Vés al contingut

Usuari:Esther Ros i Ros/proves/RETRAT DE MARTA VIDAL

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

RETRAT DE MARTA VIDAL[modifica]

DESCRIPCIÓ FORMAL . Oli sobre tela. 180x141 cm. La tela no està datada, la situem entre 1907 i 1911.

L'autora de la pintura, és la pintora Lluïsa Vidal. Un dels temes principals de la seva obra van ser els retrats i la representació de la vida quotidina femenina. És significatiu en el retrats fets per Lluïsa Vidal la posada en escena i la postura dels models com a element per definir la seva personalitat ja que la primera comunicació que s'estableix amb la figura retratada és la posició del cos i el gest de la mirada.La pintora, en el retrats de cos sencer, personalitza l’actitud i l’expressió per identificar la imatge i donar a conèixer el personatge.[1][1]  En la tela, Marta, germana de la pintora, asseguda en una cadira, ens mira amb gest simpàtic i amable i certa picardia, contemplant directament a l’espectador d’una manera molt comunicativa, ella se’ns dirigeix amb un somriure obert i una mirada desperta fent-nos còmplices de la seva actitud vital. Els somriures oberts, ensenyant les dents, és una marca particular, que es troben també en altres retrats de Lluïsa Vidal des dels inicis de la seva carrera[2], com per exemple també ho veiem en una escena de gènere pintada el 1905 on una noia riallera, dempeus i de front treu roba blanca d’un cove[3][3]. Marta Vidal està asseguda gairebé de perfil i amb el cap girat cap a l’espectador, li endevinem les cames creuades sota el vestit blanc. L’estança on està representada és gairebé buida i només s’aprecia part d’un sofà amb un coixí i un xal estampats a sobre. Està representada amb un vestit blanc amb aplicacions brodades a les mànigues que deixa entreveure certes transparències, una sanefa de color ocre al pit i acabat en una petita cua amb tocs de color gris, per la creació del vestit blanc la pintora utilitza pinzell gruixut i veladures en color blanc per poder crear les transparències de les mànigues porta també, un barret de passeig  de color negre amb llaçada de gasa blanca i guants de color negre fins al colze, agafa un ram de margarides que reposen a la seva falda. Es una composició de cos sencer en format quadrat, es pot dividir la tela en una diagonal, i la figura ocupa una de les meitats de l’espai total. El fons és neutre amb una tonalitat càlida de marrons.

La modalitat del retrat va ser utilitzat per la practica totalitat dels artistes d’aquell moment, incloses les figures més rellevants del modernisme i del postmodernisme. A finals del segle XIX i principis del segle XX és quan el retrat deixa de constituir un privilegi només del reis, dels nobles i de l’ l'església, i passa a formar part de la burgesia, anhelosa d’adquirir personalitat pública i notòria. El retrat pictòric va continuar indispensable tot i la presència progressiva de la fotografia. La generació central del modernisme, que varen conrear el retrat, trobem per exemple artistes de la dècada dels anys seixanta, els més significatius del Modernisme com: Joan Llimona, també Santiago Rusiñol, Joan Brull i Ramon Casas, però també altres retratistes com Bonaventura Casa i Pàmies (1861-1907), Josep Maria Marquès i Garcia (1862-1931). També van realitzar retrats artistes menys coneguts com Cristòfol Montserrat i Jorba (1869-1935) i Antonio Utrillo i Viadera (1867-1944). Inclosa dintre del grup de pintors moderats independents[4][4], Lluïsa Vidal i Puig (1876-1918) va ser de les poques pintores del temps del postmodernisme[5][5], filla de Francesc Vidal i Jevellí, el moblista més famós d’aquell moment a Catalunya i deixeble de Mas i Fondevila, va destacar precisament com a retratista de personatges femenins, amb temàtiques com les maternitats, les escenes d’infants, com senyalen Francesc Fontbona i Francesc Miralles una mica a l’estil de Marie Bashkirtseff (1858-1884) [6][6],i grans llenços per retrats d’encàrrec.

INSCRIPCIONS I MARQUES. L'obra està signada per l'autora, a l'angle inferior dret, on es llegeix, Luisa vidal. Per sota de la signatura, també a l'angle inferior dret es veu el número de registre 11674 amb laca vermella.

