toro i es realitza una cerimònia d'"obertura del camí". El festeig fúnebre que porta el cadàver fins a la tomba s'acompanya amb música de tambors i banyes. Durant el funeral es crema encens i diners. Tres anys després del funeral, les restes són desenterrades per col·locar-se en una urna d'argila que tornarà a ser enterrada.[9][10][11][12]

Tipus d'urnes de l'antiguitat[modifica]

  • Urna amb tapa de 26 x 5,5 cm. Ceràmica romana de Cartago, Tunísia
    Urna amb tapa de 26 x 5,5 cm. Ceràmica romana de Cartago, Tunísia
  • Urna precolombina antropomorfa, de 49 x 34 cm. Regió amazònica del Brasil
    Urna precolombina antropomorfa, de 49 x 34 cm. Regió amazònica del Brasil
  • Urna egípcia del període ptolemaic, al Museu Cívic de Bolonya
    Urna egípcia del període ptolemaic, al Museu Cívic de Bolonya
  • Urna ibera de 20 cm de diàmetre amb tapa i anses, cap a 500-450 ae al Museu de Jaén
    Urna ibera de 20 cm de diàmetre amb tapa i anses, cap a 500-450 ae al Museu de Jaén

Vegeu també[modifica]

Notes[modifica]

  1. ↑ Entre els més representatius se n'esmenten: la necròpoli de Munera (Albacete), a la vora del riu Caracoles; el jaciment de «La Vega», a Arenas de San Juan (Ciudad Real), junt al Gigüela; i el conjunt de «CU del Sud-est», on s'anoten les necròpolis de: Crevillent (Alacant), Parazuelos (Aguilar, Múrcia), Campos (Coves d'Almanzora, Almeria), Almizaraque (Villaricos), Boliche (Herrerías, Villaricos), Cañada Flores (Cabezo Colorado), Los Caporchanas (Garrucha, Vera), Querénima i Barranco Hondo (Antas), Caldero de Mojácar, Las Alparatas i Cuartillas (Mojácar) i Pozas de Marchantillo (Tabernas). Altres enterraments relacionats podrien ser-ne els de Los Millares (Sta. Fe de Mondújar), Gorafe i Fonelas.

Referències[modifica]

  1. ↑ Blasco, 1993, p. 30-32.
  2. ↑ ; Borrás Diccionario de Términos de Arte. Madrid: Anaya, 1993, p. 322. ISBN 84-7838-388-3. 
  3. ↑ Sempere Ferràndiz (2006) p. 84.
  4. ↑ Sempere Ferràndiz (2006) pp. 91-96
  5. ↑ 5,0 5,1 Almagro-Gorbea, Martín. «Els camps d'urnes a l'Altiplà». Universitat de Salamanca. [Consulta: 8 desembre 2018].
  6. ↑ Caro Bellido, 2008, p. 195.
  7. ↑ R., Solís Olguín, Felipe. Tesoros artísticos del Museo Nacional de Antropología. 1. ed. Aguilar, 1991. ISBN 9681901568. OCLC 50663030. 
  8. ↑ «Creences i ritus funeraris dels pobles amerindis». milenio.com, 01-11-2017. [Consulta: 8 desembre 2018].
  9. ↑ «The Bouyei ethnic minority». china.org.cn. [Consulta: 10 desembre 2018].
  10. ↑ «Els Bouyei». descubrelasetnias. [Consulta: 10 desembre 2018].
  11. ↑ «Bouyei». Buxqyaix Qyusmail – 布依在线. [Consulta: 10 desembre 2018].
  12. ↑ «The Bouyei ethnic minority» (en anglés). china.org.cn. [Consulta: 10 desembre 2018].

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Urna ceràmica
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Urna_ceràmica&oldid=29178374»