Usuari:LauraPrat/proves
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1631 Cornudella (Catalunya) |
| Mort | 1708 Desconegut |
| Activitat | |
| Art | Pintura |
| Moviment | Barroc |
| Influències | Francesc Ribalta |
Joaquim Juncosa i Donadeu[modifica]
Fra Joaquim Juncosa i Donadeu (Cornudella 1631 - 1708) va ser un pintor cartoixà de l’època del barroc. És considerat un dels grans pintors del sis-cents català, va deixar obres amb una qualitat i excel·lent composició. Gran part de la seva vida i treballs són encara ara desconeguts a causa de la destrucció dels espais on havia treballat i de la dispersió dels arxius cartoixans.
Biografia[modifica]
Joaquim Juncosa va néixer a Cornudella (diòcesi de Tarragona) el 1631, fill de Mariana Domadel -natural de Jaén- i Joan Juncosa –modest pintor català. Tant el pare com el cosí de Joaquim, Josep Juncosa ( x – 1690), van ser pintors, però no van estar al seu nivell artístic. El pare va educar el seu fill en l’art de la pintura, del qual li va ensenyar tot el que ell sabia. Joaquim Juncosa també va estudiar dels grans mestres, com ara Francesc Ribalta,[1] on la seva obra "Pentecostès" de la cartoixa de Valldemossa n’és un exemple i on sembla inspirar-se en els apòstols del "Sant Sopar" de Ribalta. També n’és un exemple les característiques estilístiques que va absorbir de Ribalta la potent anatomia, l’espessor dels drapejats, els plecs profunds, etc. Durant aquesta etapa de joventut, va pintar escenes mitològiques molt celebrades pels comitents, de colors vius i composicions sofisticades. Va assumir encàrrecs per grans cases, com la del marquès de la Guàrdia de Càller, que li va encarregar quatre grans composicions per Sardenya, on varen ser molt celebrats, però que desgraciadament no ens han arribat avui en dia. En escrits del 1925[2] , s’esmenta que va crear una obra amb figures de mida naturals: “La batalla dels Centaures", que estava en mans del cardenal Antoni Despuig.
El 1660 es va retirar a Scala Dei, on va professar la seva fe en mans del prior D. Jaume Cases. En aquesta cartoixa és segur que contemplés l’art del pintor fra Lluís Pasqual, ja que tant a Scala Dei com a Montalegre hi va deixar nombroses obres. A Scala Dei, Juncosa va pintar els retrats dels monjos d’aquesta cartoixa a la sala capitular, i també va treballar en la visió de sobre la porta de la sala. Cal destacar que en aquesta cartoixa hi passaren molts artistes: en primer lloc hi aparegué l'esmentat fra Lluís Pascual, el mateix Joaquim Juncosa, fra Ramon Berenguer i el jove Miquel Serra. Aquesta afluència de pintors cartoixana connota el possible coneixement de la importància que tenia l’art en aquesta ordre religiosa.
Posteriorment va fer una estada molt breu a la cartoixa de Montalegre. Gràcies al revifament econòmic, la cartoixa va completar les empreses ornamentals: Domènec Rovira i Pere Serra en l’escultura, mentre que Joaquim Juncosa a la pintura. Segons Palomino de Castro[3] va deixar un cicle pictòric de Moisés. Entre l’octubre del 1667 i el juliol del 1668 va pintar una sèrie de quadres pel sagrari, on a les voltes hi va pintar al fresc una glòria d’àngels. Després de l’estiu del 1668, retornarà a Scala Dei, on va realitzar nombroses obres.
Poc després va ser enviat a Roma, juntament amb Miquel Serra, a perfeccionar-se en la pintura. No sabem quan va durar el seu viatge, però durant aquest temps va perfeccionar notablement la seva manera de pintar, fins al punt d’arribar a depreciar l’art que havia fet fins llavors. Les noves obres eren elevades i celebrades per la correcció del dibuix, com es mostra en el cas de les figures, que havien adquirit un volum i una proporció adequades, passant per un gran ventall d’expressions. L’estil de Juncosa va prendre franquesa en els colors i en les tintes agraciades. El viatge a Itàlia el va marcar notablement, on les influències naturalistes barroques s’evidencien en cada traça.
L’any 1680 va pintar uns passatges de la Verge juntament amb Josep Franquet i el seu cosí a la volta i capella major de l’ermita de Reus, en l'actual Santuari de la Misericòrdia. Ceán Bermúdez[4] exposa un final més "embellidor" de la vida de Joaquim Juncosa. Segons Bermúdez, els monjos posteriors del prior D. Jaume Cases no va saber apreciar el seu mèrit i habilitat, "castigant-lo" a fent-li assistir a totes les hores del cor i altres funcions dels llecs. Això el molestava, sobretot quan pintava amb entusiasme. Es comenta que el va trastornar de tal manera que abandonà el monestir i deixà l’hàbit per fugir a Roma. Va aconseguir l’absolució del papa, fet que li va permetre residir en una ermita fora de la capital, en la qual va morir al 1708, als 77 anys. Aquesta data sabem que és segura però el que encara és incert és si realment va fer un segon viatge o restà a la cartoixa de Scala Dei el final dels seus dies.
Obres[modifica]
La seva obra no ens ha arribat completa, ja que trobem que, a causa de fets històrics posteriors a l’artista (com la desamortització de Mendizábal o la Guerra Civil), s’han perdut gran part de les seves orbes. Un exemple és en el convent de Santa Anna de Barcelona, que durant la Guerra Civil es van destruir les tres obres de Juncosa: l’Adoració dels reis, Fugida d’Egipte i la Trinitat Terrestre.
