Usuari:Didac Ferrer Sendra/Cape Feare

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
"'"
Episodi de Els Simpsons
Dirigit perRich Moore
Temporades

Capi Feare (titulat Cap de poregosos a Hispanoamèrica i El cap de la por a Espanya) és el segon capítol pertanyent a la cinquena temporada de la sèrie de televisió d'animació Els Simpson, estrenat originalment el 7 d'octubre de 1993 a Estats Units.[1] Va ser escrit per Jon Vitti, dirigit per Rich Moore i va anar l'últim episodi produït pel personal original. Kelsey Grammer va ser l'estel convidat, i va representar a Sideshow Bob.[2] L'episodi és reconegut com un dels millors en la història de la sèrie i fins i tot va estar nominat en els premis Emmy.

En l'episodi, Sideshow Bob tracta de matar a Bart Simpson després de sortir de la presó. És una paròdia de Capi Fear, tant de la versió original com la de 1991, encara que també fa referència a altres pel·lícules de terror. La producció va trobar dificultats per fer que l'episodi durés mitja hora, per la qual cosa va caldre afegir escenes arbitràriament.

Sinopsi[modifica]

Robert Mitchum, protagonista de les pel·lícules parodiades en aquest episodi The Night of the Hunter i Capi Fear.

Un matí, mentre veu televisió, Bart Simpson comença a rebre una sèrie de cartes amenaçadores, escrites amb sang i en les quals es llegeix «Et vaig a matar». Amb aquestes amenaces Bart es posa cada vegada més nerviós i tracta d'esbrinar qui és el que vol veure-ho mort. Finalment es descobreix que l'autor de les cartes és Sideshow Bob, que està pres a la presó de Springfield guardant un fort ressentiment contra el nen per haver frustrats els seus dos plans anteriors, fent referència als episodis Krusty[3] Gets Busted i Black Widower[4].

Poc després, després d'un judici, despues que Bob va dir pures mentides, l'és alliberat i, estant un dia al cinema, es troba amb els Simpson. En aquest moment ells s'adonen que Bob és l'autor de les cartes. Per evitar que Bart sigui assassinat, primer el cap Wiggum posa un parany amb un pallasso en el mitjà, però no els resulta bon pla, asi que la família acudeix al FBI, qui els fa entrar al Programa de Reubicació de Testimonis. Segons aquest programa, ells anirien a viure a una altra ciutat, a una casa-boti i canviarien el seu cognom per «Thompson».

Tot marxa bé a la nova ciutat, fins que Bart descobreix que Sideshow Bob els ha trobat i que encara tracta de matar-ho. L'hi diu a la seva família, però no aconsegueixen evitar que Bob entri en el pot sigilosament a la nit.

Després de lligar a Homer, Marge, Lisa i Maggie, Sideshow Bob es dirigeix a l'habitació de Bart per matar-ho. Bart escapa per la finestra i tracta d'amagar-se de Bob, però no ho aconsegueix. Tampoc pot tirar-se per la broda i tractar de nedar, perquè el riu pel qual navega està ple de cocodrils i d'anguiles elèctriques.

No obstant això, s'adona per un cartell que estan a només quinze milles de Springfield, per la qual cosa decideix guanyar temps demanant-li a Bob que interpretés una obra mestra d'opera buffa amb la seva meravellosa veu. Bob cau en el parany i canta l'H.M.S. Pinafore i, quan acaba l'òpera, no aconsegueix matar a Bart perquè el pot xoca contra una roca propera al club d'alternació on estava la policia, la qual es porta a Bob novament pres.[5][1]

En aquest mateix episodi, es demostra que Bob és molt intel·ligent i que aquesta intel·ligència pot ser utilitzada per beneficiar-ho, com quan el comitè de llibertat condicional li pregunta per què té un tatuatge que diu «die Bart, die» (mor, Bart, mor). Bob respon que és una expressió en alemany que significa «the Bart, the» (la Bart, la) i el comitè s'impressiona pel seu raonament.[6] No obstant això, el seu amor per la cultura també pot tornar-se en contra seva; com, per exemple, quan Bart li demana que interpreti la operetta H.M.S. Pinafore completa i Bob accepta, retardant-li prou perquè la policia ho rescati.[6]

Producció[modifica]

Kelsey Grammer, la veu de Sideshow Bob en la versió original.

Encara que l'episodi va ser emès al principi de la cinquena temporada, va ser produït per l'equip de la quarta temporada, que pensava abandonar el programa al final d'aquesta temporada per dedicar-se a altres projectes. Com no els interessava conservar inèdit el seu treball van afegir moltes escenes a l'episodi que no havien estat incloses originalment. A pesar que la major part de l'argument va ser escrit pels guionistes de la quarta temporada, el final va ser reescrit pels guionistes de la cinquena.

