Usuari:Mcapdevila/Relacions franco-alemanyes
Les relacions franco-alemanyes han estat de gran importància en el desenvolupament de diversos dels principals esdeveniments mundials durant els últims dos segles. Així, els grans conflictes bèl·lics europeus i mundials entre 1870 i 1945 van enfrontar a França i Alemanya. Malgrat això, ambdós països han construït des dels anys 1950 un entramat de relacions: instituts de recerca i universitats comuns, un intens intercanvi juvenil, més de 2.000 ciutats agermanades i innombrables contactes personals. Aquesta situació va posar el fonament de la integració política de Unió Europea. Els dos països són recíprocament la principal soci comercial i junts constitueixen el motor econòmic de la Unió Europea (UE). Tots dos països impulsen una política exterior comuna i fins i tot comparteixen els edificis per a les seves representacions diplomàtiques a Banja Luka (Bòsnia i Hercegovina), Podgorica (Montenegro) i Lilongwe (Malawi).
Cronologia[modifica]
- 1806: Com a conseqüència de la derrota germànica a les guerres napoleòniques, el Tractat de París estableix la Confederació del Rin, amb la qual que el Sacre Imperi Romanogermànic queda dissolt. L'emperador Francesc II d'Alemanya adopta el títol de Francesc I emperador d'Àustria i rei d'Hongria.
- 1815: Al Congrés de Viena, les monarquies que han vençut l'imperi francès (Prússia, Àustria i Rússia) creen la Santa Aliança per defensar-se de possibles insurreccions republicanes i nacionalistes. L'any següent, se'ls uneix Anglaterra.
- 1830 i 1848: Les revolucions franceses que enderrocar els reis Carles X i Lluís Felip I de França s'estenen a la resta d'Europa, en un intent d'acabar amb les monarquies absolutes. Les monarquies prussianes i austríaques es veuen afectades.
- 1871: Després de la victòria de Prússia a la Guerra francoprussiana, França ha de cedir la seva província d'Alsàcia i part de la de Lorena que queden annexionades. Es crea l'Imperi alemany amb el que s'aconsegueix la unificació dels diferents estats alemanys al voltant de Prússia, excloent-hi Àustria.
- 1914: L'inici de la Primera Guerra Mundial, Alemanya integra la coalició de les Potències Centrals, procedent de la Triple Aliança,[1] mentre que França forma part de la Triple Entesa. Com que els imperis alemanys i austrohongaresos derrotats pels Aliats de la Primera Guerra Mundial a 1918, el reich és dissolt i Alemanya es veu forçada a acceptar el Tractat de Versalles (1919).
- 1939: Durant la Segona Guerra Mundial, França i Alemanya pertanyen de nou a coalicions enfrontades: la primera és part de les potències aliades i la segona integra les potències de l'Eix. El juny de 1940, les tropes de Hitler vencen l'exèrcit francès i ocupen la meitat nord del país. el 1942, envaeixen la zona sud. A final de la contesa, l'Alemanya vençuda és ocupada pels exèrcits dels Estats Units, França, Anglaterra i Rússia, el que donarà lloc a dues zones d'influència i a la conseqüent partició del país entre la República Federal d'Alemanya i la República Democràtica d'Alemanya.
- 1950: El 9 de maig Robert Schuman va pronunciar un discurs, preparat juntament amb Jean Monnet, on buscava un apropament entre els dos països i que és considerat com la primera proposta oficial per a la construcció d'una Europa integrada. Aquest text es coneix a partir d'aquesta data com la Declaració Schuman.
- 1951: El Tractat de París, signat el 18 d'abril, crea la Comunitat Europea del Carbó i l'Acer (CECA) entre Alemanya, França, Bèlgica, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos.
- 1963: El canceller alemany Konrad Adenauer i el president francès Charles de Gaulle signen el 22 de gener al Palau de l'Elisi l Tractat Germano-Francès d'Amistat . Aquest conveni va passar a la història amb el nom de Tractat de l'Elisi.
Nou impuls en el segle XXI[modifica]
| Procés Blaesheim |
 |
2001
|
2002
|
2003
|
| 2004 |
2005
|
Les consultes informals conegudes com Procés Blaesheim van ser establertes el febrer de 2001 per impulsar l'eix París-Berlín en la construcció de la UE, sent iniciades a la localitat de Blaesheim (Alsàcia), entre el llavors canceller alemany Gerhard Schröder i el president francès Jacques Chirac. A més de les reunions sostingudes entre els dos mandataris, també es van establir reunions periòdiques entre els respectius ministres d'Afers Exteriors.
Addicionalment i de manera menys freqüent, es duen a terme cims franco-alemanyes dels seus respectius consells de Ministres.
El 26 d'octubre de 2004 es va celebrar a Berlín la 4a d'aquestes cimeres, que va ser aprofitada pels caps de Govern per donar suport una vegada més els plans turcs d'entrar a la UE .
Des que Angela Merkel assumís el càrrec de Canceller alemanya a finals del 2005, les relacions bilaterals han mantingut la mateixa intensitat, i es dóna continuïtat al Procés Blaesheim i els cims de ministres.
Des de 2003 i en gran part com a conseqüència de la seva posició comuna en contra de la invasió de l'Iraq, l'eix franco-alemany ha iniciat un progressiu acostament amb Rússia, adoptant postures conjuntes en diversos aspectes de la política internacional i enfortint el desenvolupament de les relacions econòmiques, principalment en els sensibles temes del subministrament d'hidrocarburs russos a la Unió Europea i la participació de l'Estat rus en el consorci EADS.
Vegeu també[modifica]
- Cronologia de la Unió Europea
- Relacions exteriors de la Unió Europea
- Afers institucionals i política a la Unió Europea
- Història d'Alemanya
- Història de França
Referències[modifica]
- ↑ Lee, Stephen J. Imperial Germany 1871-1918 (en anglès). Routledge, 2013, p. 38. ISBN 1134665679.
Enllaços externs[modifica]
- Cronologia a partir de 1950 (castellà)
- france-allemagne.fr (en (francès) (alemany)
- La Gazette de Berlin, el diari francòfon a Alemanya (francès) (alemany)
- Xarxa franco-alemanya