Usuari:Davidpar/2013

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula nombreDavidpar/2013
Altres calendaris
GregoriàDavidpar/2013 ()
IslàmicError de l'expressió: Paraula no reconeguda "davidpar". aH – Error de l'expressió: Paraula no reconeguda "davidpar". aH
XinèsError de l'expressió: Paraula no reconeguda "davidpar". – Error de l'expressió: Paraula no reconeguda "davidpar".
HebreuError de l'expressió: Paraula no reconeguda "davidpar". – Error de l'expressió: Paraula no reconeguda "davidpar".
Calendaris hindúsError de l'expressió: Paraula no reconeguda "davidpar". – Error de l'expressió: Paraula no reconeguda "davidpar". (Vikram Samvat)
Error de l'expressió: Paraula no reconeguda "davidpar". – Error de l'expressió: Paraula no reconeguda "davidpar". (Kali Yuga)
PersaError de l'expressió: Paraula no reconeguda "davidpar". BP – Error de l'expressió: Paraula no reconeguda "davidpar". BP
Armeni-
RúnicError de l'expressió: Paraula no reconeguda "davidpar".
Ab urbe conditaError de l'expressió: Paraula no reconeguda "davidpar".
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle  - segle  - segle 
Dècades
[[Dècada del Error de l'expressió: Paraula no reconeguda "davidpar".|Error de l'expressió: Paraula no reconeguda "davidpar".]] [[Dècada del Error de l'expressió: Paraula no reconeguda "davidpar".|Error de l'expressió: Paraula no reconeguda "davidpar".]] [[Dècada del Error de l'expressió: Paraula no reconeguda "davidpar".|Error de l'expressió: Paraula no reconeguda "davidpar".]] - Error de l'expressió: Paraula no reconeguda "davidpar". - [[Dècada del Error de l'expressió: Paraula no reconeguda "davidpar".|Error de l'expressió: Paraula no reconeguda "davidpar".]] [[Dècada del Error de l'expressió: Paraula no reconeguda "davidpar".|Error de l'expressió: Paraula no reconeguda "davidpar".]] [[Dècada del Error de l'expressió: Paraula no reconeguda "davidpar".|Error de l'expressió: Paraula no reconeguda "davidpar".]]
Anys
[[Error de l'expressió: Paraula no reconeguda "davidpar".]] [[Error de l'expressió: Paraula no reconeguda "davidpar".]] [[Error de l'expressió: Paraula no reconeguda "davidpar".]] - Davidpar/2013 - [[Error de l'expressió: Paraula no reconeguda "davidpar".]] [[Error de l'expressió: Paraula no reconeguda "davidpar".]] [[Error de l'expressió: Paraula no reconeguda "davidpar".]]

L'any 2013 és un any normal començat en dimarts en el calendari gregorià.

Política[modifica]

Edward Snowden va rebre l'asil polític de Rússia.[1] A la foto, Snowden a Moscou el mes d'octubre.

Als Estats Units d'Amèrica, un 41% dels ciutadans va aprovar a finals d'any la gestió de Barack Obama, segons una enquesta de la CNN.[2] Tot i l'escueta millora de l'economia, la imatge d'Obama va baixar per la posada en marxa sense èxit de la reforma sanitària; el setge fiscal al Tea Party, que va provocar el tancament de govern; els escàndols d'escoltes a periodistes d'Associated Press i els programes d'espionatge massiu a la ciutadania de l'Agència de Seguretat Nacional (NSA), destapats per Edward Snowden des del juny, amb implicacions de diversos països i empreses internacionals.[2] Dos germans txetxens islamistes van fer explotar dues bombes a la marató de Boston del 15 d'abril i causen 3 morts i 264 ferits.[3][4]

Al llarg de l'any diversos partits polítics i organismes i personalitat públiques van veure's esquitxats per casos de corrupció. L'abril Cristina de Borbó i Grècia va ser imputada pel cas Nóos, que investiga el presumpte desviament de més de 6 milions d'euros de fons públics a través de l'Institut Nóos, presidit per Iñaki Urdangarin. Tanmateix, un recurs del fiscal anticorrupció de les Illes Balears va frenar la imputació.[5] Finalment, el novembre, el jutge del cas, va ordenar l'embargament de 16 immobles d'Urdangarin i el seu exsoci, que van haver de fer front a una fiança de 8,1 milions d'euros.[6]

L'esclat del cas Bárcenas va provocar un degoteig d'informacions a la premsa relatives al pressumpte finançament il·legal del Partit Popular.

