Usuari:Mcapdevila/Història postal

Ruta del Pony Express, imatge que és part de la història postal.

La història postal és l'estudi del sistema postal i el seu funcionament com una col·lecció de materials relacionats que il·lustren episodis històrics dels sistemes de correu diferents. El terme s'atribueix a Robson Lowe, filatelistes professional que va fer el primer estudi sobre el tema organitzat a finals de 1930, que descriu els filatelistes com "estudiants de la ciència" i als historiadors de correus com "estudiants de la humanitat".

Antiguitat

Taula de Peutinger va ser dibuixada basada en el sistema postal de l'antiga Roma

L'origen del Servei postal és molt antic, es tenen referències que daten de 4000 aC de Xina, on s'utilitzaven missatgers cavall que rebien el nom de "Ching Pao", recorrent els camins, al principi amb simples missatges i més tard amb comunicats oficials.

El primer establiment de les postes del qual es fa esment en la història antiga és en Pèrsia: Xenofont ho atribueix a Cir II el Gran.

Heròdot diu que des de les ribes del mar Egeu a Susa, tall dels reis de Pèrsia havia 105 cases de postes, cadascú distant un dia de camí de la una altra: un dels nobles de primera classe entre els perses era director d'aquest estalecimiento i el mateix Darío havia tingut aquell encàrrec abans de pujar al tron, però aquest sistema de comunicacions no estava dedicat al servei del públic ja que l'únic que gaudia de les seves avantatges era el govern.

En Grècia, segons s'infereix dels autors d'aquella nació, no hi havia altre mitjà de correspondència que una espècie de veritables hemerodromos , cèlebres per la seva incansable caminar, als quals tant el govern com els particulars pagaven perquè els portessin les seves cartes.

Entre els romans havia cert correu militar conduït pels anomenats statores i certes cases de posta amb el nom de stationes . Sota el govern de August es va estendre aquest correu a totes les províncies de l'imperi, al principi per missatgers a peu i més endavant a cavall cursors , viator , veredarii . En el codi teodosiano hi ha una llei que fixa les distàncies de les postes i el temps que havien de gastar-hi. Fins llavors, els correus del govern tiraven mà de les cavalleries de qualsevol individu causant molèstia i estorsion a tots.

Edat Mitjana

En considerar l'escassetat, carestia i poca conveniència dels materials que en un altre temps es requerien per escriure, no serà difícil imaginar el poc estesa que havia d'estar la correspondència epistolar abans de la invenció del paper. Aquesta no va tenir lloc a occident fins a finals del segle x, època en què es va començar a fabricar de drap de cotó. A això deu sens dubte atribuir que no prosperés i s'estengués el sistema de comunicacions que sabem establir el gran talent de Carlemany en el vast imperi que havia conquistat, pels avantatges que amb fonament prometia aquesta mesura. Així és que la Universitat de París va ser l'única que, des d'aquella època fins a mitjan segle X, va tenir a Europa algun sistema ordenat de comunicacions.

És un fet bastant curiós que el primer sistema d'aquesta naturalesa a benefici del públic, s'origina en la referida universitat. La multitud d'estudiants que de tot arreu anaven a cursar les seves escoles, feia que fos indispensable trobar mitjà de què es comuniquessin amb les seves famílies. Per això es van establir missatgers a peu que, segons sembla, estaven matriculats i es troben en els llibres d'aquella universitat sota el títol de missatgers volants, nuntii volants.

el 1166 el barceloní Bernat Marcús va muntar un Servei postal per Europa per a la gent de fora de les corts reials (bàsicament la incipient burgesia comercial), estandarditzat preus i rutes, sent la primera xarxa d'aquestes característiques.

Si atenem al practicat pels bàrbars fora d'Europa, ens admirarà la prestesa amb que els seus correus travessaven distàncies enormes en servei del govern. Marco Polo compte que el Kan dels tàrtars havia establert aquest sistema de postes que, mitjançant de cases situades a curtes distàncies i postillons, sempre amb el peu en l'estrep, les ordres caminaven a raó de 250 milles al dia. La veritat d'aquesta notícia es confirma per la relació de Clavijo, ambaixador d'Enrique III el gran Tamerlan.

el 1344 Pere el Cerimoniós instituir en les seves ordenances que hagués 20 correus per portar les seves cartes.

La universitat de París va gaudir per molt temps de les avantatges del seu sistema de comunicacions, del qual tant el govern com els particulars es valien per a la seva correspondència. el 1464 Lluís XI Lluís XI va ser el que va organitzar el 1464 les postes de França pel edicte de Dourlens, aprofitant-se de les postes i conductors de la universitat de París en totes les províncies del regne generalitzar en favor dels habitants el servei que aquella havia plantejat en benefici de les famílies dels estudiants.

Francesc I de Tassis va establir correus a costa seva en Alemanya i l'emperador Maximilià I, a la fi del segle xv, li va conferir a ell i als seus hereus l'encàrrec de director general de correus que s'estendria a Espanya en el segle xvi. Les memòries de Brandenburg refereixen que fins a l'època de Frederic Guillem, que va morir en l'any de 1688, l'ús de les postes era desconegut en aquell país i que aquest príncep les va establir des Eymerich a Westfàlia, fins Memel a Prússia.