HISTÒRIA DE L'OBRA. El retrat de Marta Vidal, no està datat però tenim la primera noticia quan és va presentar a la VI Exposició d’Art de Barcelona, el Maig del 1911 i amb el qual va aconseguir la Medalla de Tercera Classe, per la qual cosa és situa la seva creació entre el 1907 i el 1911. En el catàleg de l’exposició veiem que s’anuncia amb un error d’impremta[7][7] amb el títol “Retrato de la Srta. A.V.”[8][8]i sortia amb preu de sortida de 4.000 ptes. El juny de 1914 a la Sala Parés i “immediata a l’Exposició de les obres de Pepita Teixidor”[9][9] Lluïsa Vidal va exposar part de la seva obra de quadres de retrats tant de dibuix, com a l’oli, per exemple el dibuix a la sanguina d’Agnès Armengol de Badia, el de Dolors Monserdà de Macià o el de l’ actriu Margarida Xirgu, el retrats a l’oli que es van exposar, el de l’escultor Manuel Fuxà, l’escriptora Roser Ferrer Borràs i els que havia exhibit anteriorment com el de Maria Condominas de Rosich i els de les seves germanes Carlota, Frasquita i Marta, entre d’altres[10][10]. La següent exposició que va participar, La Exposición Nacional de Pintura, Escultura y Arquitectura de Madrid el 1915, va participar amb les obres “Otoño y primavera” i “A pleno sol”[11[11]]. LLuisa vidal va morir, a causa de la grip espanyola el 16 d’octubre de 1918, l’any següent la Sala Parés li va dedicar una exposició homenatge retrospectiva a l’artista. En aquells moments el retrat de Marta Vidal encara pertanyia a la família Vidal-Puig, ja que els familiars, segons va escriure J.F. Ràfols en el Butlletí dels Museus d’ Art de Barcelona (BMAB) de 1935 [12][12], van fer donació a la Junta de Museus, d’una sèrie de pintures entre les quals estava inclosa el “Retrat de la senyoreta Marta Vidal”, de cos sencer. També van donar: el “Retrat de la Senyoreta Carlota Vidal”; escena de gènere, que representa  una noia riallera traient roba blanca d’un cove (1095); Un autoretrat; retrat de la novel.lista Dolors Montserdà de Macià; retrat de la compositora Narcisa Freixas; retrat de l’escriptora Carme de Castellvi d’Armet, comtesa de Castellà; i còpia al carbó de la testa de la “Salomé” d’Henri Regnault[13][13]. Des de llavors forma part de la col.lecció del Museu Nacional d’ Art de Catalunya.

REFERÈNCIES

CATALÀ-ROCA, F., (1983). Història de l’art català. Barcelona: Edicions 62. Vol VII.” Del Modernisme al Noucentisme 1888-1917. FONTBONA. F, MIRALLES.F. ISBN 8429719970

COLL I MIRABENT, Isabel., (1989). Algunes notícies sobre Lluïsa Vidal i Puig, pintora del segle XIX (1876-1918).

RUDO, Marcy., (1996). Lluïsa Vidal, filla del modernisme. Barcelona: La Campana. ISBN 8488791305.

AA.VV., (2001.) Lluïsa Vidal, pintora: una dona entre els mestres del modernisme (Luisa Vidal, pintora: una mujer entre los maestros del modernismo). Barcelona: Fundació la Caixa. ISBN 8476647441.

OLTRA ESTEVE, C. (2013). Lluïsa Vidal: la mirada d’una dona, l’empremta d’una artista (Primera edició). Salvatella Editorial.

FREIXA, M., 2014. Lluïsa Vidal:una pintora modernista en el context del Noucentisme.

Pintoras en España 1859-1926: De Maria Luisa de la Riva a Maruja Mallo: Paraninfo Universidad de Zaragoza, del 20 de febrero al 28 de junio 2014. (2014) Zaragoza: Universidad. Vicerrectorado de Cultura y política Social. ISBN 9788416028283.

Catàlegs:

VI EXPOSICIÓN INTERNACIONAL DE ARTE. Catalogo Ilustrado (1911). Ayuntamiento de Barcelona. Establecimiento Grafico Thomas. Barcelona

Vidal, L., Oltra Esteve, Consol., & Ibarz, Mercè. (2016). Lluïsa Vidal: pintora del Modernismo. Museu Nacional d’Art de Catalunya.

[Catàlegs d’exposicions de Lluïsa Vidal]. (n.d.). Catalegs d’exposicions individuals i altra información sobre artistas i grups. Biblioteca Folch i Torres. MNAC.

Articles:

CAPELLÀ SIMÓ, P., 2022. El prat de Marcel: aproximació a una pintura de Lluïsa Vidal (Barcelona, 1876-1918). Locus amoenus, vol. 20, pp. 139–162. ISSN 1135-9722. DOI 10.5565/rev/locus.450.

El Temps de les arts. “LLuisa Vidal, única artista dona dels Quatre Gats”. https://tempsarts.cat/arts-visuals/francesca-vidal-de-lluisa-vidal/

Revistes / WEBS

RAFOLS, J.F. “Pintures i dibuixos de Lluisa Vidal” Butlleti dels Museus d’Art de Barcelona. (1935), Núm 50, pag. 202.

FEMINAL (1914) “l’Exposició LLuisa Vidal a la Sala Pares” Núm 87. 28 Juny. 1914. https://www.enciclopedia.cat/el-modernisme/retratisme-i-pintura-burgesa

OBSERVACIONS. El quadre es trova exposat actualment al MNAC, amb marc de fusta de daurats i motllures.

