Usuari:MALLUS/Llista d'estats i imperis turquesos

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article o secció s'està traduint a partir de: «List of Turkic dynasties and countries» (anglès), amb llicència CC-BY-SA
Hi pot haver llacunes de contingut, errors sintàctics o escrits sense traduir.
Podeu ajudar a traduir-lo. Si roman sense traducció completa durant molt de temps podria passar al registre de pàgines per esborrar.

La següent és una llista incompleta de dinasties històriques que foren en algun moment turqueses o al país on governaven s'hi parlaven llengües turqueses i també països moderns amb poblacions turqueses significatives o amb una llengua turquesa oficial. Els pobles turquesos s'han establer a un mínim de 116 estats, khaganats, beyliks, imperis, imperis nòmades i sultanats en la història i fins avui.[1]

Estats actuals[modifica]

Estats independents[modifica]

Mapa dels actuals i reconeguts estats turquesos.

Estats de facto[modifica]

Aquesta república és reconeguda només per Turquia.

Subjectes federals de Rússia[modifica]

  • Turkic majority


Regions autònomes[modifica]


Confederació històrica de tribus i dinasties turqueses[modifica]

Karluks DE -> D'Uc-oghuzes DE **: Chigil, Tukhsi, Yagma

Turkic Kaghanate Oriental DE ***

Turkic Kaghanate Occidental DE ***

Regne De ** GANZHOU UYGHUR

Regne De ** GAOCHANG UYGHUR

Europa[modifica]

Xina[modifica]

Península Aràbiga[modifica]

Subcontinent indi[modifica]

Dinastia de ** MAMLUK (1206-90)

Dinastia de ** KHILJI (1290-1320)

Dinastia de ** TUGHLAQ (1320-1413)

Dinasties directament turqueses[modifica]

[27][28][29][30][31]

Article principal: Turco-Mongol

Dinasties turcoafganeses[modifica]

Dinastia De ** KHILJI (1290-1320)


Estats turcoperses[modifica]

Article principal: Turko-Persian tradition
Article principal: Tradició turcopersa

Some Turco-Persian states were founded in Greater Iran.[44]

Alguns estats turcoperses es fundaven a Iran Més Gran.[45]


Former and defunct Turkic governments[modifica]

Antics i extints governs túrquics[modifica]

  • la RepÚBLICA SOVIÈTICA de la GENT DE KHOREZM (1920-1924)
  • Azerbaijan SSR (1920–1991)
  • la RepÚBLICA de la GENT DE TANNU TUVA (1921-1944)
  • Uzbek SSR (1924–1991)

Vegeu també[modifica]

Notes[modifica]

