Usuari:Contraix/proves/Central hidroelèctrica de Molinos
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Contraix. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
 | |||
|---|---|---|---|
La Central hidroelèctrica de Molinos és una central hidroelèctrica construïda per l'empresa Energia Elèctrica de Catalunya que entrà en funcionament el 4 de maig de 1919. Es troba situada al poble de Molinos, pertanyent al municipi de la Torre de Cabdella, al Pallars Jussà; la central de Molinos, es troba al curs del riu Flamisell i uns 7 quilòmetres més avall de la central hidroelèctrica de Capdella. La central fou la segona construcció hidroelèctrica que emprengué Energia Elèctrica de Catalunya durant el boom constructor hidroelèctric de la dècada 1910-1920, que permeté abastir a la indústria catalana d'electricitat i impulsar la segona revolució industrial a Catalunya. Actualment (2019) és operada per l'empresa Hidrodata. És una obra declarada Bé Local d'Interès Cultural.
Antecedents[modifica]
Energia Elèctrica de Catalunya, un cop posada en marxa la central hidroelèctrica de Capdella, va continuar amb els seus plans basats en les concessions d'aprofitament hidroelèctrica del riu de Flamisell. L'empresa partia de l'assumpció que si continuava l'índex de creixement del consum elèctric a Catalunya tal com ho havia fet en els anys precedents era possible preveure que per a l'any 1922 l'empresa necessitaria produir uns 200 MWh. El conjunt de la producció anual d'origen hidroelèctric oscil·lava entre 85 i 105 MWh, i la producció tèrmica procedent de la Central tèrmica de Sant Adrià de Besòs podia arribar a un màxim de 55 MWh (poc rendibles pel preu creixent del carbó). Amb aquesta perspectiva l'empresa va planejar un programa de creixement de la producció hidroelèctrica, que passava per l'aprofitament del segon salt del Flamisell, amb el qual podria arribar a produir anualment entre 25 i 30 MWh addicionals. [1]
Concessions hidroelèctriques[modifica]
El 1906 el veí d’Espui Pere Trepat i Galceràn sol·licità la concessió d’aprofitament d’aigua. Abans de ser concedida, Josep Alegre li va comprar els drets, i després els traspassà a Cristòfol Massó [2], cunyat d’Emili Riu, polític, home de negocis i futur promotor d’Energia Elèctrica de Catalunya. La concessió del salt fou concedit el mes de març de 1911 amb un cabal de 3.500 litres per segon. Es preveia construir una presa 200 metres aigües avall del punt on el riu de Riqüerna conflueix amb el Flamisell.
Aquesta era una de les concessions d'aprofitament hidràulic que Cristòfol Massó va aportar com a soci quan es va constituir Energia Elèctrica de Catalunya 18 de novembre de 1911 [3]. En el desembre de 1918 es va concedir a l’empresa una ampliació de cabal, passant dels 3.500 als 7.000 litres per segon.
Construcció[modifica]
La construcció d’aquesta central, iniciada l’any 1916, va requerir un gran nombre de treballadors; el ritme de les obres va ser frenètic amb més de 1.200 obrers treballant directament i més de 250 a la fàbrica de ciment de la Pobla de Segur. La cimentera aprofitava unes canteres properes de roca calcària i el carbó de les mines de Sossís, la producció de les quals arribava gràcies a un telefèric industrial.[4]
Al juny de 1918 les obres donaven feina a més de 1.800 treballadors, fet que va obligar a construir una colònia obrera, com en el cas de l’anterior central hidroelèctrica de Capdella. Però la terrible epidèmia de grip espanyola que flagel·là tota Europa durant 1918 va afectar negativament el ritme dels treballs; fins i tot el seu director, l'enginyer Sr. Wyder, va ser una de les víctimes. Per tot plegat la construcció de la central no finalitzà fins el 1919, tot i que les obres es consideraven acabades a la tardor de 1921. [5]
Components de la central[modifica]
Conca de captació i canalització[modifica]
La captació de l'aigua per a la central procedeix de 3 conques diferents:
- Conca del Riqüerna. És una conca àmplia, que abasta la zona lacustre de l'estany de Francí que alimenten el barranc de Francí, i la del Barranc de Coma del Port. Els dos barrancs s'uneixen al Salt de Rus i formen el riu de Riqüerna que abans d'incorporar-se al Flamisell rep les aigües del Filià.
- Conca del Filià. Filià és una vall amb una petita zona lacustre a la seva part superior, en la que neix el riu de Filià, el qual baixa per la vall fins desaiguar al tram final del riu de Riqüerna, en el Pont de la Mola.
- Una part de l'aigua de la sortida del desguàs de turbines de la central hidroelèctrica de Capdella s'incorpora al canal de derivació.
