Usuari:Aitanamh3/proves
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Aitanamh3. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
Ruth Maria Mestre i Mestre (Oliva, València, 7 d'agost de 1971) és una jurista espanyola i professora titular del departament de Filosofia del dret a la Facultat de Dret de la Universitat de València. Forma part de l'Institut de Drets Humans de la Universitat de València[1] i de la European Network of Legal Experts in the field of Gender Equality[2].
Especialitzada en Teoria Feminista del Dret, al llarg de la seva trajectòria professional, Ruth Mestre s'ha centrat en la investigació de temes como el principi d'igualtat de gènere, el treball sexual, els drets sexuals i reproductius, la crítica feminista a la ciutadania i el multiculturalisme des d'una perspectiva de gènere.
Trajectòria professional[modifica]
En 1994, va graduar-se en Dret Públic a la Universitat de València. A continuació, en 1995, va cursar el Màster en Teoria del Dret en l'Academie Européenne de Theorie du droit de Brussel·les y, en 1998, el Màster en Sociologia del Dret a l'Institut Internacional de Sociologia Jurídica d'Oñati. Finalment, en setembre del 2001, va doctorar-se en Dret per la Universitat de València amb la tesi Feminismes, dret i immigració: una crítica feminista al dret de estrangeria, per la que va rebre el premi extraordinari de doctorat que atorga aquesta universitat.
Docència[modifica]
Ruth Mestre és professora titular i investigadora de Filosofia del dret a la Facultat de Dret de la Universitat de València [3]des de 2006.[4] D'altre costat, ha impartit docència al Màster en igualtat d'homes y dones de la Euskal Herriko Unibertsitatea[5], al Màster en Gènere i Polítiques d'Igualta[6]t i el Màster en Drets Humans, Democràcia i Justícia Internacional[7] de la Universitat de València i, a més, a diversos cursos de postgrau en drets humans de diferents universitats.
Actualment, és coordinadora general de la Clínica Jurídica per la Justícia Social de la Universitat de València[8] i vicepresidenta de la European Network of Clinical Legal Education.[9]
Participació en programes d'investigació i desenvolupament[modifica]
Ha cooperat en diversitat de programes de desenvolupament, tant a l'Estat espanyol como a nivell europeu. A l'àmbit nacional, entre 2010 i 2012, va figurar como a investigadora principal al Proyecto Democracia y participación política de las mujeres, finançat pel Ministeri d'Igualtat espanyol, després de diversos anys formant part d'uns altres projectes com Mujeres, derechos y ciudadanía per l'Institut de la Dona i La participación social de los inmigrantes per la Fundació BBVA.
A escala europea, entre els anys 2003 i 2004, va gaudir d'una beca Marie Curie Fellowship concedida per la Comissió Europea en el Centre for Research in Ethnic Relations de la University of Warwick[10] al Regne Unit. Durant aquest període, va estudiar les lleis de estrangeria dels diferents països europeus des d'una perspectiva feminista, centrant-se especialment en les immigrants que es dediquen al treball sexual.
També ha col·laborat en dos projectes DAPHNE-EURONET impulsats per la Comissió Europea contra la mutilació genital femenina: en 2003, va fer la seua aportació al programa Evaluating the impact of legislation to female genital mutilation i, en 2006, al projecte Developing national plans of action to eliminate female genital mutilation in the European Union[11]. Recentment, en aquesta línia, va coordinar junt amb Sara Johnsdotter l'informe Female Genital Mutilation in Europe: An analysis of court cases[12].
Per últim, després d'anys d'investigació sobre dones immigrants i nacionals ocupades a la indústria del sexe, Ruth Mestre ha desenvolupat un discurs feminista alternatiu sobre el treball sexual que contrasta amb l'estès abolicionisme i que aposta per la regulació laboral i protecció d'aquest tipus de professions. Segons la jurista, aquestes ocupacions no són sempre triades sota una situació de tracta i amenaça.
Mestre ha defès aquesta postura en diversitat de conferències i xarrades en diferents centres i institucions. Dos exemples serien la conferència anomenada Tráfico y migraciones autónomas de las mujeres para la industria del sexo al Curs de Drets Humans de la Euskal Herriko Unibertsitatea[13] y el debat Acuerdos y desacuerdos del feminismo sobre prostitución a la Nau de la Universitat de València[14] on va defendre la posició regulacionista o pro-drets davant de l'abolicionista Ana de Miguel, docent de la Universitat Rey Juan Carlos de Madrid.
Obra acadèmica[modifica]
Al llarg de la seva trajectòria professional, Ruth Mestre ha publicat llibres i articles en revistes especialitzades, a més d'haver participat en col·laboracions i haver dirigit projectes col·laboratius. De tota la seva obra publicada podem destacar:[15]
- La caixa de Pandora: introducció a la teoria feminista del dret, Universitat de València (2006)[16].
