Usuari:Mcapdevila/Donació d'ovòcits

Les donacions d'ovòcits procedeixen normalment de dones entre 18 i 35 anys o de dones joves en procés d'alguna tècnica de reproducció assistida, que tenen ovòcits excedents en el seu tractament, o simplement desitgen donar-los. Són sotmeses a estudis acurats per destacar malalties, infeccions, i trastorns genètics ... Actualment els cicles de reproducció assistida a Espanya es duen a terme amb un 70-80% de gàmetes propis de la parella que es va a sotmetre al tractament, i un 20-30% de gàmetes donats per persones alienes als receptors.

El procés busca dur a terme una fecundació en què el gàmeta femení és aportat per una dona diferent a la que rebrà l'embrió resultant. Perquè això sigui possible, els cicles ovàrics de la donant i la receptora han d'estar sincronitzats. La receptora precisa rebre un tractament que prepari el recobriment uterí per rebre un embrió. S'ha de desenvolupar una mucosa endometrial capaç d'implantar els embrions i permetre el seu desenvolupament. Això s'aconsegueix mitjançant l'administració d'estrògens i progesterona. En les pacients que presenten una funció ovàrica normal és aconsellable administrar un anàleg de la GnRH, que permet controlar els cicles evitant la possible interferència de les hormones endògenes. La donant rep una inducció del desenvolupament fol·licular i recollida d'òvuls segons els protocols habituals. Una vegada que s'han obtingut els ovòcits de les donants, es realitza una o altra tècnica de reproducció assistida, depenent de les característiques seminals.

Està indicat en dones de més edat que presentin fallada ovàrica primària o precoç o ovaris inaccessibles, amb menopausa prematura o quirúrgica, que siguin portadores d'una alteració genètica, repetits cicles fallits de fecundació in vitro (FIV) o hagin presentat pèrdues d'embarassos inexplicades i repetides (avortament de repetició).

Cal esmentar, que existeix un risc inherent a la donació d'ovòcits que podria posar en perill la fertilitat de la donant, ja que podria patir hiperestimulació ovàrica, que se sol donar en 1 de cada 2500 dones que se sotmeten a aquest tipus de tècniques.

Hi pot haver una compensació econòmica per la donació d'ovòcits. A Espanya, oscil·la entre uns 600-900 euros en concepte de molèsties causades a la pacient. Mentre que en altres llocs com EUA, arriben a recompensar amb fins a 10.000 $. Aquest tema és de gran controvèrsia, ja que aquesta recompensa pot incitar a la donació amb finalitats lucratives, fet que viola completament la pròpia definició de donació d'ovòcits.

Cerca receptora-donant

Perquè una dona pugui rebre els òvuls d'una altra dona aquestes han de tenir característiques molt similars. Tant biològiques com el mateix tipus de sang segons la classificació ABO, el mateix tipus de Rh, com física o externes, com la raça, el tipus de pell, l'alçada, l'IMC, el color d'ulls o de pèl, característiques físiques destacables ... Això es té en compte quan la receptores és una dona soltera.

Quan la dona receptora que se sotmet al tractament té parella amb la qual compartirà al futur nadó, les característiques de la donadora poden coincidir tant amb les característiques de la receptora com amb les de la seva parella.

L'objectiu final és que el futur nadó s'assembli als seus pares.

Període finestra del VIH

Quan una dona dóna òvuls aquests haurien d'estar vitrificats durant 6 mesos abans fecundar i transferir-los a la receptora. Això és degut al fet que el període finestra del VIH és d'aproximadament 6 mesos i durant aquest temps potser la dona donadora pateixi la malaltia però que no sigui capaç de detectar.

Aquesta vitrificació durant 6 mesos encara no és obligatòria a Espanya, ja que la tècnica de vitrificació està actualment en desenvolupament i no podrà ser obligatori fins que totes les clíniques de reproducció assistida tinguin la tècnica a punt. En el cas de la donació d'espermatozoides, sí que és obligatori actualment la congelació durant 6 mesos.

Vegeu també

• Fecundació in vitro