Usuari:Parouger 616/proves

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Pàgines de proves[modifica]

Usuari:Parouger 616/proves1

Usuari:Parouger 616/proves2

Usuari:Parouger 616/Parc Nacional del Saguaro

Usuari:Parouger 616/Boise National Forest


Taules d'ús propi[modifica]


Simbiosi[modifica]

Traducció sense repassar (deixada per si s'ha de recuperar text)[modifica]

Simbiosi (de el grec σύν - "junts" i βίωσις - "vida") és un terme científic que denota qualsevol coexistència propera de dos o més organismes.[1] Un individu que entra en una relació simbiòtica determinada es diu simbiont. Sovint, però, el terme simbiosi s'utilitza només en el sentit de convivència mútuament beneficiosa,[2] encara que en realitat inclou tots els models de coexistència des del mutualisme fins al parasitisme. Els enllaços simbiòtics poden ser obligatoris o opcionals. Els paquets simbiòtics es poden dividir encara més segons diversos aspectes.

La simbiosi, o també la interacció o associació simbiòtica, és molt comú en la biosfera de la Terra, i hi ha motius raonables per creure que és gràcies a ells que la vida ha evolucionat en el nostre planeta tal com el coneixem avui. Un exemple és la pròpia cèl·lula eucariota, que segons la teoria endosimbiòtica va ser creada per simbiosi de al menys dues cèl·lules procariotes diferents.

Les funcions de la simbiosi són diverses, de vegades els simbionts intercanvien materies orgàniques i inorgàniques, altres vegades, per exemple, brinden protecció o altres serveis. A nivell interespècies, es coneixen una sèrie d'associacions entre algues autòtrofes o plantes superiors amb fongs i altres organismes heteròtrofs, o, per exemple, líquens, organismes dobles que consisteixen en un component fúngic i una alga o cianobacteriano.

Traducció revisada (una sola vegada)[modifica]

Simbiosi (del grec σύν- "junts" i βίωσις- "vida") és un terme científic que denota qualsevol coexistència propera de dos o més organismes.[1] Un individu que entra en una relació simbiòtica determinada s'anomena simbiont. Sovint, però, el terme simbiosi s'utilitza només en el sentit de convivència mútuament beneficiosa,[2] encara que en realitat inclou tots els models de coexistència des del mutualisme fins al parasitisme. Les relacions simbiòtiques poden ser obligats o facultatius. Els grups simbiòtics es poden dividir encara més segons diversos aspectes.

La simbiosi és molt comuna en la biosfera de la Terra, i hi ha motius raonables per creure que és gràcies a ella que la vida ha evolucionat en el nostre planeta tal com el coneixem avui. Un exemple és la pròpia cèl·lula eucariota la qual, segons la teoria endosimbiòtica, va ser creada per simbiosi formada per, al menys, dues cèl·lules procariotes diferents.

Les funcions de la simbiosi són diverses, de vegades els simbionts intercanvien matèries orgàniques i inorgàniques, altres vegades, per exemple, brinden protecció o altres serveis. A nivell interespecial, es coneixen una sèrie d'associacions entre algues autòtrofes o plantes superiors amb fongs i altres organismes heteròtrofs, o, per exemple, líquens, els quals consisteixen en un component fúngic i una alga o cianobactèria.


Fer:[modifica]

« Bon dia. Queden pendents de resoldre temes que ja es van assenyalar durant l'avaluació:

La introducció és excessivament breu i no resumeix adequadament el contingut de l'article. Fet Fet!

La qualitat de l'article és molt desigual; hi ha seccions que ja estan força bé, però d'altres encara tenen molt marge de millora. No n'hi ha prou d'afegir un paràgraf sobre el mutualisme per arreglar els problemes assenyalats per Licos OM aquí, sinó que cal una revisió a fons de l'article perquè els conceptes es confonen al llarg de tot el text. Revisió general de la prosa per fer l'article més fàcil de llegir; les idees estan una mica desendreçades i costa seguir el fil, m'imagino que per a algú que sigui novell en el tema, encara li seria més difícil. Hi ha força referències en llengües estrangeres que no ho indiquen. Falten articles principals per emblavir: «ectosimbiosi» i «neutralisme». Deficiències lingüístiques greus: faltes d'ortografia que es podrien haver detectat amb un simple corrector lingüístic, errades gramaticals, mala concordança de gènere i nombre, errors de traducció (alguns relacionats amb l'abús d'eines de traducció automàtica), puntuació erràtica, etc. Com a reflexió general, i amb tot el respecte del món envers @Parouger 616:, alguns errors de traducció, de terminologia i del fil conductor de l'article són tan evidents que els hauria hagut de detectar a l'instant qualsevol usuari que tingués coneixements suficients del tema. Això em fa pensar que en Parouger 616 encara no domina prou la simbiosi i els conceptes relacionats per poder fer-ne un AdQ o un ABo.

El que sí que voldria fer és animar aquest usuari a retirar aquesta proposta de distinció, estar-se una temporada creant i ampliant articles «normals» relacionats amb la simbiosi per acabar d'adquirir prou coneixements sobre el tema i, d'aquí a un temps, tornar a escriure l'article amb un fil conductor més ben treballat i un nivell lingüístic impecable per tornar-lo a presentar com a ABo o AdQ.

Davant de la gravetat de les deficiències, insto els altres usuaris que ja han votat a revisar el seu vot fins que l'article compleixi els criteris d'AdQ o, si més no, d'ABo.

»
— Lepti, Per a Simbiosi.

A tenir en compte...[modifica]

1) Quan parlem d'un terme o una paraula en català, va entre cometes. Així doncs, direm:

El terme «simbiosi» es restringeix sovint a una convivència mútuament beneficiosa.

i no pas

El terme simbiosi es restringeix sovint a una convivència mútuament beneficiosa.

2) En biologia, el concepte és «obligat» i «facultatiu», no «obligatori» i «opcional».


Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 ČEPIČKA, Ivan; KOLÁŘ, Filip; SYNEK, Petr. Mutualismus, vzájemně prospěšná symbióza; Přípravný text - biologická olympiáda 2007-2008. Praha: NIDM ČR, 2007. S. 87.
  2. 2,0 2,1 «Symbiotic Interactions» (en anglès). Oxford University Press, 1994. [Consulta: 12 octubre 2020].