El gener els tres principals acusats pel cas Pallerols es van declarar culpables de suborn i malversació de fons, una part dels quals anava a parar a Unió Democràtica de Catalunya.[7] El mes següent va sortir a la llum el cas Método 3 de presumpte espionatge polític vinculat a l'agència de detectius Método 3, que afectaria a diversos partits i personatges polítics.[8] El 21 de febrer Manuel Bustos va deixar l'alcaldia de Sabadell arran de la seva imputació per tràfic d'influències i prevaricació en el cas Mercuri,[9] i el 19 de març Oriol Pujol va abandonar les seves funcions al partit i al grup parlamentari de Convergència i Unió després de ser imputat per tràfic d'influències en el cas ITV.[10]

Tram de la Via Catalana del carrer Via Augusta, de Tarragona, l'11 de setembre

A Catalunya, la Declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya va engegar l'any polític al Parlament de Catalunya. Segons el text de la declaració, aprovada el 23 de gener: «D'acord amb la voluntat majoritària expressada democràticament per part del poble de Catalunya, el Parlament de Catalunya acorda iniciar el procés per fer efectiu l'exercici del dret a decidir per tal que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya puguin decidir el seu futur polític col·lectiu».[11] En ella, també s'afirma que «el poble de Catalunya té, per raons de legitimitat democràtica, caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà». Mesos després, el Tribunal Constitucional d'Espanya suspenia la Declaració de Sobirania.[12]

Al llarg de l'any, el govern català va fer passos per a la celebració de la consulta sobre la independència, com la creació del Consell Assessor per a la Transició Nacional i l'escenificació del Pacte Nacional pel Dret a Decidir. L'11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, l'Assemblea Nacional Catalana va organitzar la Via Catalana, una cadena humana d'uns 400 quilòmetres que va travessar Catalunya per reivindicar la independència de Catalunya.[13] Finalment, el 12 de desembre va fixar la data i la pregunta pel referèndum d'autodeterminació de Catalunya, marcat el 9 de novembre de l'any següent. L'executiu espanyol va sostenir que la consulta no es produirà per ser «inconstitucional».[14]

  • pressupostos
  • poli
  • corrupció

Economia i societat[modifica]

Taxa d'atur als països de la Unió Europea, el febrer
Pancartes d'una manifestació contra les retallades als serveis públics, el febrer
Economia

En plena crisi econòmica europea, l'austeritat es va imposar com la recepta més utilitzada pels governs dels països més afectats. El març Xipre va esdevenir el cinquè país en ser rescatat per Europa la Unió Europea amb un crèdit de 10.000 milions d'euros. A canvi del rescat, el govern xipriota va accedir a incrementar els impostos sobre les empreses del 10 al 12,5%, i a imposar una taxa del 9,9% sobre els dipòsits bancaris de més de 100.000 euros, i del 6,75% sobre la resta.[15] El govern del país va témer una fugida de capitals i va bloquejar els comptes bancaris durant dotze dies.[16]

Pel que fa l'economia espanyola, l'Institut Nacional d'Estadística va certificar que Espanya havia sortit de la recessió tècnica el tercer trimestre de l'any després de nou trimestres en negatiu, gràcies a la millora del consum de les llars (+0,4% respecte al segon trimestre) i al creixement del consum de les administracions públiques (+0,1%) i de la inversió (+0,2%).[17] Tot i així, el primer trimestre l'atur va superar els 6 milions de parats (27% de la població activa), amb un 56% d'atur juvenil,[18] dades que es van reduir lleugerament a finals d'any.[19] L'any va acabar amb l'anunci del govern espanyol d'una segona fase de la reforma laboral que preveu reduir les modalitats de contracte.[20]

A Catalunya, amb bona part dels projectes d'infraestructures congelats per les retallades i la crisi econòmica, a inicis de gener va inaugurar-se el desdoblement de l'Eix Transversal, el cost del qual va sufragar-se amb l'anomenat peatge a l'ombra.[21]

Cartell de denúncia enganxat en una seu de La Caixa a la manifestació per l'habitatge digne convocada per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca a Barcelona, el 16 de febrer.

