Vés al contingut

Usuari:Santanyiner/Molibdat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Estructura del molibdat
Model en 3D de l'ió molibdat

En química, un molibdat és un compost inorgànic que conté un oxoanió amb molibdè en el seu estat d'oxidació més alt, 6. El molibdè pot formar un ampli ventall d'aquests oxoanions que poden ser estructures discretes o estructures polimèriques esteses, encara que aquestes últimes només es troben en estat sòlid. Els oxoanions discrets de molibdè varien en grandària des del més senzill, que és MoO2−
4
, fins a estructures molt grans que contenen 154 àtoms de molibdè. El comportament del molibdè és diferent del d'altres elements del grup 6. Per exemple, el crom només forma els cromats CrO2−
4
, Cr
2
O2−
7
, Cr
3
O2−
10
i Cr
4
O2−
13
 que són combinacions de tetraedres amb un àtom central de crom. En canvi el tungstè és similar al molibdè i forma molts tungstats que contenen tungstè en coordinació 6.[1]

Exemples d'anions molibdat[modifica]

Alguns exemples d'anions molibdat són:

  • MoO2−
    4
    , p. ex. en Na2MoO4 i el mineral powellita, CaMoO4;
  • Mo
    2
    O2−
    7
    , en forma de dimolibdat de diamoni hidratat. La sal anhidre de tetrabutilamoni de Mo
    2
    O2−
    7
    també existeix;[2]
  • Mo
    3
    O2−
    10
    en la sal d'etilenediamina;[3]
  • Mo4O2−13 en la sal de potassi;Mo
    4O2−
    13[4]
  • Mo5O2−16 en el anilinium (C6H5NH+3) sal;Mo
    5O2−
    16C
    6H
    5NH+
    3[5]
  • Mo6O2−19(hexa-molybdate) en el tetramethylammonium sal;Mo
    6O2−
    19[6]
  • Mo7O6−24 dins amoni molybdate, (NH4)6Mo7O24·4H2O;Mo
    7O6−
    24[7]

La nomenclatura de molibdats generalment segueix la convenció d'un prefix per a mostrar el nombre d'àtoms de Mo presents. Per exemple, el dimolibdat conté 2 àtoms de molibdè; el trimolibdat, 3; etc. De vegades l'estat d'oxidació s'afegeix amb un sufix, com en el pentamolibdate(VI). L'ió heptamolibdat, Mo
7
O6−
24
, sovint és anomenat "paramolibdat".

Estructura dels anions molibdat[modifica]

Els anions més petits, MoO2−
4
i Mo
2
O2−
7
tenen centres tetraèdrics. El Mo
2
O2−
7
es pot considerar com dos tetraedres que comparteixen un vèrtex, és a dir, un sol àtom d'oxigen. En el anions més gran, el molibdè està, generalment, però no exclusivament, coordinat de manera que forma octaedres MoO6 que comparteixen arestes o vèrtexs. Els octaedres estan distorsionades, les longituds típiques dels enllaços M-O són:

  • en l'enllaç terminal M–O, aproximadament 1,7 Å
  • en enllaços M–O–M entre unitats octaèdriques, aproximadament 1,9 Å

El anions Mo
8
O4−
26
 contenen octaedres i tetraedres amb molibdè com a l'àtom central i poden ser aïllats en 2 formes isomèriques: alfa i beta.

La imatge de sota mostra la coordinació polièdrica dels ions hexamolibdat. La imatge de l'anió heptamolibdat mostra la compactació de l'oxigen en l'estructura. Els ions òxid tenen un radi iònic de 1,40 Å, mentre que el molibdè(VI) és molt més petit, 0,59 Å. Hi ha grans similituds entre les estructures dels molibdats i el òxids de molibdè, (MoO3, MoO2, Mo9O26 i Mo10O29) totes les estructures contenen ions òxids molt propers entre ells.[8]

Equilibris en solució aquosa[modifica]

Quan el MoO3, trioxid de molibdè, es dissol en una solució alcalina, es produeix l'anió simple MoO2−
4
. A mesura que el pH va disminuint, la primera espècie que es forma és l'heptamolibdat, més que qualsevol dels anions més petits:

7 MoO2−
4 + 8 H+ està en equilibri amb Mo
7O6−
24 + 4 H2O

Quan el pH disminueix encara més, es forma l'octamolibdat i probablement també hi comencen a ser presents anions amb 16-18 àtoms de molibdè:

Mo
7O6−
24 + 3 H+ està en equilibri amb Mo
8O4−
26 + 2 H2O

Un altre descens del pH fa que la proporció d'anions amb 16-18 Mo àtoms pugi. Tanmateix, la manipulació acurada del pH i de la temperatura juntament amb temps llargs de precipitació, de vegades pot causar la precipitació de compostos amb ions que no apareixen en la solució.

Peroxomolibdats[modifica]

Existeixen molts peroxomolibdats. Que tendeixen a formar-se quan durant el tractament de sals de molibdats amb peròxid d'hidrogen. És important l'equilibri monomer–dimer [Mo2O3(O2)2(H2O)2]2− està en equilibri amb [Mo2O3(O2)4(H2O)2]2−. També se sap que el [Mo(O2)4]2− existeix però és inestable (veure potassi tetraperoxochromate(V)). Alguns compostos relacionats es fan servir com a oxidants en síntesi orgànica.[9]

Tetratiomolibdat[modifica]

Usos industrials[modifica]

Referències[modifica]

  1. Plantilla:Cotton&Wilkinson6th
  2. «Synthesis and characterization of the dimolybdate ion, Mo
    2
    O2−
    7
    ». Journal of the American Chemical Society, vol. 99, 18, 1977, pàg. 6146. DOI: 10.1021/ja00460a074.
  3. «Hydrothermal Synthesis and Crystal Structure of Anhydrous Ethylenediamine Trimolybdate (C
    2
    H
    10
    N
    2
    )[Mo
    3
    O
    10
    ]
    ». Journal of Solid State Chemistry, vol. 132, 1, August 1997, pàg. 224–227(4). Bibcode: 1997JSSCh.132..224G. DOI: 10.1006/jssc.1997.7502.
  4. «Crystal structure of potassium tetramolybdate, K
    2
    Mo
    4
    O
    13
    , and its relationship to the structures of other univalent metal polymolybdates». J. Chem. Soc. A, 1971, pàg. 2107–2112. DOI: 10.1039/J19710002107.
  5. «Crystal Structure of Anilinium Pentamolybdate from Powder Diffraction Data. The Solution of the Crystal Structure by Direct Methods Package POWSIM». J. Appl. Cryst., vol. 30, 6, 1997, pàg. 909–913. DOI: 10.1107/S0021889897003105.
  6. S. Ghammami «The crystal and molecular structure of bis(tetramethylammonium) hexamolybdate(VI)». Cryst. Res. Technol., vol. 38, 913, 2003, pàg. 913. DOI: 10.1002/crat.200310112.
  7. «Crystal structure of the heptamolybdate(VI)(paramolybdate) ion, [Mo7O24]6−, in the ammonium and potassium tetrahydrate salts». J. Chem. Soc., Dalton Trans., 6, 1975, pàg. 505–514. DOI: 10.1039/DT9750000505.
  8. "Oxides: solid state chemistry" W.H. McCarroll, Encyclopedia of Inorganic Chemistry Ed. R. Bruce King, John Wiley and Sons (1994) ISBN 0-471-93620-0
  9. Falta indicar la publicació . DOI: 10.1021/cr00027a002.

[[Categoria:Oxoanions]]