Usuari:Mcapdevila/Detonador
Un detonador és un dispositiu iniciador usat per explotar bombes, i altres tipus de materials explosius. Hi ha diferents categories de detonadors segons:
- El seu retard: «Detonadors Elèctrics (o no elèctrics) Instantanis (DEI)», «Detonadors de Període Curt (DPC)» i «Detonadors de Període Llarg (DPL)». Els DPC mesuren el retard en mil·lisegons, mentre que els DPL el mesuren en segons.
- El seu mecanisme d'acció: químics, mecànics o elèctrics, sent aquests dos últims els tipus més freqüents utilitzats avui en dia. En els «Artefactes Explosius Militars (AEM)» com ara granades de mà o mines navals, els detonadors solen ser mecànics. Per contra, en els «Artefactes Explosius Comercials (AEC)» és més comú l'ús de detonadors no elèctrics (Nonel), que han desplaçat als elèctrics per la seva major seguretat.[1]
Tipus[modifica]
Es poden diferenciar principalment en dos tipus: elèctrics i no elèctrics, encara que avui dia algunes companyies ja estan comercialitzant detonadors electrònics, que són molt més fiables que els elèctrics i més precisos que els no elèctrics.
La diferència fonamental de elèctrics i no elèctrics, és que els primers s'activen mitjançant un estímul elèctric i els segons necessiten d'un altre tipus d'estímul com la calor o una ona de xoc activada, per exemple, a través d'un tub de transmissió.
Composició[modifica]
En els detonadors comercials es poden trobar detonadors normals als quals se'ls ha afegit a la part superior fusibles sensibles a la calor (la majoria), als cops o al tacte. Aquests fusibles tenen en la seva majoria un material anomenat "ASA", compost per: azida de plom, estifnat de plom i alumini. Un cop comprimit es posa damunt de la càrrega explosiva, TNT o tetril en els detonadors militars i PETN (pentaeritritol tetranitrat) en els detonadors comercials. Altres materials com el DDNP (diazodinitrofenol) s'usen principalment per a reduir la quantitat de plom emès a l'atmosfera terrestre en les operacions de mines i pedreres. Els detonadors antics usaven fulminat de mercuri, a vegades barrejat amb clorat de potassi per aconseguir més potència, encara que cada vegada més van caient en desús per la gran contaminació que generen. Els detonadors varien molt tant en forma com en grandària, la qual cosa fa impossible establir un nombre de detonadors per a cada tipus que existeix en l'actualitat.
Detonadors en altres camps[modifica]
En les armes nuclears, el detonant és una bomba de fissió que provoca reaccions de fusió nuclear.
En situacions on es necessita una precisió de nanosegons, especialment en caps nuclears, s'usen detonadors bridgewire . Aquest tipus no porta cap càrrega, sinó que produeix la detonació fent passar una descàrrega elèctrica per un cable molt fi.
Nous desenvolupaments[modifica]
Un nou desenvolupament són els detonadors plans. Aquests usen unes plaques molt fines carregades elèctricament mitjançant un cable o paper d'alumini per procovocar la primera descàrrega. Aquest és el mètode que s'usa en els sistemes d'armament actualment. Una variant d'aquest concepte s'usa en les excavacions mineres, on les plaques de paper d'alumini són accionades per un làser mitjançant un cable de fibra òptica.
Nota[modifica]
- ↑ Silvia Álvarez Blanco; José Luis Zaragozá Carbonell. Química industrial orgánica. Ed. Univ. Politéc. Valencia, 2006, p. 199–. ISBN 9788497059695 [Consulta: 3 maig 2011].