  1. ↑ . Çeçen, Anıl. Tarihte Türk Devletleri (en turc). Milliyet Kültür Yayınevi, p. 5. 
  2. ↑ Statistical Yearbook of Azerbaijan 2006, State Statistical Committee, Baku, table 2.6, p. 69
  3. ↑ Demografia del Kazakhstan PDF
  4. ↑ Demoscope Weekly, No. 37-38, 8–21 octubre del 2001 (rus)
  5. ↑ Composició ètnica de l'Uzbekistan. Biblioteca del Congrés dels EUA
  6. ↑ Gagaúsia
  7. ↑ 7,0 7,1 According to the constitution of the Autonomous Republic of Crimea, as published in Russian by its Verkhovna Rada, Russian and Crimean Tatar languages enjoy a "protected" (Russian – обеспечивается ... защита) status; every citizen is entitled, at his request (Russian ходатайство), to receive government documents, such as "Passport, Birth certificate and others" in Crimean Tatar. Конституция Автономной Республики Крым Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «Crimea» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  8. ↑ Xinjiang
  9. ↑ . Xinjiang
  10. ↑ http://en.wikipedia.org/wiki/Xunhua_Salar_Autonomous_County Xunhua Salar Autonomous County
  11. ↑ . Comtat Autònom de http://en.wikipedia.org/wiki/Xunhua_Salar_Autonomous_County Xunhua Salar
  12. ↑ Encyclopedia of European peoples, Vol.1, Ed. Carl Waldman, Catherine Mason, (Infobase Publishing Inc., 2006), 475; "The Kipchaks were a loose tribal confederation of Turkics...".
  13. ↑ Vásáry, István, Cumans and Tatars: Oriental military in the pre-Ottoman Balkans, 1185–1365, (Cambridge University Press, 2005), 6; "..two Turkic confederacies, the Kipchaks and the Cumans, had merged by the twelfth century.".
  14. ↑ . Enciclopèdia de poblacions europees, Vol.1, Ed. Carl Waldman, Catherine Mason (Publicant Infobase Inc., 2006), 475; Els Kipchaks eren una confederació tribal solta de Turkics... ".
  15. ↑ . Vásáry, István Cumans i Tatars: Militars Oriental als Balcans preotomans, 1185-1365, (Premsa Cambridge University, 2005), 6; ..two Turkic confederacies, el Kipchaks i el Cumans, havia fusionat pel dotzè segle. ".
  16. ↑ http://books.google.com/books?id=I-RTt0Q6AcYC&pg=PA116&dq=avars+turkic&hl=ca&ei=QOfGTpHnOYrCtAaH6835Bg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CC0Q6AEwAA#v=onepage&q=avars%20turkic&f=false
  17. ↑ http://books.google.com/books?id=rS8n872Je4MC&pg=PA55&dq=&hl=ca&ei=_ebGTo2mOcrEsgbX5MGwBw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CDQQ6AEwAQ#v=onepage&q=turkic%20hunnic%20empire&f=false
  18. ↑ . http://books.google.com/books?id=rS8n872Je4Mc&pg=Pa55&dq=&hl=ca&ei=_ebGto2mOcrEsgbX5MgwBw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0Cdqq6AewAq#v=onepage&q=turkic% 20hunnic%20empire&f=false
  19. ↑ Zizhi Tongjian, Vol. 107.
  20. ↑ . Zizhi Tongjian, Volums 107.
  21. ↑ 21,0 21,1 21,2 21,3 Grousset, p.127 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «Grousset, p.127» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  22. ↑ 22,0 22,1 22,2 22,3 22,4 22,5 Paludan, pp.121 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «Paludan, pp.121» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  23. ↑ Zizhi Tongjian, Vol. 260.
  24. ↑ . Zizhi Tongjian, Volums 260.
  25. ↑ Grousset, p.130
  26. ↑ . Grousset, p.130
  27. ↑ Singer, Amy. "Constructing Ottoman Beneficence", p86. Published 2002, SUNY Press. ISBN 0791453510.
  28. ↑ Dale, Stephen Frederic. "The Garden of the Eight Paradises", p136. Published 2004, BRILL. ISBN 9004137076
  29. ↑ Lane, George. "Genghis Khan and Mongol Rule", p13. Published 2004, Greenwood Publishing Group. ISBN 0313325286
  30. ↑ Saunders, J.J., "The History of the Mongol Conquests", p34. 2001, Routledge & Kegan Ltd. ISBN 978-0812217667.
  31. ↑ Lewis, Bernard. "Islam in History Ideas, People, and Events in the Middle East", p204. Published 2001, Open Court Publishing. ISBN 0812695186.
  32. ↑ . Saunders, p.211
  33. ↑ . Saunders, p.97
  34. ↑ . Saunders, p.52
  35. ↑ . Boris Grekov i Alexander Yakubovski, "The Golden Horde and its Downfall""
  36. ↑ . Multitud Daurada era també conegut com el Kipchak Khanate. S'establia i inicialment era governat per l'officering Chinggissid Mongols un exèrcit predominantment Turkic de Kipchak-Kumans, Bulgars, i Oghuz per sobre d'una població predominantment Turkic. Grousset, R., The Empire of the Steppes, 1970, p.393, Rutgers University Press
  37. ↑ 37,0 37,1 Thackston 1996 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «Thackston 1996» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  38. ↑ 38,0 38,1 Findley 2005 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «Findley 2005» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  39. ↑ 39,0 39,1 Saunders 1970, p.177 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «Saunders 1970, p.177» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  40. ↑ «The Islamic World to 1600: The Mongol Invasions (The Tamarind Empire)». Ucalgary.ca. [Consulta: 6 juliol 2011].
  41. ↑ «The Islamic World to 1600: Rise of the Great Islamic Empires (The Mughal Empire)». Ucalgary.ca. [Consulta: 6 juliol 2011].
  42. ↑ . «The Islamic World to 1600: The Mongol Invasions (The Tamarind Empire)». Ucalgary.ca. [Consulta: 6 juliol 2011].
  43. ↑ . «The Islamic World to 1600: Rise of the Great Islamic Empires (The Mughal Empire)». Ucalgary.ca. [Consulta: 6 juliol 2011].
  44. ↑ Lewis, Bernard. "Istanbul and the Civilization of the Ottoman Empire", p29. Published 1963, University of Oklahoma Press. ISBN 0806110600.
  45. ↑ . Lewis, Bernard. "Istanbul i la Civilització de l'Imperi Otomà", p29. Publicat 1963, Universitat de Premsa d'Oklahoma. Isbn 0806110600.
  46. ↑ 46,0 46,1 46,2 46,3 M.A. Amir-Moezzi, "Shahrbanu", Encyclopaedia Iranica, Online Edition, (LINK): "... here one might bear in mind that non-Persian dynasties such as the Ghaznavids, Saljuqs and Ilkhanids were rapidly to adopt the Persian language and have their origins traced back to the ancient kings of Persia rather than to Turkish heroes or Muslim saints ..." Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «Shahrbanu» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  47. ↑ Muhammad Qāsim Hindū Šāh Astarābādī Firištah, "History Of The Mohamedan Power In India", Chapter I, "Sultān Mahmūd-e Ghaznavī", p.27: "... "Sabuktegin, the son of Jūkān, the son of Kuzil-Hukum, the son of Kuzil-Arslan, the son of Fīrūz, the son of Yezdijird, king of Persia. ..."
  48. ↑ . Muhammad Qsim Posterior H Astarbd Firi TAH, "Història Del Poder Mohamedan A l'Índia", Capítol jo, "Sultn Mahmd-e Ghaznav", p.27: "... "Sabuktegin, el fill de Jkn, el fill de Kuzil-Hukum, el fill de Kuzil-Arslan, el fill de Frz, el fill de Yezdijird, rei de Pèrsia. ..."
  49. ↑ 49,0 49,1 M. Ismail Marcinkowski, Persian Historiography and Geography: Bertold Spuler on Major Works Produced in Iran, the Caucasus, Central Asia, India and Early Ottoman Turkey, with a foreword by Professor Clifford Edmund Bosworth, member of the British Academy, Singapore: Pustaka Nasional, 2003, ISBN 9971-77-488-7. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «M. Ismail Marcinkowski 2003» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  50. ↑ Jonathan Dewald, "Europe 1450 to 1789: Encyclopedia of the Early Modern World", Charles Scribner's Sons, 2004, p. 24
  51. ↑ 51,0 51,1 K.A. Luther, "Alp Arslān" in Encyclopaedia Iranica, Online Edition, (LINK): "... Saljuq activity must always be viewed both in terms of the wishes of the sultan and his Khorasanian, Sunni advisors, especially Nezām-al-molk ..." Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «Alp-Arslan» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  52. ↑ 52,0 52,1 Encyclopaedia Britannica, "Seljuq", Online Edition, (LINK): "... Because the Turkish Seljuqs had no Islamic tradition or strong literary heritage of their own, they adopted the cultural language of their Persian instructors in Islam. Literary Persian thus spread to the whole of Iran, and the Arabic language disappeared in that country except in works of religious scholarship ..." Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «britannica» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  53. ↑ 53,0 53,1 O.Özgündenli, "Persian Manuscripts in Ottoman and Modern Turkish Libraries", Encyclopaedia Iranica, Online Edition, (LINK) Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «iranica» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  54. ↑ . Jonathan Dewald, "Europa 1450 a 1789: Enciclopèdia del Primer Món Modern", els Fills de Charles Scribner, 2004, pàg. 24
  55. ↑ 55,0 55,1 Abbas Amanat, The Pivot of the Universe: Nasir Al-Din Shah Qajar and the Iranian Monarchy, 1831–1896, I.B.Tauris, pp 2–3 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «Abbas» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  56. ↑ Richard N. Frye and Lewis V. Thomas. The United States and Turkey and Iran, Harvard University Press, 1951, p. 217
  57. ↑ . Richard N. Frye i Lewis V. Thomas. Els Estats Units i Turquia i l'Iran, Premsa Harvard University, 1951, pàg. 217