Dels treballs de Juncosa els podem dividir en dos apartats: els que sabem segur que són d'ell i ens han arribat i les que se li han atribuït al llarg del temps.
| Obres que se li han atribuït | Localització actual | ||
|---|---|---|---|
| Èxtasi de Santa Teresa | Catedral de Barcelona | ||
| Sant Antoni amb nen | Catedral de Barcelona | ||
| Sant Pere | Museu municipal de Reus | ||
| Sant Sebastià | Museu municipal del Reus | ||
| Santa Helena | Museu del Prado | ||
| Mare de Déu amb sants | Cartoixa de Valldemossa | ||
| Sant Bru | Cartoixa de Valldemossa | ||
| Núm. | Quadre | Títol | Localització |
|---|---|---|---|
| 1 |  |
Sant Sebestià | Museu municipal Reus |
| 2 |  |
Sant Pere | Museu municipal Reus |
| 3 |  |
Adoració dels reis Mags | Convent de Santa Anna Barcelona |
| 4 |  |
Fugida d'Egipte | Convent de Santa Anna Barcelona |
| Obres | Localització |
|---|---|
| Adoració dels reis mags | Convent de Santa Anna, Barcelona |
| Trinitat Terrestre | Convent de Santa Anna, Barcelona |
| Fugida d'egipte | Convent de Santa Anna, Barcelona |
| Misteris del Roser | Cartoix de Valldemossa, Mallorca |
| Núm. | Quadre | Títol | Localització |
|---|---|---|---|
| 1 |  |
Coronació d'espines | Cartoixa de Valldemossa Mallorca |
| 2 |  |
Camí del Calvari | Cartoixa de Valldemossa Mallorca |
| 3 |  |
Adoració dels reis Mags | Cartoixa de Valldemossa Mallorca |
| 4 |  |
Flagelació | Cartoixa de Valldemossa Mallorca |
| 5 |  |
Anunciació | Cartoixa de Valldemossa Mallorca |
Referències[modifica]
- ↑ Miralpeix Vilamala, Francesc. El pintor Antoni Viladomat i Manalt (1678-1755): Biografia i catàleg crític.
- ↑ Furió Kobs, Vicenç. Els pintors cartoixos Fra Joaquim Juncosa i Fra Manuel Bayeu, 1925, p. 241-246.
- ↑ Palomino de Castro y Velasco, Antonio. El museo pictorico y escala optica : practica de la pintura, en que se trata de el modo de Pintar a el Oleo, Temple,... Volum 3, 1796, p. 712-713.
- ↑ Bermúdez, Céan. Diccionario histórico de los más ilustres profesores de las bellas artes en España, p. 354.
Bibliografia[modifica]
- Bauçà de Mirabò Gralla, Concepció (2008). La Real Cartuja de Jesús de Nazaret de Valldemossa : formación y evolución de su patrimonio histórico-artístico. Palma de Mallorca [etc.] : J.J. de Olañeta.
- Bosch, Joan (2014). Les arts plàstiques de l ’ època del Barroc al Principat de Catalunya i als comtats de Rosselló i Cerdanya, 140, 127–140.
- Bermúdez, Céan (1800). Diccionario histórico de los más ilustres profesores de las bellas artes en España, Madrid, Real Academia de San Fernando, Imp. Viuda Ibarra, vol.II, 354.
- Corts, Ramon; Galtés, Joan; Manent, Albert (2000). Diccionari Eclesiàstic de Catalunya, Barcelona, Generalitat de Catalunya- Editorial Claret, vol. II, 451-452.
- Furió, V (1925). Els pintors cartoixos Fra Joaquim Juncosa i Fra Manuel Bayeu, Bolletí de la Societat Arqueològica Luliana”, XX, 241-246 i 276-280.
- Gran enciclopedia de la pintura i l'escultura a les Balears, Barcelona, Edicions 62, 1996, vol. II, 379-38.
- Martí i Coll, A. (1995). Unes pintures de la capella dels dolors alienes als pinzells de Viladomat?
- Martorell i Garau, Miquel. D’una gran família de pintors: Joaquim Juncosa i Domadel, Anuari de Festes de Cornudella de Montsant.
- Miralpeix i Vilamala, Francesc (2004). L’epifania d’una obra excepcional: la «Pentecostès» de Joaquim Juncosa, El Punt.
- Miralpeix i Vilamala, Francesc (2007). Veus de diccionari amb les biografies dels pintors: Antoni Viladomat i Manalt; Joaquim Juncosa i Donadeu; Josep Juncosa; Manel Tramulles Roig; Joan Gallart; Francesc Pla Duran; i Marià Colomer Parés. Diccionario Biográfico Español, Madrid, Real Academia de la Historia.
- Miralpeix i Vilamala, Francesc (2005). El Pintor Antoni Viladomat i Manalt (1678-1755): Biografia i Catàleg Crític. 220-226
- Miralpeix i Vilamala, Francesc (2004). Pentecosta (ca.1678-84) / Fra Joaquim Juncosa i Donadeu. Llums del Barroc : exposició, Fundació Caixa Girona.
- Palomino de Castro y Velasco, Antonio (1796). El museo pictórico y escala optica : practica de la pintura, en que se trata de el modo de Pintar a el Oleo, Temple,... Volum 3, 712-713.
- Puig, Arnau (1970). Història de l’art Català: del Renaixement al Barroc, Barcelona, ed. Tàber, 110-112.
- Triadó, J.-R. (1984). Artista i societat a la Catalunya del segle XVII. Universitat de Barcelona.
- Torras Tilló, Santi (2012). Pintura catalana del Barroc : l’auge col·leccionista i l'ofici de pintor al segle XVII. Bellaterra, [etc.] : Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Publicacions.