Usuari:Emilio Luque/Editorial Trieste

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióEditorial Trieste
Dades
Camp de treballEditorial
Història
Creació1980
Activitat
ProdueixClàssics literaris
Governança corporativa
Persona rellevantAndrés Trapiello
Propietat deValentín Zapatero

L'Editorial Trieste va ser una editorial espanyola fundada en 1980 a Cambrils (Baix Camp).[1] En la seva breu història, que va de 1980 a 1990, va publicar uns setanta títols, en col·leccions anomenades Biblioteca d'Autors Espanyols, Biblioteca de Trieste o Biblioteca d'Autors Estrangers.[2][3]

Història[modifica]

L'editorial Trieste va ser fundada el 1980 a Cambrils per un molt jove Valentín Zapatero, d'amb prou feines 21 anys, juntament amb Oriol Castanys i la traductora Isabel López Sancho.[4] Amb sol dos títols a les seves esquenes (En el curs del temps, de Wim Wenders i Jean li Bleu, de Jean Giono) i una distribució deficient, Zapatero es va desfer dels seus socis i li va proposar a un jove Andrés Trapiello, allà per l'hivern de 1981, donar-li un nou impuls a l'empresa. Trapiello, que se'n va fer càrrec, va atendre a la selecció de títols i al disseny de les col·leccions, mentre Zapatero s'ocupava de l'administració i de la distribució dels llibres.[5]

Amb curts tiratges, que amb prou feines superaven els 500 exemplars en poesia i els 1 000 exemplars per a la prosa, els títols es van anar succeint amb autors com José Gutiérrez-Solana, Alberto Jiménez Fraud, Ramón Gómez de la Serna, Rafael Sánchez Mazas, Ramón Gaya, Miguel Sánchez-Ostiz, Carlos Pujol, Antonio Gamoneda o Miquel Vilallonga. També van publicar un bon nombre de narradores: Soledad Puértolas, Carmen Martín Gaite o María Victoria Atencia. O llibres d'escriptors estrangers com Ezra Pound, Natalia Ginzburg, Valery Larbaud, Joseph Conrad, C. S. Lewis o Lampedusa.

Un any en el sud[modifica]

En 1985, Trieste publica Un año en el sur (para una educación estética), d'Antonio Colinas, un diari novelado o novel·la lírica en la qual el poeta lleonès recorre els tres anys de la seva estada en un institut de Còrdova. De Marià Manent es publica aquest mateix any Diari dispers, en traducció de José Muñoz Millanes.[6]

Els problemes arribarien aviat. Segons ha confessat Trapiello, cap a 1986 Trieste s'esquerda. L'editorial no té romanents per continuar igual i Trapiello aposta per la col·lecció d'autors nacionals. No obstant això, Zapatero es decanta per la col·lecció d'autors estrangers.[7] El cisma provoca la sortida de Trapiello i el final de l'editorial, que sobreviu uns anys, però greument malalta.[8]

Mort Zapatero, l'editorial va vendre els seus fons a preu de saldo a la cadena de restaurants i llibreries Vips, cosa que va propiciar, per exemple, que es conegués l'obra de Natalia Ginzburg a Espanya, de la qual el llibre Lèxic Familiar s'havia publicat a Trieste gràcies a Andrés Trapiello.[9]

Referències[modifica]

  1. Gabriel Sánchez Espinosa «Editorial Trieste (1980-1990)». Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2016.
  2. Todos los títulos de Trieste, en la web Todostuslibros.com, consultada el 26 de febrero de 2018.
  3. «Trieste». Web Andrestrapiello.com. [Consulta: 26 febrer 2018].
  4. Fallece Valentín Zapatero, creador y director de Trieste, por Andrés Trapiello, en el diario ABC, lunes 16 de julio de 1990.
  5. El arte desde 1900, reseña bibliográfica, en el diario ElComercio.es, 20/01/2007
  6. Trieste de Andrés Trapiello y la transición editorial española, por Gabriel Sánchez Espinosa, en la web Academia.edu, consultada el 26 de febrero de 2018.
  7. Trapiello, Andrés : Las inclemencias del tiempo (2001).
  8. Valentín Zapatero, editor de Trieste, en el diario El País, 17 de julio de 1990.
  9. Ainhoa Iriberri. «Natalia Ginzburg, la musa del VIPS». El Español, 27-03-2016.

Enllaços externs[modifica]