En Anglaterra data la seva establiment de l'any 1483, amb un ulterior establiment de postes en l'interregne o govern de Oliver Cromwell, el sistema va ser seguit i aprovat per Carles II, mitjançant una acta del parlament donada el 1672, any dotzè del seu regnat.

En Turquia es va establir un sistema de postes el 1740. Al segle xix amb l'establiment de ferrocarril si de les empreses particulars de cotxes i diligèncias va desaparèixer aquest servei.

Història postal d'Amèrica Llatina

Els historiadors de la conquesta de Mèxic expliquen la manera enginyós amb què Motezuma era promptament sabedor dels moviments, forces, vaixells, vestits i tot paraules de Hernán Cortés i del seu exèrcit però, sobretot, és importantíssima la notícia que l'erudit Campomanes extracta dels comentaris de l'Inca Garcilaso de la Vega i insereix en el seu itinerari, que per curiositat es copia a continuació.

Els reis Inques del Perú tenien establerts, de temps abans de conquerir aquest país els espanyols, correus en posta tan diligents, que en casos sobtats mitjançant de focs feien passar les notícies de 500 a 600 llegües a l'espai de dues o tres hores.

L'Inca Garcilaso ( Com. Reial del Perú , lib. 6. Cap. VII), porta a la llarga l'ús d'aquests correus anomenats chasquis de la paraula Chasqui , que significa en llengua peruana baratar o donar i prendre perquè barataven, donaven i prenien d'un en un altre els encàrrecs que portaven. El segur o missatge que els chasquis portaven era de paraula, perquè els indis del Perú no van saber escriure i que altres precaucions portaven no de paraula, sinó per nusos donats en diferents fils de diversos colors que anaven llocs per la seva ordre; però no sempre de una mateixa ordre, sinó unes vegades anteposat el un color a l'altre, i altres vegades trossejats al «revés. Aquesta manera de recaudos eren xifres, per les quals s'entenien l'Inca i els seus governadors per al que havien de fer, i els nusos i els colors dels fils significaven el nombre de gent, armes, vestits o bastiments o qualsevol altra cosa que s'ha de fer, enviar o aprestar. A aquests fils nuats deien els indis quipu , que vol dir nuar i nus.

La forma amb què es remudaban aquests correus o chasquis és semblant a les postes posteriors. Chasqui deien (diu l'Inca Garcilaso) els correus que havia llocs pels camins per portar amb brevetat els mandats del Rei i portar les noves i avisos que per les seves regnes i províncies, lluny oa prop, hagués d'importància. Per a això tenien a cada quart de llegua quatre o sis indis mossos i lleugers, els quals estaven en dues barraques per reparar de les inclemències del cel. Portaven les precaucions per la seva vegada, i als d'una barraca, i als de l'altra. Els uns miraven a una part del camí i els altres a una altra, per descobrir els missatgers abans que arribessin a ells i advertència per a prendre el lloc segur, perquè no es perdés cap temps. Per això, posaven sempre les barraques en alt i també les posaven de manera que es veiessin les unes a les altres. Estaven a quart de llegua perquè deien que allò era el que un indi podia córrer amb lleugeresa i alè sense cansar-se. Com el erari dels inques no podia pagar un nombre tan prodigiós de correus apostats en cada quart de llegua, refereix el mateix Garcilaso, lib. 5 cap. XVI , que entre les càrregues concejiles es reputaba la de ser Chasqui o correu, com així mateix l'objecció dels ponts, aplanar i empedrar els camins.

Bibliografia

• Carl Brandi, Kaiser Karl V , 2 BdE, Neuauflage Frankfurt 1986
• Wolfgang Behringer, Thurn und Taxis , München 1990 ISBN 3-492-03336-9
• Wolfgang Behringer, Im Zeichen des Merkur , Göttingen 2003 ISBN 3-525-35187-9
• Martin Dallmeier, Quelle zur Geschichte des Europäischer Postwesens , Kallmünz 1977
• Ludwig Kalmus, Weltgeschichte der Post , Wien 1937
• Ernst Kießkalt, Die Entstehung der Post , Bamberg 1930
• Eduard Leitner, in: Archiv für deutsche Postgeschichte 2/80, S.32-53
• Memmingen Chronik, Transkription von Uli Braun, im: Archiv für deutsche Postgeschichte 2/90, S.7
• Fritz Ohmann, Die Anfang des Postwesens und die Taxis , Leipzig 1909
• Horst Rabe, Deutschland 1500 - 1600 , München 1989
• Joseph Rübsam, Johann Baptista von Taxis , Freiburg 1889
• Joseph Rübsam, diverse Einzelartikel
• Hermann Wiesflecker, Maximilian I , München/Wien 1991
• Aquest article conté material del diccionari enciclopèdic popular il·lustrat Salvat dels dècada del 1906 a 1914 que es troba en el domini públic.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mcapdevila/Història postal

http://books.google.cat/books?pg=PA12&dq=postas&id=42Q0KK7DDZEC #v = onepage & q & f = false Guia general de correus, postes i camins del regne d'Espanya , 1830