[1] Oltra Esteve, C. (2013). Lluïsa Vidal: a mirada d’una dona, l’empremta d’una artista (Primera edició). Salvatella Editorial. Pag. 114

[2] Oltra Esteve, C. (2013). Pág.134

[3] RÀFOLS, J. F. (1935)” Pintures i dibuixos de Lluïsa Vidal”. BMAB, Vol.V, núm 50. Barcelona. pag. 202

[4] CATALÀ-ROCA, F., 1983. Història de l’art català. Barcelona: Edicions 62. ISBN 8429719970. Vol.VII. “Del Modernisme al noucentisme”. FONTBONA. F., MIRALLES.F.  PAG. 114

[5] https://www.enciclopedia.cat/el-modernisme/retratisme-i-pintura-burgesa. Consulta

[6] CATALA-ROCA,F (1983) . PAG. 116. M. Bashkirtseff, va ser escriptora, pintora i escultora: https://es.wikipedia.org/wiki/Mar%C3%ADa_Bashkirtseff.

[7] MENDOZA, C., CAPMANY, M.A., 1987. Catàleg de pintura: segles XIX i XX : fons del Museu d’Art Modern. Barcelona: Ajuntament, Àrea de Cultura, Publicacions. ISBN 8476091818. Vol II. MAM 11674. A observacions fan l’esmena que A.V. és un error imprenta, ja que l’autora al butletti d’admisió va posar claramente M.V. i una descripción de l’obra.

[8] VI EXPOSICIÓN INTERNACIONAL DE ARTE (1911) .Catálogo ilustrado. Ayuntamiento Barcelona. Pag. 43

[9]FEMINAL (1914) “L’exposició Lluisa Vidal a la Sala Pares” Núm 87 . 28 Juny 1914

[10] RUDO, Marcy., 1996. Lluïsa Vidal, filla del modernisme. Barcelona: La Campana. ISBN 8488791305. Pàg. 198-199

[11]CATALOGO OFICIAL DE LA EXPOSICIÓN NACOINAL DE PINTURA, ESCULTURA Y ARQUITRCTURA (1915). MADRID. pág. 44

[12]RÀFOLS, J.F. (1935) Pàg. 202. El descriu com : “Aquesta germana de la pintora està assegura vers l’esquerra; té el cap lleument cot i girat endavant. Vestida de balnc, enguantada en negre, porta a les mans un ram de margarides. Va cofada amb ampli capell negre i blanc. Pintura a l’oli damunt rela, signada, de 1’70 per 1’360 metres.”

[13] RÀFOLS, J.F. (1935), PÀG. 203

  1. ↑ [1] Oltra Esteve, C. (2013). Lluïsa Vidal: a mirada d’una dona, l’empremta d’una artista (Primera edició). Salvatella Editorial. Pag. 114
  2. ↑ Oltra Esteve, C. (2013). Pág.134
  3. ↑ RÀFOLS, J. F. (1935)” Pintures i dibuixos de Lluïsa Vidal”. BMAB, Vol.V, núm 50. Barcelona. pag. 202
  4. ↑ CATALÀ-ROCA, F., 1983. Història de l’art català. Barcelona: Edicions 62. ISBN 8429719970. Vol.VII. “Del Modernisme al noucentisme”. FONTBONA. F., MIRALLES.F.  PAG. 114
  5. ↑ https://www.enciclopedia.cat/el-modernisme/retratisme-i-pintura-burgesa.
  6. ↑ CATALA-ROCA,F (1983) . PAG. 116. M. Bashkirtseff, va ser escriptora, pintora i escultora: https://es.wikipedia.org/wiki/Mar%C3%ADa_Bashkirtseff
  7. ↑ [1] MENDOZA, C., CAPMANY, M.A., 1987. Catàleg de pintura: segles XIX i XX : fons del Museu d’Art Modern, Àrea de Cultura, Publicacions Ajuntament Barcelona. ISBN 8476091818. Vol II. MAM 11674. Nota : A observacions fan l’esmena que A.V. és un error imprenta, ja que l’autora al butletti d’admisió va posar claramente M.V. i una descripción de l’obra.
  8. ↑ VI EXPOSICIÓN INTERNACIONAL DE ARTE (1911) .Catálogo ilustrado. Ayuntamiento Barcelona. Pag. 43
  9. ↑ FEMINAL (1914) “L’exposició Lluisa Vidal a la Sala Pares” Núm 87 . 28 Juny 1914
  10. ↑ [1] RUDO, Marcy., 1996. Lluïsa Vidal, filla del modernisme. Barcelona: La Campana. ISBN 8488791305. Pàg. 198-199
  11. ↑ CATÁLOGO OFICIAL DE LA EXPOSICIÓN NACIONAL DE PINTURA, ESCULTURA Y ARQUITRCTURA (1915). MADRID. pág. 44.
  12. ↑ [1]RÀFOLS, J.F. (1935) Pàg. 202. El descriu com : “Aquesta germana de la pintora està asseguda vers l’esquerra; té el cap lleument cot i girat endavant. Vestida de balnc, enguantada en negre, porta a les mans un ram de margarides. Va cofada amb ampli capell negre i blanc. Pintura a l’oli damunt rela, signada, de 1’70 per 1’360 metres.”
  13. ↑ RÀFOLS, J.F. (1935), PÀG. 203
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Esther_Ros_i_Ros/proves/RETRAT_DE_MARTA_VIDAL&oldid=33491081»