El 2013 també va ser l'any en què, el 10 de juny, l'Audiència Nacional va admetre a tràmit la querella d'Unió Progrés i Democràcia per la comercialització de participacions preferents de Bankia, Caja Madrid i Bancaja.[22] El Parlament de Catalunya va obrir una comissió d'investigació sobre les possibles responsabilitats derivades de la actuació i gestió de les caixes d'estalvis i la possible vulneració dels drets dels consumidors, per on van passar directius bancaris com Narcís Serra, Adolf Todó, Rodrigo Rato, José Ignacio Goirigolzarri, Josep Ibern o Ricard Pagès. Dos d'ells, Serra i Rodó, van ser imputats per una presumpta administració deslleial pels sous que es van assignar el 2010, abans que Caixa Catalunya hagués de demanar ajudes públiques.[23] L'expresident de Caja Madrid Miguel Blesa i exdirectius de la Caixa Mediterrani, a més, són jutjats a presó.[24][25]

Davant dels casos de desnonaments, la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) va reclamar un habitatge digne a través de les seves diverses accions. Una d'elles va ser la recollida de més d'1,4 milions de firmes per la moratòria de totes les execucions hipotecàries, el reconeixement de la dació en pagament retroactiva i la creació d'un parc públic d'habitatges en lloguer social. Tot i que aquesta iniciativa legislativa popular (ILP) va ser admesa a tràmit el febrer al Congrés dels Diputats, dos mesos després el govern del Partit Popular va aprovar una llei de desnonaments que no incloïa les reivindicions de la ILP i que va ser criticada per l'oposició i la PAH.[26] El moviment social per una vivenda digna va decidir utilitzar l'escrache, una protesta ciutadana focalitzada als domicilis dels diputats que no van donar suport a la ILP i altres personatge públics.

A més, el 14 de març el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va dictaminar que la Llei d'enjudiciament civil espanyola que regulava el procediment d'execució hipotecària, no garantia als ciutadans una protecció suficient davant a clàusules abusives en les hipoteques i vulnerava, per tant, la normativa comunitària. La sentència del Tribunal Europeu de Luxemburg es va dictar en resposta a una qüestió presentada pel jutjat mercantil de Barcelona a instància de l'advocat defensor d'un cas d'un desnonament de Martorell, que afirmava que era injust fer fora de casa els seus clients i que la llei no els donés opció a defensar-se.[27]

El Papa Francesc va ser nomenat persona de l'any per la revista Time per «la força del simbolisme» de les seves accions.[28]

En quant a la religió, el 28 de febrer el papa Benet XVI renuncia al pontificat, fet que fa quasi sis segles que no es produïa: «Per l'edat avançada, ja no tinc forces per exercir adequadament».[29] El cardenal jesuïta argentí Jorge Mario Bergoglio va ser escollit el 13 de març com a 266è Papa de l'Església Catòlica, que escull el nom de Papa Francesc, el primer no europeu des de l'any 741.

Naixements i morts

El 22 de juliol va néixer a Londres Jordi de Cambridge, fill primogènit de Guillem de Cambridge i Kate Middleton.[30] Entre els morts el 2013, es troben

gener 8: el dissenyador de moda Manuel Mota gener 11: l'actriu Anna Lizaran febrer 27: el diplomàtic i líder de la resistència francesa Stéphane Hessel març 5: el president veneçolà Hugo Chávez març 22: el músic Bebo Valdés. abril 6: el cineasta Bigas Luna abril 8: l'exprimera ministra britànica Margaret Thatcher abril 8: l'actriu i cantant Sara Montiel maig 6: el polític italià Giulio Andreotti maig 9: l'actor de cinema Alfredo Landa maig 12: presentador de televisió, locutor i actor de doblatge Constantino Romero maig 17: l'exdictador argentí Jorge Rafael Videla maig 23: el cantautor Georges Moustaki juny 6: el novel·lista Tom Sharpe juny 9: el productor de cinema Elías Querejeta juny 19: l'actor i productor James Gandolfini juliol 10: la periodista Concha García Campoy agost 12: el fotògraf Oriol Maspons setembre 17: l'escriptor, filòleg i humanista Martí de Riquer octubre 14: l'editor i polític Max Cahner octubre 24: el cantant de copla Manolo Escobar octubre 25: l'actriu Amparo Soler Leal octubre 27: el poeta i música Lou Reed novembre 7: l'actriu Amparo Rivelles novembre 15: el primer conseller de Medi Ambient Albert Vilalta novembre 17: l'escriptora i feminista Doris Lessing desembre 3: la poeta i lexicòloga Joana Raspall desembre 5: el líder antiapartheid i expresident sud-africà Nelson Mandela desembre 14: l'actor de cinema i teatre Peter O'Toole desembre 15: l'actriu Joan Fontaine desembre 17: el bisbe i cardenal Ricard Maria Carles[31]

