Usuari:Mcapdevila/Extradició
L'extradició[1] és el procediment jurídic (penal-administratiu) pel qual una persona acusada o condemnada per un delicte d'acord amb la llei d'un Estat és detinguda en un altre Estat i tornada al primer per ser enjudiciada o perquè compleixi la pena ja imposada.
Si bé hi ha una cooperació internacional molt activa per a la repressió dels delictes, continua existint la regla que un Estat està obligat a concedir l'extradició d'un delinqüent estranger, només si hi ha tractat internacional amb l'Estat requeridor o Convenció Internacional sobre extradició, de la qual tots dos estats siguin signants. Quan no hi ha tractat o convenció internacional, l'Estat requerit està facultat per acordar l'extradició, però no està obligat a concedir-la. No obstant això l'obligació assenyalada no és absoluta, ja que sempre l'estat requerit conserva la facultat sobirana de no concedir l'extradició si d'acord amb la seva legislació interna no es compleixen els requisits establerts per a tal afecte.
Requisits[modifica]
En la major part dels tractats d'extradició es requereix que l'Estat que la demana demostri l'existència de causa per enjudiciar o castigar al requerit, que el delicte imputat s'hagi tipificat com a tal tant en la legislació penal de l'Estat requerit com en la de l'Estat requeridor.
S'estableix l'extradició pel que fa a les persones processades o condemnades per les autoritats d'un Estat i que es trobi en el territori d'una altra. Per això es requereix que la condemna o procés en l'altre Estat sigui de certa gravetat, una condemna superior a un any o un procés per un judici del qual pot resultar sanció superior a dos anys. Se sol·licita a més que l'Estat requeridor tingui jurisdicció per conèixer i fallar el delicte. No extradirà cap als Estats que tinguin pena de mort i en cas que el mateix delicte pel qual es requereix a un individu ja hagi estat jutjat a l'Estat requerit.
Classificació[modifica]
Activa: acte de petició del país requeridor al país on es troba l'individu.
Passiva: És la que recau en l'Estat captor o posseïdor de la persona requerida.
L'extradició dels nacionals
L'extradició, en la major part dels tractats en vigor experimenta certes limitacions, Una d'elles i potser la més rellevant, és la de la nacionalitat de la persona requerida.
Per regla general, la majoria dels Estats neguen l'extradició dels seus propis nacionals, Només hi ha set estats que s'han mostrat disposats a acordar l'extradició dels seus propis nacionals, que són: Mèxic, Regne Unit, Estats Units, Argentina, República Dominicana, Uruguai i Colòmbia. Els altres neguen l'extradició dels seus nacionals i fins i tot tenen disposicions constitucionals per les quals es prohibeix.
Quant al dret internacional s'estableix l'obligació d'extradir, però quan es tracta de nacionals de l'Estat requerit el lliurament es torna facultativa, queda a judici de l'Estat, però amb l'obligació subsidiària, que en el cas que no es lliuri, s'enjudiciï al nacional delinqüent i comunicar la decisió a l'Estat requeridor.
Extradició per delictes polítics[modifica]
No es concedeix l'extradició per delictes polítics, perquè aquests deixen de ser-ho en travessar una frontera. Com deia el jurista Irureta Goyena: "a l'Estat a les lleis s'empara, el delinqüent polític no representa un perill, i en l'Estat dels governants s'escapa, no hi ha justícia que li ofereixi garanties ".
La doctrina diu "delictes polítics purs" als que són delictes contra l'organització política interna i el govern d'un Estat, i que no contenen cap element de delinqüència comuna i d'altra banda hi ha els anomenats "delictes polítics relatius "que són infraccions en les quals un delicte comú està involucrat o connectat amb l'acte inspirat en un mòbil polític. En el segon cas es tracta de delictes que lesionen alhora l'ordre polític i el dret comú, com l'homicidi d'un cap d'Estat, i delictes connexos a la delinqüència política, com per exemple, els actes terroristes o la rapinya per procurar fons o armes amb fins subversius.
La tendència actual és excloure en forma expressa de la no extradició certs actes que per la seva gravetat requereixen ser reprimits, com ara la clàusula belga, per la qual s'estipula que en cap cas s'entendrà com delicte polític l'assassinat o temptativa d'assassinat d'un cap d'estat.
Vegeu també[modifica]
- Asil diplomàtic
- Asil polític
- Drets humans
- Declaració Universal de Drets Humans
- Carta Internacional de Drets Humans
- Deportació
- Aut dedere aut iudicare
Referències[modifica]
- ↑ «Mcapdevila/Extradició». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Enllaços externs[modifica]
- «Llei d'extradició passiva. Llei anotada pel Servei Lingüístic de l’Àmbit Judicial». Departament de Justicia. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 febrer 2014].
- «Llei qualificada d’Extradició». Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, Núm. 83 - any 8, 27-12-1996.
- contractats Tractats d'extradició de Xile
- Llei d'extradició Internacional dels Estats Units Mexicans