Usuària:Lamontse/proves
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Lamontse. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
Joan Guillamet i Tuèbols
Joan Guillamet i Tuèbols (Figueres, 22 d'octubre de 1922 - Barcelona, 16 d'octubre del 2014), fou professor, periodista i escriptor català. Fou catedràtic de llengua i literatura dels instituts Ramon Muntaner de Figueres, Ausiàs March i Emperador Carles de Barcelona, i Rafael de Casanova de Sant Boi de Llobregat, i com a periodista va ser corresponsal a Figueres de "El Correo Catalán" i "El Noticiero Universal" amb el pseudònim Hug de Roda. Va escriure a "Tele Exprés", "Avui", "La Vanguardia" i "Tele Estel", i va fer col·laboracions a "Presència", "Serra d'Or", "Punt Diari" i "Revista de Girona", entre d'altres. També va ser articulista dels periòdics figuerencs "Vida Parroquial", "Hora Nova", "Setmanari de l'Alt Empordà" i "Empordà Federal", i va intervenir en programes de Ràdio Popular de Figueres.
El 1954 va ser un dels fundadors i membre del consell de redacció de la revista "Canigó".[1]
La seva obra periodística i literària el va fer mereixedor del premi del Consell Comarcal de l'Alt Empordà l'any 2005. Posteriorment el 2008 la ciutat de Figueres el va nomenar fill predilecte.[2]
Obres[modifica]
- Tots hem fet estraperlo. Edicions Dima, Barcelona, 1968. Columna, 1995
- Els gitanos. Aproximació a un racisme. Editorial Pòrtic, Barcelona, 1970.
- Coses i gent de l'Empordà. Editorial Selecta, Barcelona, 1972. Editorial Joventut, 1990
- Bruixeria a Catalunya. Edicions La Paraula Viva, Barcelona, 1976. Edicions del Cotal, 1983
- Vent de tramuntana, gent de tramuntana. Editorial Empordanesa, Figueres, 1980. Editorial Joventut, Barcelona, 1992
- Creadors, Barcelona enllà. Editorial El Pont de Pedra, Girona, 1993.
- La plana, el vent, la gent. Editorial Joventut, Barcelona, 1997.
- Llegendes del poema Canigó de Jacint Verdaguer (per a infants), Brau Edicions. Figueres, 1997.
Honors i Reconeixements[modifica]
Guillamet va rebre el premi "Antoni Puig de Conill" per la prosa Amor que devora[3], als Jocs Florals de l'Empordà (Figueres, 1961) i també va ser guardonat amb el Premi Catalonia de les Festes de Maig de les Lletres Catalanes en el 1971, per Coses i gent de l'Empordà.[4]
Fou premi del Consell Comarcal de l'Alt Empordà en el 2005 per la seva dedicació al periodisme i també fill predilecte de Figueres en el 2008.[4]
Referències[modifica]
- ↑ «Mor el periodista Joan Guillamet, fundador de la revista 'Canigó'». Diari ARA, 16-10-2014. [Consulta: 2 agost 2015].
- ↑ «Figueres designa Joan Guillamet fill predilecte». Diari de Girona, 03-07-2008.
- ↑ «“Vaig publicar el primer article periodístic a dotze anys”». El Punt Avui, 13-03-2011. [Consulta: 2 agost 2015].
- ↑ 4,0 4,1 «Guillamet Tuèbols, Joan». Institut de les Lletres Catalanes. Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; el nom «lletrescat» està definit diverses vegades amb contingut diferent.