Usuari:EnjolrasXXI/proves/Llorenç Beltran Salvà 'Barbó'

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure


Llorenç Beltran Salvà 'es Barbó" fou un barber i periodista mallorquí anticlerical i simpatitzant de l'anarquisme. Va néixer a Inca el 23 de setembre del 1873 i fou afusellat per un escamot feixista al cementiri de la seva ciutat natal el 19 de juliol del 1937.

La seva barberia estava situada al carrer Major fins als anys vint del segle passat, quan va traslladar-la al domicili familiar del carrer Sant Bartomeu, número 14. Allí vivia amb la seva dona, Maria Antònia Alomar Ramis, i els seus fills Ramon (1903-1929), Antònia (1907-1933) i Miquel (1910-1935). Fou corresponsal a Inca de la revista satírica política Foch y Fum, d'orientació anticaciquil i anticlerical, des del seu naixement el 1917 fins que va ser clausurat durant el cop militar del 1936. Hi va escriure centenars d'articles amb un to marcadament incisiu i sarcàstic contra les autoritats i l'empresariat locals. Eren igualment molt conegudes les seves "Barbonades", una mena de pasquí que repartia entre la clientela amb comentaris àcids sobre l'actualitat social i política. També va ser col·laborador de l'efímera revista Avance, portaveu del Front Popular a la ciutat el 1936, on també col·laborava el seu amic Gabriel Buades i Pons, afusellat igualment pel feixisme.

El seu fill Miquel va començar defensant el republicanisme per esdevenir aviat anarquista. Fundarà a Inca el grup d'afinitat llibertària Sol y Libertad i publicarà el 1934 Violeta, una novel·la breu dins la col·lecció La novela ideal, de l'editorial La Revista Blanca, que dirigia Federico Urales, el pare de Frederica Montseny. Miquel Beltran Alomar morirà de pulmonia un any abans de la guerra civil i el seu serà el primer enterrament civil celebrat a Inca, en un acte que, segons relata el seu amic Gabriel Buades, va ser multitudinari.

Referències[modifica]