Invents i descobriments[modifica]

A inici d'any un grup de científics espanyols va desenvolupar la primera vacuna experimental que serveix per prevenir i tractar l'Alzheimer.[32] El novembre es va presentar a Chicago el descobriment del fàrmac lambrolizumab (MK3475), un tractament d'immunoteràpia contra el càncer que dóna al sistema immunitari la capacitat de destruir les cèl·lules tumorals i que és definit com el més important avenç dels darrers quinze en oncologia.[33]

Art, cultura i pensament[modifica]

El món cultural es va veure afectat per la crisi econòmica, amb el tancament de la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya, diversos cinemes, botigues de discos i llibreries, tot i que en van obrir de noves, sovint més especialitzades.[37]

Penjats[modifica]

El restaurant El Celler de Can Roca, és escollit l'abril el primer restaurant del món, segons la revista britànica The Restaurant Magazine, mentre que Can Fabes tanca temporalment per raons econòmiques després de la mort de Santi Santamaria.[38][39]


http://www.telegraph.co.uk/news/10539617/Review-of-the-year-births-deaths-horsemeat-and-Wimbledon.html

http://www.bbc.co.uk/news/world-25462530

http://www.324.cat/noticia/2264013/economia/Un-any-daugments-a-la-borsa

http://www.ara.cat/economia/atur_registrat_0_1059494161.html

Referències[modifica]

