Vés al contingut

Usuari:Pallares/Chat noir, chat blanc

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure


Synopsis[modifica]

Matko, un gitano viu sobre els marges del Danubi, projecta de desviar un tren transportant de l'essència entra Sèrbia i Turquia. Demana llavors dels diners a Grga, un padrí de la màfia local, antic amic del seu pare i s'associa a Dadan, un pistoler cocaïnomane qui adora la música techno. Però Dadan n'ha decidit d'una altra manera i s'apropia el tren i els diners de Matko.

Dadan, que Matko creu en fora de tot allò, veu llavors l'ocasió de casar la seva germana cadette, la minuscule Bubamara (« Marieta » en sèrbia). Demana doncs a Matko de casar el seu fill Zare a Bubamara, en compensació dels diners que és considerat haver perdut a l'afer. El problema, és que Zare n'estima una altra, Ida, una jove filla qui va veure també sobre els marges del Danubi.

Mentre que el matrimoni va a tenir lloc, Zarije, l'avi de Zare, ha la generosa idea de morir per impedir la cerimònia. Però Dadan s'en moque i obliga Matko a amagar el cos del seu pare al graner amb la finalitat que el matrimoni sigui sempre celebrat. El sacerdot ha a penes precintat la unió que la casada prefereix escapolir-se amb l'ajuda de Zare i Ida. Durant la seva fugida, fa la trobada del gegant Grga Veliki, nét del vell padrí i en tomba immediatament enamorada. El padrí Grga ordena llavors a Dadan d'oferir la seva germana al seu nét amb la finalitat d'anul·lar un vell deute.

Tot entra a l'ordre i la comunitat s'afanya a celebrar dos nous matrimonis, aquell de Zare amb Ida i aquell de Grga Veliki amb Bubamara, però el padrí Grga defalleix brutalment d'una parada cardíaca. Perquè els noces tant esperades no siguin pas anul·lades, Dadan decideix de portar el cos de Grga al graner, als costats d'aquell del seu vell amic Zarije. Després d'algunes hores, les dos grans pares ressusciten com per màgia i els dos matrimonis són finalment celebrats.

Notes i referències[modifica]

[[Categoria:Pel·lícules de França del 1998]] [[Categoria:Pel·lícules dirigides per Emir Kusturica]]