Bibliografia complementària[modifica]

  • Cotterell, A., The Imperial Capitals of China: A Dynastic History of the Celestial Empire, 2008, The Overlook Press. ISBN 978-1-59020-007-0
  • Findley, C.V., The Turks in World History, 2005, Oxford University Press. ISBN 0-19-517726-6
  • Forbes Manz, B., The Rise and Rule of Tamerlane, 2002, Cambridge University Press. ISBN 0-521-63384-2
  • Grousset, R., The Empire of the Steppes: A History of Central Asia, 1991, Rutgers University Press. ISBN 0-8135-1304-9
  • Hupchick, D.P., The Balkans: From Constantinople to Communism, 2002, Palgrave Macmillan. ISBN 1-4039-6417-3
  • Lewis, Bernard. "Istanbul and the Civilization of the Ottoman Empire", 1963, University of Oklahoma Press. ISBN 0806110600.
  • Nicole, D., PhD., Attila and the Huns, 1990, Osprey Publishing. ISBN 1-84176-034-X
  • Paludan, A., Chronicle of the Chinese Emperors: The Reign-By-Reign Record of the Rulers of Imperial China, 1998, Thames & Hudson Ltd. ISBN 978-0500050903
  • Saunders, J.J., The History of the Mongol Conquests, 2001, Routledge & Kegan Ltd. ISBN 978-0812217667
  • Thackston, W.M., The Baburnama: Memoirs of Babur, Prince and Emperor, 2002, Modern Library. ISBN 978-0375761379
  • Vásáry, I., Cumans and Tatars: Oriental Military in the Pre-Ottoman Balkans, 1185–1365, 2005, Cambridge University Press. ISBN 978-0521837569



Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:MALLUS/Llista_d%27estats_i_imperis_turquesos&oldid=32132551»