  1. ↑ «Rússia concedeix un any d'asil a Edward Snowden». VilaWeb, 01-08-2013.
  2. ↑ 2,0 2,1 Ferragutcasas, Núria «L''annus horribilis' de Barack Obama». Ara, 25-26 desembre 2013, p. 14.
  3. ↑ Levs, Josh; Plott, Monte. «Terrorism strikes Boston Marathon as bombs kill 3, wound scores» (en anglès). CNN, 18-04-2013.
  4. ↑ Kotz, Deborah «Injury toll from Marathon bombs reduced to 264» (en anglès). Boston Globe, 24-04-2013. «It turns out that we had double-counted some patients who were transferred from one hospital to another, so we ­reviewed our spreadsheets and cleaned up the duplicates»
  5. ↑ «L'Audiència de Palma deixa sense efecte la imputació de la infanta Cristina». 324.cat, 08-05-2013. [Consulta: 31 desembre 2013].
  6. ↑ «El jutge del "cas Nóos" embarga la meitat del palauet de Pedralbes i vuit propietats més dels ducs de Palma». 324.cat, 05-11-2013. [Consulta: 31 desembre 2013].
  7. ↑ «La justícia tanca definitivament el "cas Pallerols" i declara Unió responsable civil subsidària». 324.cat, 26-01-2013. [Consulta: 31 desembre 2013].
  8. ↑ «Sánchez Camacho: "Tengo un fiscal de confianza en lo del Palau. A la Policía no podemos ir"» (en castellà). Público.es, 27-06-2013.
  9. ↑ «Bustos deixa de ser oficialment l'alcalde de Sabadell: "Alguns han tingut pressa perquè avui s'executés la sentència"». 324.cat, 21-02-2013.
  10. ↑ Miró, Victòria. «Oriol Pujol delega les funcions a CDC i al Parlament en ser imputat pel "cas ITV" però manté l'acta de diputat». 324.cat, 20-03-2013.
  11. ↑ Colomer, Marc «La declaració de sobirania ja fa via al Parlament». Ara, 22-01-2013.
  12. ↑ «El Tribunal Constitucional suspèn la Declaració de Sobirania del Parlament». 324.cat, 08-05-2013. [Consulta: 30 desembre 2013].
  13. ↑ «La Via Catalana, minut a minut». Ara, 11-09-2013.
  14. ↑ Noguer Bau, Miquel «“¿Quiere que Cataluña sea un Estado? Y ¿que sea un Estado independiente?”» (en castellà). El País, 12-12-2013.
  15. ↑ «Europa surt al rescat de Xipre amb un crèdit de 10.000 milions d'euros». 324.cat, 16-03-2013. [Consulta: 17 març 2013].
  16. ↑ «Xipre s'afanya a blindar-se contra la fugida de capitals mentre creix la indignació entre els dipositants». 324.cat, 17-03-2013. [Consulta: 17 març 2013].
  17. ↑ «La millora del consum fa sortir Espanya de la recessió el tercer trimestre». 324.cat, 29-11-2013.
  18. ↑ «Espanya arriba als 6,2 milions de parats i Catalunya supera els 900.000». 324.cat, 26-04-2013.
  19. ↑ «L'atur cau en 72.800 persones fins al 25,98% el tercer trimestre, segons l'EPA». El Periódico de Catalunya, 24-10-2013 [Consulta: 31 desembre 2013].
  20. ↑ «De Guindos explica que la segona reforma laboral tindrà contractes més flexibles i simples». 324.cat, 30-11-2013. [Consulta: 31 desembre 2013].
  21. ↑ «L'esperat desdoblament de l'Eix Transversal s'inaugura després de tres anys i mig d'obres». 324.cat, 04-01-2013.
  22. ↑ «L'Audiència Nacional investigarà les preferents de Bankia, Caja Madrid i Bancaja però rebutja actuar contra MAFO i Segura». 324.cat, 10-06-2013.
  23. ↑ «Serra i Todó diuen que la pujada salarial estava avalada pel Banc d'Espanya i era semblant a la de la resta del sector». 324.cat, 22-10-2013.
  24. ↑ «El jutge acorda presó incondicional per a l'expresident de Caja Madrid Miguel Blesa». 324.cat, 06-06-2013. [Consulta: 31 desembre 2013].
  25. ↑ «Presó sota fiança d'1,5 milions d'euros per a l'exdirector general de la CAM». 324.cat, 08-11-2013.
  26. ↑ «El Congrés aprova la llei de desnonaments amb la crítica unànime de l'oposició i protestes al carrer». 324.cat, 18-04-2013.
  27. ↑ «Un tribunal europeu diu que la norma espanyola que regula els desnonaments és abusiva i contrària a la legislació». 324.cat, 15-03-2013. [Consulta: 31 desembre 2013].
  28. ↑ «Pope Francis named Time magazine's Person of the Year» (en anglès). BBC News, 11-12-2013.
  29. ↑ «El papa renuncia al pontificat: "Per l'edat avançada, ja no tinc forces per exercir adequadament"». 324.cat, 12-02-2013. [Consulta: 31 desembre 2013].
  30. ↑ «Kate Middleton dóna a llum el seu primer fill, hereu de la Corona britànica». 324.cat, 22-07-2013. [Consulta: 23 juliol 2013].
  31. ↑ «Obituari del 2013». 324.cat. [Consulta: 30 desembre 2013].
  32. ↑ «Científics espanyols creen una vacuna per prevenir i frenar l'Alzheimer». 324.cat, 17-01-2013.
  33. ↑ «Descobert un nou tractament contra el càncer que dóna al sistema immunitari la capacitat de destruir les cèl·lules tumorals». 324.cat, 27-11-2013. [Consulta: 1r gener 2014].
  34. ↑ «La Generalitat commemorarà el 2013 el centenari d'Espriu amb diversos actes». 324.cat, 15-05-2012.
  35. ↑ «Web Joana Raspall». Joana Raspall.cat, 03-06-2013.
  36. ↑ «L'AVL iniciarà l'Any Vicent Andrés Estellés», 13-11-2012.
  37. ↑ «La Sala Tallers del TNC tanca durant dos anys per fer front a la baixada d'ingressos prevista». 324.cat, 02-12-2013. [Consulta: 30 desembre 2013].
  38. ↑ «El restaurant Can Fabes s'acomiada amb un "fins ara"». 324.cat, 01-09-2013.
  39. ↑ «El Celler de Can Roca, mejor restaurante del mundo» (en castellà). La Vanguardia, 19-04-2013.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Davidpar/2013


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Davidpar/2013&oldid=26240110»