Vés al contingut

Usuari:Mcapdevila/Cambra de bombolles

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Cambra de bombolles.
Primera observació d'un neutrí en una cambra de bombolles, novembre de 1970. El neutrí incident copeja un proton (a la dreta a la foto). El neutrí es transforma en un meson mu (la llarga traça enmig de la foto). La traça curta és el proton. La tercera traça és d'un meson pi.

La cambra de bombolles és un detector de partícules carregades elèctricament. La cambra la compon una cuba que conté un fluid transparent, generalment hidrogen líquid, que està a una temperatura una mica més baixa que la seva temperatura d'ebullició. La partícula carregada diposita l'energia necessària perquè el líquid comenci a bullir al llarg de la trajectòria, formant una línia de bombolles.

el 1960 es va atorgar a Donald Arthur Glaser el Premi Nobel de Física per l'invent de la cambra de bombolles el 1952.

Quan les partícules entren en el compartiment, un pistó disminueix sobtadament la pressió dins del compartiment. Això causa que el líquid passi a un estat sobreescalfat, en el qual un efecte minúscul, tal com el pas d'una partícula carregada prop d'un àtom, és suficient per originar la bombolla de líquid vaporitzat. Aquesta traça pot fotografiar ja que la cambra té a la part superior una camara fotogràfica.

La cambra se sotmet a un camp magnètic constant la qual cosa fa que les partícules carregades viatgin en trajectòries helicoïdals el radi es determina pel quocient de la càrrega a la massa de la partícula. D'aquesta manera es poden observar la massa i la càrrega de les partícules. No obstant això, no hi ha manera de mesurar amb eficàcia la seva velocitat (energia cinètica).

La cambra de bombolles és similar a la cambra de boira en la seva aplicació i principis bàsics. En l'actualitat, ha estat reemplaçada per la cambra multicable, la qual permet també la mesura de les energies de les partícules. Una altra tècnica alternativa és la cambra d'espurnes.

La cambra de bombolles BEBC del CERN, que va estar en servei fins a agost de 1984, tenia una alçada de 3,7 m per l'espai del detector. Amb ajuda d'aquesta cambra es van poder visualitzar moltes partícules. Mentre va estar en servei, es van fer fotos de 6,3 milions de col·lisions de partícules.

El projecte COUPP ha desenvolupat una cambra de bombolles per a les seves investigacions sobre la matèria fosca freda de l'univers. El líquid en estat supercalentado de la cambra de bombolles és l'estat ideal per detectar partícules pesades que interaccionen feblement.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]