Usuari:KRLS/CUP

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Ideologia[modifica]

En la ponència aprovada en l'Assemblea Nacional Extraordinària de 2009, La CUP, l'alternativa necessària, defineix el seu projecte polític de la següent manera:

« La CUP és una organització política assambleària d'abast i àmbit nacional, que s'extèn arreu dels Països Catalans i que, partint de l'àmbit municipal, treballa per uns Països Catalans independents, socialistes, ecològicament sostenibles, territorialment equilibrats i no patriarcals.[1] »
— La CUP, l'alternativa necessària, 11 de gener de 2009

De la mateixa manera, la CUP a través de la «unitat popular» aposta per:[1]

  1. La defensa dels drets polítics del poble català: l’exercici del dret a l’autodeterminació i l’accés a la independència, la democracia participativa, la defensa de la unitat i la territorialitat del conjunt dels Països Catalans.
  2. La defensa dels drets de les classes populars i la igualtat: cap una societat de redistribució de la riquesa, la lluita contra l’atur i la precarietat, la defensa dels serveis públics, l’establiment de mecanismes de control popular de l’economia i el desplegament de polítiques efectives que garanteixin la igualtat de gènere.
  3. La defensa del territori: contra les agressions ecològiques i urbanístiques, contra l’esquarterament del territori i la seva destrucció en benefici d’uns pocs, i un desenvolupament realment sostenible.
  4. La defensa de la llengua i la identitat nacional: per la unitat de la llengua, la oficialitat del català en tot el territori nacional, unes indùstries culturals pròpies i autocentrades, el reforçament del teixit cultural d’arrel popular arreu dels Països Catalans.


Unitat Popular[modifica]

El terme «unitat popular» fa referència a l'aliança d'esquerres xilena encapçalada per Salvador Allende que impulsà un moviment de transformació socialista i va governar fins el cop d'estat d'Augusto Pinochet. El concepte «unitat popular» és d'una clara referència marxista.[2]

A La CUP, l'alternativa necessària també es defineix l'aposta de la «Unitat Popular»:

« Entenem la Unitat Popular com una agrupació de moviments populars i organitzacions polítiques de diferents sectors de les classes populars anticapitalistes amb un programa clar de reivindicacions concretes. [...] La unitat popular combina la mobilització i la desobediència civil dels sectors populars, junt amb l'acció institucional anant mes enllà de simples agrupacions electorals, constituint l'agrupació de totes les forçes transformadores de la societat sota un programa de reivindicacions concretes, i sense oblidar els elements polítics generals o estratègics.[1] »
— La CUP, l'alternativa necessària, 11 de gener de 2009

Aquestes reivindicacions concretes són sintèticament la defensa dels drets polítics del poble català, la defensa dels drets de les classes populars i la igualtat, la defensa del territori i la defensa de la llengua i la identitat nacional.[1]

En l'àmbit de l'Esquerra independentista, el concepte de la «unitat popular» va ser introduït inicialment pel Moviment de Defensa de la Terra (MDT) a la darrera part del segle XX i l'entenia com el moviment popular que havia d'articular políticament l'independentisme i que s'havia d'expressar en la mobilització, en la lluita ideològica i en la pràctica local i municipal. L'MDT pretenia bastir una alternativa política aglutinadora dels sectors populars i que la definia en 6 punts: defensa dels drets polítics del poble català, defensa dels drets de les classes populars, defensa de la terra, defensa de la llengua i la identitat nacional, «contra la repressió. Per la llibertat dels patriotes catalans» i «per la solidaritat internacional. Per l'Europa de les nacions».[2] Es considerava que els diferents nuclis de la CUP i l'AMEI eren qui havien d'articular en la pràctica local i municipal aquesta «unitat popular»; i en un moment donat, determinat pel grau de desenvolupament del projecte també s'hauria d'articular a nivell nacional.[2]


Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «La CUP, l'alternativa necessària». CUP. Assemblea Nacional Extraorinària, Gener 2009, pàg. 28 [Consulta: 6 novembre 2012].
  2. 2,0 2,1 2,2 Botran, Albert. Subcapítol: "Però, que volia dir «unitat popular»." pàg. 99

Enllaços d'interès[modifica]

Referències[modifica]