Vés al contingut

Usuari:Alyebard/proves/Atac a Nibeiwa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de conflicte militarAlyebard/proves/Atac a Nibeiwa

L'atac a Nibeiwa va tenir lloc el 9 de desembre de 1940 prop de Nibeiwa, Egipte, quan el camp fortificat italià del Grup Maletti, la força blindada del 10è Exèrcit, va ser asaltat per les tropes britàniques i índies. L'atac va ser l'inici de l'operació Compass, una incursió britànica que, si tenia èxit, es seguiria per intentar expulsar els italians d'Egipte. Itàlia havia declarat la guerra a França i Gran Bretanya el 10 de juny i en la invasió italiana d'Egipte (Operazione E) del 9 al 16 de setembre de 1940, el 10è Exèrcit italià havia arribat fins a Sidi Barrani i s'hi havia atrinxerat per esperar la finalització de la Via della Vittoria, una prolongació de la Via Balbia, construïda des de la frontera; el Grup Maletti va bastir un campament a Nibeiwa, a 19 km al sud del port de Sidi Barrani.

Els britànics havien estat lluitant una acció retardadora durant l'avanç italià a Egipte amb el 7è Grup de Suport de la 7a Divisió Blindada i van mantenir la seva força principal al capdavant de l'estació de ferrocarril de Mersa Matruh a uns 130 km a l'est de Sidi Barrani. Els britànics van investigar contínuament les defenses italianes i després van planificar una incursió de cinc dies als campaments italians, que s'havien construït en un arc des de la costa de Maktila fins a Sofafi al sud-oest a l'escarpa interior. Els britànics pretenien avançar per a la bretxa Nibeiwa-Rabia i atacar Nibeiwa des de l'oest i si aquest atac tenia èxit, passaran a atacar els camps de Tummar Oest i Tummar Est. Els tancs de la 7a Divisió Blindada formarien una pantalla defensiva a l'oest per interceptar un contraatac i protegir el flanc de la 4a Divisió d'Infanteria Índia quan atacava els camps.

La nit del 9 al 10 de desembre l'atac va començar amb amb un atac de distracció pel costat est, ja que la força principal es va tancar des de l'oest. L'atac real va agafar per sorpresa els italians, va destruir 28 tancs abans que les seves tripulacions poguessin reaccionar i després va irrompre dins del campament. La guarnició italiana i líbia van resistir l'atac amb gran determinació, però van ser sobrepassades sistemàticament per una combinació de tancs, artilleria disparant a boca de canó i infanteria. Les tropes italianes i líbies van patir 4.157 baixes, inclòs el general Maletti, per la pèrdua britànica de 56 homes morts i 27 tancs inhabilitats o avariats. L'èxit a Nibeiwa va iniciar l'enfonsament de la posició italiana a Egipte.

Antecedents[modifica]

Invasió italiana d'Egipte[modifica]

La invasió italiana d'Egipte (Operazione E) per part del 10è Exèrcit italià va començar contra la Força del Desert Occidental el 13 de setembre de 1940, després de diversos dies d'operacions al costat italià de la frontera per fer retrocedir les tropes britàniques. L'objectiu original de l'ofensiva havia estat un avanç del 10è Exèrcit des de la Líbia italiana al llarg de la costa egípcia fins al canal de Suez. Després de nombroses demores, l'objectiu de l'ofensiva es va reduir a la captura del port de Sidi Barrani, un avanç d'uns 105 km. Dues divisions del 10è Exèrcit van avançar i es van trobar amb les forces de detecció del 7è Grup de Suport (7a Divisió Blindada) que van retrocedir lentament des de Sollum. El 16 de setembre, el 10è Exèrcit es va aturar i va prendre posicions defensives al voltant de Sidi Barrani, per construir campaments fortificats mentre la Via Balbia s'allargava per la Via della Vittoria. Un cop construïda la carretera i acumulats els subministraments, s'havia de començar un avanç cap a Mersa Matruh, uns 130 km més a l'est. Es van construir campaments fortificats des de Maktila amb la 1a divisió líbia, a 24 km a l'est de Sidi Barrani, al sud a través de Tummars (est i oest, 2a divisió líbia), fins a Nibeiwa (Grup Maletti), des d'allí fins a quatre campaments a Sofafi al sud-oest, a l'escarpa sobre la franja litoral. Les divisions de camises negres van ocupar Sidi Barrani i Sollum; una divisió metropolitana de guarnició a Buq Buq. Els enginyers italians van treballar en una nova carretera des de Fort Capuzzo passant per Sollum fins a Buq Buq, prop de Sidi Barrani i una canonada d'aigua des de Bardia. Al desembre, el 10è Exèrcit a Egipte tenia uns 80.000 homes, 250 canons i 120 tancs.[1]

Referències[modifica]

  1. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades :0