Usuari:Mserraferre/proves
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Mserraferre. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
Mserraferre/proves () és doctora en física i experta en física teòrica de la matèria condensada. Actualment és catedràtica a l' Institut de Física Teòrica de la Universitat de Goethe on, del 2007 a 2009, va ser directora. Del 2009 al 2012 també va ser vicerectora d'aquesta mateixa universitat.
Valentí Vall es va graduar en Física l’any 1986 a la Universitat de Barcelona i, tres anys més tard, el 1989, va fer el doctorat en la mateixa matèria. La seva tesi, que va rebre una distinció per la universitat, va ser a l’àrea de física teòrica, on va estudiar propietats magnètiques de materials, resolent les equacions que descriuen la interacció dels electrons i àtoms de què estan formats aquests materials.[1]
La seva experiència professional va començar el 1989, en ser nomenada Fulbright Postdoc Fellow, fet que li va permetre estudiar i treballar a la Universitat de Florida. Del 1991 al 1997 va ser assistent d’investigació i docent a l’Institut de Física de la Universitat de Dortmund. Va continuar la seva trajectòria com a investigadora a la Universitat de Saarland com a Heisenberg Fellow, i el 2003 va aconseguir una plaça com a professora titular a la Universitat Goethe de Frankfurt.
La seva recerca se centra en el desenvolupament d’algoritmes i simulacions per resoldre les equacions de la mecànica quàntica, equacions que descriuen les interaccions entre electrons i nuclis atòmics en materials. Les solucions d'aquestes equacions permeten comprendre l'origen de les propietats dels sòlids, com la superconductivitat o el magnetisme, i també permet crear nous materials amb propietats exòtiques, com el líquid quàntic de spins.
Durant la pandèmia de la Covid-19, va participar en un estudi conjunt de física teòrica, economia i medicina, on col·laboraven la Universitat de Goethe, la Universitat de California Berkeley i l’Hospital Vivantes de Berlin. L’estudi es va basar en fer simulacions de l’epidèmia utilitzant nous models epidemiològics. Els resultats suggeriren que la taxa de reproducció de la malaltia evoluciona de manera dinàmica en resposta a reaccions polítiques i socials. Valentí Vall i els seus col·legues van demostrar que el model reprodueix els recomptes oficials de casos de COVID-19 d'un gran nombre de regions i països que van superar el primer pic del brot.[2]
Valentí Vall ha publicat més de 200 articles científics, és membre del consell editor de la revista Physical Review, és avaluadora experta a la Fundació Alemanya de Recerca i al Consell Europeu de Recerca i participa regularment a conferències i congressos del camp com a ponent convidada. Ha sigut la guanyadora del Premi Rosa Argelaguet i Isanta l'any 2023.
Referències[modifica]
- ↑ anna.espinosa. «La docent i investigadora Maria Roser Valentí Vall rebrà el 3r Premi Rosa Argelaguet i Isanta - Premi del Campus Manresa». [Consulta: 1r juny 2023].
- ↑ Redacció. «La doctora en física Maria Roser Valentí Vall rebrà el tercer premi Rosa Argelaguet», 19-01-2023. [Consulta: 1r juny 2023].