EL primer punt de recollida d'aigua de la central de Molinos és en la resclosa situada 200 metres aigües amunt de la central de Cabdella, on és filtrada abans d'incorporar-se al canal a través d'un sedàs que les neteja de fulles, pedres i sorra. L'assut té 15,8 metres de llarg i 2 metres d'altura sobre llit de riu i uns 3 metres sobre fonaments, amb dues comportes de neteja i sobreeixidor de llavi fix [2]. Al cabal recollit per l'assut se li afegeix posteriorment una part del de la pròpia central de Cabdella.
L’aigua és conduïda que per un canal de derivació de 6,881 quilòmetres de longitud, és excavat en roca i el seu cabal màxim és de 7 metres cúbics per segon. Baixa per la vall fins als 1.250 metres d'altitud, i a partir d'aquest punt, proper al poble d'Espui, manté l'altitud al llarg del vessant oriental del Tossal de la Costa fins arribar a la cambra d'aigües.
Salt[modifica]
La cambra d'aigües té un dipòsit regulador amb una capacitat de 5.800 metres cúbics. Es troba en una altitud de 1.250 metres, i el desnivell vers la central de Molinos és de 270 metres. La canonada forçada que desaigua en les turbines de la central de Molinos té una longitud de de 607,09 metres, amb uns diàmetres entre 150 centímetres a l'inici i 130 centímetres al final. Està construïda en acer dolç (Siemens‐Martin).
Generació[modifica]
La Central és equipada amb 3 turbines tipus Pelton de dos injectors cadascuna i eix horitzontal fabricades per l'empresa Escher Wyss & Cie, amb una roda de 2.22 metres de diàmetre i 18 àleps en forma de doble cullera, amb una potència de 6.700 CV. La Primera Guerra mundial no va fer possible el subministrament d'alternadors europeus, de forma que aquests van ser comprats als Estats Units, a l'empresa Westinghouse Electric. Cada turbina es va equipar amb un alternador de 6.250 kilowats 6.000 V i 375 revolucions per minut. [6]
Al vessant sud de l'edifici que allotja la sala de turbines hi ha un rellotge de sol amb la inscripció en llatí "Horas non número nisi serenas", només compto les hores amb llum.
Els dos primers grups van posar-se en marxa el mes de maig de 1919, i el tercer ho feu el mes d'agost del mateix any.
Transformació i transport[modifica]
Va ser necessari posar en marxa la nova línia de 80 kv, que enllaçava aquesta central primer amb el coll de Comiols i després amb Biosca, a la comarca de la Segarra, seguint un traçat contigu amb el de la línia general que Energia Elèctrica de Catalunya va estendre el 1913. El 20 d'abril de 1919 la central es connectà a la xarxa elèctrica. [7]
Resum característiques i producció[modifica]
| Central Hidroelèctrica de Molinos | |
| Any posada en marxa | 1919 |
| Construïda per | Energia Elèctrica de Catalunya |
| Propietat de | Hidrodata |
| Salt | |
| Altitud | 1.250,00 metres |
| Desnivell | 270,00 metres |
| Longitud canonada forçada | 607,09 metres |
| Cabal d'aigua nominal | 7 metres cúbics/segon |
| Sala de màquines | |
| Altitud | 980,00 metres |
| Nombre de grups | 3 |
| Turbines per grup | 1 turbina Pelton d'eix horitzontal |
| Potencia instal·lada per grup | 5,00 MW |
| Potència instal·lada total | 15,00 MW |
| Producció mitja total anual [8] | 17,00 GWh |
Mesura d'eficiència[modifica]
A partir de les dades de característiques tècniques i producció de cadascuna de les centrals, es poden obtenir indicadors de la seva eficiència.
| Central Hidroelèctrica de Molinos | |
| Mesures d'eficiència | |
| Potència mitja anual [a] | 1,94 MW |
| Factor de planta [b] | 0,1293 |
El factor de planta proporciona un indicador de l'eficiència en la producció d'energia. La tendència en el disseny de les centrals hidroelèctriques és que operin com a plantes per pics o puntes, entrant en operació durant les hores de major demanda d'energia en el sistema elèctric. Per a això es requereix una gran capacitat instal·lada, atès que durant aquestes hores el sistema elèctric necessita aquesta potència. Un altre factor que afecta molt a aquest indicador és la disponibilitat d'aigua, o la seva estacionalitat. De fet l'aigua la central procedeix de la fusió de neu durant el desgel, així com de les pluges de la primavera i la tardor. El factor de planta de les centrals alimentades per desgel tendeix a estar en una forquilla de valors de 0,25-0,17.[9]
Objectiu militar[modifica]
Durant la guerra civil les centrals hidroelèctriques ubicades als Pirineus van ser considerades objectius militars prioritaris a ser destruïts per l’exercit rebel espanyol. Amb la seva inutilització es volia impedir el subministrament elèctric a la industria catalana per dificultar la fabricació d’armament. La central de Molinos fou considerada un objectiu, específicament l'edifici que allotjava els transformadors, [10] encara que no fou bombardejada.