- Trabajo sexual: reconocer derechos, conjuntament amb Magdalena López Precioso, Ediciones la Burbuja (2006).[17]
- "Vínculo social y trabajo hoy (o porqué las inmigrantes no trabajan)" ala revista Cuadernos electrónicos de filosofía del derecho (nº 2, 1999).[18]
- "Trabajadoras migrantes y negociación de la igualdad en lo doméstico" a la revista Cuadernos de geografía (nº 72, 2002).[18]
- "Mutilación Genital Femenina" a la revista Cuadernos electrónicos de filosofía del derecho (nº 17, 2008).[18]
- "La ciudadanía de las mujeres" a la revista Anales de la Cátedra Francisco Suárez (nº 45, 2011).[18]
- "La protección de los derechos sociales por el Tribunal Europeo de Derechos Humanos" a la revista Cuadernos electrónicos de filosofía del derecho (nº 33, 2016).[19]
- El capítol "Dones, nova ciutadania i treball" a Dones migrades treballadores de Maria Freixanet Mateo (2010).[20]
- El capítol "Sobre la evolución en el reconocimiento de algunos derechos sexuales en Europa" a Historia de los derechos fundamentales de Francisco Javier Ansuátegui Roig y otros (2013).[21]
- La obra compilatòria Derechos de ciudadanía para trabajadoras y trabajadores del sexo, coordinada junt amb Magdalena López Precioso, Tirant lo Blanch (2007).[22]
- La obra compilatòria Democracia y participación política de las mujeres: visiones desde Europa y América Latina, coordinada junt amb Yanira Zúñiga Añazco, Tirant lo Blanch (2013).[23]
Referències[modifica]
- ↑ «Miembros - Instituto de Derechos Humanos» (en castellà). Instituto de Derechos Humanos.
- ↑ «European Network of legal experts in gender equality and non-discrimination - European Commission» (en anglès). [Consulta: 22 novembre 2017].
- ↑ «Filosofia del Dret». [Consulta: 22 novembre 2017].
- ↑ Universitat de València, Diari Oficial «RESOLUCIÓ de 13 de desembre de 2006, de la Universitat de València, per la qual es nomena Ruth Maria Mestre Mestre, Professora Titular d’Universitat, de l’àrea de coneixement Filosofia del Dret. [2006/14672». RESOLUCIÓ de 13 de desembre de 2006, de la Universitat de València, per la qual es nomena Ruth Maria Mestre Mestre, Professora Titular d’Universitat, de l’àrea de coneixement Filosofia del Dret. [2006/14672, 2006.
- ↑ «Profesorado» (en espanyol europeu). [Consulta: 22 novembre 2017].
- ↑ «Profesorado de la UV» (en castellà). [Consulta: 22 novembre 2017].
- ↑ «Profesorado de la UV» (en castellà). [Consulta: 22 novembre 2017].
- ↑ «profesorado» (en castellà). [Consulta: 22 novembre 2017].
- ↑ martin. «ENCLE - European Network for Clinical Legal Education» (en anglès britànic). [Consulta: 22 novembre 2017].
- ↑ «Former Marie Curie Fellows» (en anglès britànic), 2017. [Consulta: 22 novembre 2017].
- ↑ «Developing national plans of action (PoA) to eliminate female genital mutilation (FGM) in the European Union - Daphne Toolkit - European Commission». [Consulta: 22 novembre 2017].
- ↑ Johnsdotter, Sara; Mestre i Mestre, Ruth M; European Commission; Directorate-General for Justice and Consumers; Fondazione Giacomo Brodolini (FGB). Female genital mutilation in Europe: an analysis of court cases. (en english). Luxembourg: Publications Office, 2015. ISBN 9789279548970.
- ↑ País, Ediciones El «Entrevista | "La explotación se puede dar tanto en la prostitución como en otro trabajo"» (en castellà). EL PAÍS, 03-04-2006.
- ↑ «La Nau de la Igualtat. Debate sobre prostitución» (en castellà). 2016.
- ↑ «Ruth M. Mestre i Mestre - Dialnet» (en castellà). [Consulta: 22 novembre 2017].
- ↑ «PUV La caixa de Pandora». [Consulta: 22 novembre 2017].
- ↑ «Todos los libros del autor Mestre I Mestre Ruth Maria» (en castellà). [Consulta: 22 novembre 2017].
- ↑ 18,0 18,1 18,2 18,3 «ruth m. mestre i mestre | Universitat de València - Academia.edu» (en anglès). [Consulta: 22 novembre 2017].
- ↑ «Ruth M. Mestre i Mestre | University of Valencia (UV) | ResearchGate» (en anglès). [Consulta: 22 novembre 2017].
- ↑ Mestre, Ruth M. Mestre i «Mujeres, nueva ciudadanía y trabajo: ¿de qué mujeres hablamos» (en castellà). 2010, 2010.
- ↑ Peces-Barba Martínez, Gregorio; Fernández, Eusebio; Asís, Rafael de; Ansuátegui Roig, Francisco Javier. Historia de los derechos fundamentales (en castellà). Madrid: Dykinson, 1998. ISBN 8481554049.
- ↑ López Precioso, Magdalena; Mestre i Mestre, Ruth M. Trabajo sexual: reconocer derechos (en castellà). Valencia: Ediciones la Burbuja, 2006. ISBN 9788493444723.
- ↑ Mestre i Mestre, Ruth M; Zúñiga Añazco, Yanira. Democracia y participación política de las mujeres: visiones desde Europa y América Latina (en castellà). Valencia: Tirant lo Blanch, 2013. ISBN 9788490333969.