Wallace Wolodarsky [7]havia vist la versió de 1991 de Capi Fear i se li va ocórrer la idea de fer una paròdia de la pel·lícula. Jon Vitti va ser després assignat per escriure la paròdia, en la qual havien de relatar-se els arguments de la versió original, de 1962, i del remake. En lloc d'usar l'argument de la pel·lícula durant només una part de l'episodi, el qual originalment anava a tenir una història secundària, aquest va acabar estenent-se i suprimint l'argument menor. Sideshow Bob va ser triat com el vilà i Bart com la víctima principal. L'episodi va tenir la mateixa història que les pel·lícules i la mateixa música (composta per Bernard Herrmann), que va ser triada després de l'episodi com la cançó de presentació de Bob. Aquest episodi va ser el primer de Sideshow Bob que no va ser de misteri.[8]

Comparat amb els episodis previs, Capi Feare va tenir molts elements que podrien ser descrits com a infantils o estúpids. Això va ser el resultat de la poca importància que va tenir l'episodi per als seus guionistes, que eren a punt d'abandonar la sèrie. Al Jean va comparar a Sideshow Bob amb Wile I. Coyote, després que fos aixafat per diversos elefants sense sofrir danys. En el nombre musical del final es veu a Bob vestint un uniforme i amb una bandera a les seves esquenes; això es va afegir després de fer l'animació de l'episodi, ja que els guionistes van pensar que el personatge cantant no era bastant interessant i necessitava algun complement. Matt Groening es va sorprendre quan va veure l'episodi acabat, ja que no esperava aquests gags infantils, encara que va aclarir que després van començar a agradar-li.[9]

Va haver-hi dificultats per estendre l'episodi i moltes escenes van ser afegides poc abans de l'emissió. L'episodi comença amb una repetició del gag del sofà que es va utilitzar en Llisa's First Word, el qual és considerablement més llarg que un gag del sofà típic. Els productors, a més, van afegir una caricatura de Itchy & Scratchy i unes escenes de Bob planejant matar a Bart. Fins i tot amb tots els extres, l'episodi era encara massa curt. Això va portar a la creació de l'escena dels rasclets, la qual es va convertir en un moment memorable de l'episodi. Originalment, Sideshow Bob només anava a xocar-se contra un rasclet després de baixar de l'acte de la família, però va ser canviat i repetit nou vegades més. La idea era fer-ho graciós, que després perdés la gràcia i finalment la recuperés una altra vegada.

Kelsey Grammer [10]va fer la seva tercera aparició com a veu de Sideshow Bob en la sèrie.[2] Per a aquesta època, Grammer s'havia convertit en un dels personatges principals de la sèrie televisiva Frasier, la qual es va produir al mateix temps que aquest episodi. Grammer no sabia que l'escena del rasclet havia estat ampliada, ja que només havia gravat el gemec una vegada, per la qual cosa es va sorprendre en veure l'episodi acabat. D'altra banda, el principal compositor musical dels Simpson, Alf Clausen, va declarar sentir-se orgullós de la participació de Grammer pel talent que posseeix i va esmentar: «Es nota que té aquest amor pel teatre musical».[11]

Referències culturals[modifica]
[[:Image:|]]

[[Fitxer:|180px|noicon]]

Problemes de reproducció? Vegeu l'ajuda

Tant la trama principal com el nom del capítol són una referència a les dues pel·lícules Capi Fear, la de 1962 i la de 1991. Les referències a les pel·lícules inclouen: quan Marge va a l'estació de policia i li diuen que Bob no havia violat cap llei; els tatuatges de Bob; la seva imatge en deixar la presó; l'escena en la qual fuma al cinema; part de l'escena en la qual es prepara per matar a Bart; quan s'amaga sota l'acte de la família; quan Wiggum fa un parany a la casa dels Simpson amb un ninot com a ham; el seu suggeriment que Homer pot fer el que sigui amb qui entrés a la seva casa; quan Bob, lligat sota un acte, li parla a Bart; i quan Homer contracta a un investigador privat per persuadir a Bob d'abandonar la ciutat. El motel Bats, on s'allotja Sideshow Bob, és una referència a la pel·lícula dirigida per Alfred Hitchcock, Psicosi.[2] Homer entra a l'habitació de Bart amb una serra elèctrica i una màscara d'hoquei sobre gel, fent referència a les pel·lícules Divendres 13.[5] També el guant utilitzat per Ned Flanders és una referència a les pel·lícules de Nightmare on Elm Street. Una altra referència a la pel·lícula són els tatuatges que té Bob en els artells, els quals són similars als del personatge de Robert Mitchum en la pel·lícula The Night of the Hunter, en la qual Mitchum va fer el paper del vilà, Max Cady[12], com en la versió original de Capi Fear de 1962.[13][14] El barret d'Homer i la cançó que canta durant el viatge al Llac del Terror és una referència a I Love Lucy. Tota l'escena final remitent a l'opera buffa anglesa del segle xix, H.M.S. Pinafore, molt coneguda al món anglosaxó.[15]

Recepció[modifica]

En la seva estrena original als Estats Units, Capi Feare va finalitzar en el trentè segon posat en els ratings de la setmana del 4 al 10 d'octubre de 1993, amb un rating Nielsen de 12,3 punts.[16] L'episodi va ser el més vist en Fox aquesta setmana.[16]