Revinguda de 1937[modifica]
Del 26 al 28 d’octubre de 1937 es produïren uns xàfecs excepcionalment intensos que provocaren que rius Garona, Noguera Pallaresa, Segre i principalment el Flamisell revingueren de forma extraordinària i ocasionaren grans danys a les seves valls en general i a les centrals hidroelèctriques en particular. El cabal pel Flamisell en aquestes dates arribà als 300 metres cúbics per segon, quan el màxim assolit en els 20 anys previs havia estat de 60.[11] A La Pobla de Segur el cabal del Flamisell arribà als 730 metres cúbics per segon.[12]
La revinguda causà greus danys a la central de Molinos, demolint la carretera d’accés a la central. Malgrat tot, l'edificació es reconstruí i tornà a produir electricitat.
Canvis de propietat[modifica]
La central ha anat passant de propietari al llarg de la seva llarga vida. Construïda per Energia Elèctrica de Catalunya, aquesta companyia fou integrada a Barcelona Traction, Light and Power el 1925, la qual acabà subhastada i fou la base per constituir Forces Elèctriques de Catalunya, SA el 1952.
L’any 1990 FECSA, l'aleshores propietària, vengué el salt i la central de Molinos a la societat BENJAC Hidraulica SA amb el nou nom de Molinos Hidraulica SA per 2.125 milions de pessetes (12.771.498,44 euros). En l’escriptura de compravenda i documents annexes no hi consta la servitud que la central i les seves ocupacions públiques tenen amb el municipi, i quedant transferit definitivament l’aprofitament l'any 1994. Posteriorment l’any 1999 la central de Molinos fou venuda a Hidrodata, SA. [13]
Notes[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Nadal, Francesc. «Energía eléctrica de Cataluña y la hulla blanca de la Vall Fosca (1911-1925)» (pdf) (en castellà) p. Capítol VII, pàgina 91. FECSA, 1994. [Consulta: 13 desembre 2019].
- ↑ 2,0 2,1 Alayo Manubens, Joan. «Una visión global de la hidroelectricidad en Cataluña» (pdf) (en castellà) pàgines 12-13. [Consulta: 15 desembre 2019].
- ↑ Nadal, Francesc. «Energía eléctrica de Cataluña y la hulla blanca de la Vall Fosca (1911-1925)» (pdf) (en castellà) pàgina 86. FECSA, 1994. [Consulta: 15 desembre 2019].
- ↑ Obiols i Perarnau, Lluís; Prieto i Tur, Lluís. «Sistemas ferroviarios y teleféricos en las centrales eléctricas y minas del Pirineo Occidental Catalán, Andorra y Val d'Arán.» (pdf). IV Congrés de Història Ferroviària., 2012. [Consulta: 13 desembre 2019].
- ↑ Ruiz Sáiz, Núria. «Estudi d'un model de transport turístic en zona d'alta muntanya» (pdf). Lleida: Universitat de Lleida, 28-10-2010. [Consulta: 14 desembre 2019].
- ↑ Smith, Philip S. Electrical goods in Spain (pdf) (en anglès). No 197. Departament of Commerce. Bureau of domestic and foreign commerce, 1920, pàgina 59 [Consulta: 13 desembre 2019].
- ↑ Nadal, Francesc. «Energía eléctrica de Cataluña y la hulla blanca de la Vall Fosca (1911-1925)» (pdf) (en castellà) p. Capítol VII, pàgina 92. FECSA, 1994. [Consulta: 13 desembre 2019].
- ↑ La producció hidràulica al Pirineu (pdf). Universitat de Lleida, 2011, pàgina 7 [Consulta: 28 octubre 2019].
- ↑
- ↑ Dueñas Iturbe, Oriols. Dr. Joan Villaroya i Font. La gran destrucció. Els danys de guerra i la reconstrucció de Catalunya després de la guerra civil (1937-1957) (pdf). Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament d’Història contemporània., Febrer 2013, pàgina 143 [Consulta: 13 desembre 2019].
- ↑ Fontseré, Eduard; Galceran, Ferran. Les inundacions d'octubre de 1937 a l'Alt Pirineu (pdf). Barcelona: Servei Meteorològic de Catalunya, 1938, pàgina 14 [Consulta: 13 desembre 2019].
- ↑ «Acció catastròfica de les avingudes fluvials» (HTML). Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 13 desembre 1937].
- ↑ Balsells Triquell, Eulàlia. «Certificat de l'acord del Ple de l'Ajuntament de Torre de Capdella de 24 de maig de 2018» (pdf) pàgina 12, 24-08-2018. [Consulta: 13 desembre 2019].