Vés al contingut

Usuari:Pallares/s Península Itàlica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La península itàlica o apenina és una de les tres grans penínsules del sud d'Europa, al costat de la balcànica i la ibèrica. Situada al centre del Mediterrani, entre els mars Tirrè i Adriático, limita al nord amb els Alps, a l'est el mar Adriático la separa de la resta d'Europa i de la península balcànica, al sud el mar Jònic la separa de la illa de Sicília (especialment l'estret de Messina d'amb prou feines 2,0 km) i a l'oest les aigües del mar Tirrè i del mar de Ligúria la separen de les illes de Còrsega i Sardenya.

Els límits geogràfics de la península itàlica no estan clars, acceptant-se unes vegades el curs del riu Po, unes altres una línia que uneix el golf de Gènova amb el golf de Venècia i unes altres la pròpia serralada dels Alps. Tota la península, administrativament, pertany a Itàlia, encara que una minúscula part depèn dels micro-Estats de San Marino i Ciutat del Vaticà. Convencionalment, no formen part de la península els territoris continentals del nord d'Itàlia (com la zona dels Alps i la plana del Po), a més de les illes de Sicília i Sardenya.[1]

Es caracteritza per la seva forma de «bota», per la qual cosa és cridada en italià El stivale, «La bota». És una de les penínsules més grans d'Europa, estenent-se uns 1000 km de nord-oest a sud-est. Entre els seus accidents geogràfics més significatius, es troba la cadena muntanyenca dels Apenins, que s'estén al llarg de tota la península des del centre de la regió de Ligúria, on es troba amb els Alps.[2]

La seva muntanya més alta és el Corno Gran, situat en el massís del Gran Sasso, dins dels Montes Abruços en els Apenins centrals, mentre, un de les seves muntanyes més conegudes, el Vesubio, situat prop del golf de Nàpols, és un volcà actiu que ha mostrat activitat des de fa mil·lennis, amb algunes erupcions cèlebres com la qual va afectar a les ciutats de Pompeya, Estabia i Herculano, l'any 79 d.[3]C.[4]

La península itàlica, amb el nom d'Itàlia, va anar durant segles bressol i zona central de la República i de l'Imperi romà i, anteriorment, llar de la Magna Grècia, constituint una peça clau en la configuració de la cultura occidental.[5][6][7] D'aquesta manera, el llegat arqueològic i cultural de tipus clàssic és notable en aquesta zona.