Segons Matt Groening, el públic sol incloure aquest episodi entre els seus deu favorits. En el rànquing de la revista Entertainment Weekly en la qual s'incloïen els millors 25 episodis de la sèrie, Capi Feare va ser situat tercer.[17] En 2003, per celebrar l'episodi 300 de la sèrie, Barting Over, USA Today va publicar un rànquing dels millors deu episodis de la sèrie, triats pels creadors de la pàgina web The Simpsons Arxivi, en el qual l'episodi va ser situat en el novè lloc.[18] En 2006, IGN va nomenar a Capi Feare com el millor episodi de la cinquena temporada.[19] La revista Vanity Fair va seleccionar a l'episodi com el millor de la sèrie, dient que era «una integració magistral de la paròdia de la pel·lícula i dels personatges triats per a la història».[20] The Daily Telegraph va caracteritzar a l'episodi com un dels «millors deu episodis dels Simpson».[21] La revista Empire va denominar a l'escena en la qual Bob es lliga sota l'acte de la família com l'octava millor paròdia a una pel·lícula en la història del programa i va declarar que l'escena dels rasclets és «la millor escena repetitiva de la sèrie».[22]

Robert Canning de IGN li va donar a l'episodi un puntaje perfecte de 10 sobre 10 i ho va nomenar el millor episodi de Sideshow Bob dels Simpson. Va agregar que hi ha «moltes, moltíssimes raons perquè sigui perfecte, però el que més es destaca al meu entendre és el salvatge i resolt que és Bob en aquest episodi. Vol matar a Bart i no oculta, excepte quan li menteix al comitè de llibertat condicional. Els episodis que van seguir a aquest mostren al personatge com un ésser massa insípid. Est va ser Bob en el seu apogeu: el seu venjatiu, gloriós, divertidíssim apogeu».[23] La revista noruega Nettavisen va incloure el tatuatge de Bob «Die Bart, Die» en el cinquè lloc de la seva llista «els millors tatuatges de la història del cinema i la televisió», comparant-ho fins i tot amb el qual va usar Robert De Niro en la versió de 1991 de Capi Fear, ja que aquest va ocupar el tercer lloc en la mateixa llista.[24] La música de l'episodi, composta per Alf Clausen, va ser nominada per a un premi Emmy en la categoria «Millor musicalización en una sèrie» en 1994.[25]

Comercialització[modifica]

Capi Feare va ser emès originalment per la cadena Fox als Estats Units el 7 d'octubre de 1993.[2] Va ser seleccionat per al llançament d'una col·lecció de capítols en 1997 titulada: Simpsons: Springfield Murder Mysteries. L'episodi va ser també inclòs en el DVD de la cinquena temporada dels Simpson, llançat el 21 de desembre de 2004.[26] Groening, Jean i Vitti van participar en el comentari d'àudio del DVD para Capi Feare. Més tard, la música de l'obra H.M.S. Pinafore utilitzada per a l'escena final de l'episodi, va ser inclosa en l'àlbum Go Simpsonic with The Simpsons.[27]

El DVD també ha estat posat a la venda a Espanya, com a part de la cinquena temporada de la sèrie i en la selecció de clàssics Assassinats en Springfield, el 20 d'abril de 2005 i l'1 de març de 2006, respectivament.[28][29] A la Regió 4, que engloba a Austràlia, Nova Zelanda i Llatinoamèrica, es va llançar a la venda la versió en DVD de la cinquena temporada en 2004.[30]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 Error en el títol o la url.«».
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Richmond, Ray; Antonia Coffman (1997).
  3. ↑ «cape feare».
  4. ↑ Error en el títol o la url.«».
  5. ↑ 5,0 5,1 Warren, Martyn; Wood, Adrian (2000).
  6. ↑ 6,0 6,1 Arnold David L.G. (2003), pp. 16
  7. ↑ «Wallace Wolodarsky».
  8. ↑ Error en el títol o la url.«».
  9. ↑ Error en el títol o la url.«».
  10. ↑ «Kelsey Grammer».
  11. ↑ Error en el títol o la url.«».
  12. ↑ «Max Cady».
  13. ↑ Error en el títol o la url.«».
  14. ↑ Error en el títol o la url.«».
  15. ↑ Bradley (2005), p. 14
  16. ↑ 16,0 16,1 Associated Press «Nielsen Ratings /Oct. 4-10». Press-Telegram, 16-10-1993, p. C5 [Consulta: 2 abril 2011].
  17. ↑ Error en el títol o la url.«».
  18. ↑ Error en el títol o la url.«».
  19. ↑ Error en el títol o la url.«».
  20. ↑ John Orvted Falta indicar la publicació . Vanity Fair.
  21. ↑ Falta indicar la publicació .
  22. ↑ Colin Kennedy.
  23. ↑ Error en el títol o la url.«».
  24. ↑ Error en el títol o la url.«».
  25. ↑ Error en el títol o la url.«».
  26. ↑ Error en el títol o la url.«».
  27. ↑ Error en el títol o la url.«».
  28. ↑ Error en el títol o la url.«».
  29. ↑ Error en el títol o la url.«».
  30. ↑ Error en el títol o la url.«».

Lectura complementària[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Didac_Ferrer_Sendra/Cape_Feare&oldid=31081342»