Vés al contingut

Usuari:DamianaRamirova/proves/Vicenç Damian i Algueró

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Vicenç Damian i Algueró (Barcelona, 25-4-1885 / 11-2-1963), escultor català. De ben jove comença estudis de dibuix i pintura a La Llotja.Treballa per encàrrec als tallers dels germans Bechini a Barcelona. Amb el temps es converteix en un dels escultors artesans més preuats. Al llarg de la seva vida combina la feina d'escultor amb el seu treball de funcionari a Correus.


1901-1905: Estudis de Dibuix i Escultura a la Llotja

1903-1950: Treballa als Tallers Bechini[1] (Roger de Flor, 162).

Treballa en el Primer Misteri de Glòria de Montserrat  (Josep Llimona i Dionís Renart)

Obres per encàrrec de Josep Llimona, Frederic Marès, Josep Clarà, Maria Llimona...

1928: Nens cavalcant peixos, de Frederic Marès (Font Gran Via – Rbla. Catalunya)

1928 - 1931: La deessa, de Clarà. Obra original de 1928 sobre un model de 1911 (Còpia de 1931: Museu dels Agustinians de Tolosa)

1930: Monument a Soler i Rovirosa, de Frederic Marès (Gran Via, entre Pg. de Gràcia i Rbla. Catalunya)

1945: Reconstrucció monument a Joan Güell (Gran Via – Rambla Catalunya)

1952: Restauració de la Dama del paraigua (reconstrucció del  braç). Encàrrec Ajuntament de Barcelona.

1952: La Musa[2], de Maria Llimona en homenatge al Dr. Andreu

Encàrrec d’una còpia del Desconsol, Llimona (Parc Ciutadella)


Obra pròpia:

Plor, 1942 (Fosa en bronze en Taller Bechini; original en guix destruït). Col·lecció privada


  1. Font, Mercè Doñate «Els Bechini, marbristes i fonedors». Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 2015, pàg. 113–133. ISSN: 2340-3802.
  2. Catalans, Institut d'Estudis. «Monuments Commemoratius de Catalunya - Secció històrico-arqueològica - Institut d'Estudis Catalans», 2015. [Consulta: 18 juliol 2020].