Vés al contingut

Usuari:Mcapdevila/Normes de construcció sismoresistent a Espanya

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Mapa de perillositat sísmica d'Espanya.

La normes de construcció sismoresistent és un conjunt de reglaments que estableixen un mínim de requisits per a la construcció d'estructures sismorresistents a Espanya. Es publica en dues parts, General i edificació (NCSE), i Ponts (NCSP). És elaborada per la Comissió permanentment de Normes Sismoresistents (CPNS). Cadascuna de les parts es publica per separat, i s'anomena per la seva sigla i pel seu any de publicació. Les aplicables al 2011 eren la NCSE-02 i la NCSP-07.

NCSE-02[modifica]

La NCSE-02 va ser publicada al BOE el 11 d'octubre de 2002, quan va substituir la NCSE-94. Proposa un mètode de càlcul basat en la resistència, pel que els seus comprovacions només són vàlides en estat límit últim. Això implica que la norma tracta només de l'estabilitat de l'estructura, ignorant els danys que es puguin produir en la resta de materials i elements de l'edifici. Un edifici que resisteix a un sisme segons NCSE pot perdre tots els seus murs, instal·lacions i altres elements, sempre que la seva estructura romangui en peu.

La normativa s'organitza de la següent manera:

  • Capítol 1: Generalitats.
Defineix com i quan aplicar la normativa. És d'obligatòria aplicació quan l'acceleració bàsica és superior a 0.08 g, el que es dóna en Huelva, Màlaga, Granada, Almeria, Múrcia, Alacant i petites zones dels Pirineus. En edificis desfavorables al sisme cal calcular amb acceleració bàsica superior a 0,04 g, que a més de l'anterior inclou zones de Lugo, Ourense, Badajoz, Navarra, Osca, Lleida, Barcelona, Tarragona, València i gairebé tota Andalusia. A Espanya el punt de major perillositat sísmica es dóna a prop de Santa Fe (Granada), amb una acceleració bàsica de 0.24 g (sent g l'acceleració de la gravetat).
  • Capítol 2: Informació Sísmica.
Defineix quin tipus de sisme ha de resistir l'estructura. Part d'una acceleració bàsica, que és la acceleració horitzontal característica que es preveu a la zona de l'edifici en un període de retorn de 500 anys. Això no vol dir que s'esperi un sisme d'aquest tipus cada 500 anys, sinó que la possibilitat que passi en un any és de 1/500, el que són conceptes molt diferents. Aquesta acceleració es pondera segons el tipus de terreny, la importància de la construcció, i la resposta elàstica de l'edifici, per obtenir una acceleració de càlcul que és la que s'utilitzarà en la següent fase.
  • Capítol 3: Càlcul.
Es proposa el mètode de càlcul de la resistència de l'estructura. En aquest càlcul té una gran importància la ductilitat de l'estructura, ja que una estructura dúctil és capaç de mantenir la seva forma després d'esgotar-se, pel que la seva decisió és menys crític. La norma permet que les estructures d'alta ductilitat siguin 4 vegades menys resistents que les estructures fràgil és.
El càlcul es realitza a partir de les característiques geomètriques, els materials i la configuració de l'estructura del model es construeixen les matrius de massa, amortiment i rigidesa d'acord amb les convencions habituals de l'anàlisi dinàmica. A partir d'aquestes matrius es pot determinar gràcies a l'anàlisi modal espectral les freqüències pròpies de l'estructura i els modes propis. El moviment oscil·latori de l'estructura es representa de fet com un moviment harmònic compost, que en general no serà periòdic.
  • Capítol 4: Regles de projecte i prescripcions constructives.
Defineix com dissenyar i executar l'estructura per fer-la més resistent al sisme, especialment per fer el cos dúctil. Moltes de les indicacions són per a estructures de formigó armat, ja que el formigó pot ser un material molt dúctil o molt fràgil segons el disseny i els detalls constructius utilitzats.

S'espera la convergència de la NCSE cap als criteris de l'Eurocodi 8.[cal citació]

NCSP-07[modifica]

La NCSP es va publicar al BOE el 2 de juny de 2007. No hi ha NCSP anterior, ja que aquesta part pertanyia a la instrucció d'accions.

Enllaços externs[modifica]