Usuari:Santanyiner/proves/Transcrit antisentit natural

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Un transcrit antisentit natural (NAT, segons les seves sigles en anglès) és una mol·lècula d'ARN que té una seqüència complementària, com a mínim parcialment, a altres ARNs endogens dels quals se'n coneix una funció determinada, anomenats transcrits sentit.[1][2] Els NATs estan involucrats en la regulació gènica tant en procariotes com en eucariotes[cal citació] a diferents nivells com ara la regulació de la translació o la regulació de l'estabilitat de certs ARNs.[cal citació] S'anomenen, cis-NAT si el transcrit antisentit és transcrit a partir d'un fragment d'ADN que és comú al transcrit sentit; i trans-NAT si és transcrit a partir d'un fragment d'ADN situat en un altre lloc (locus) genòmic.

Estructura[modifica]

En general, els NATs tenen una longitud de 35 a 300 nucleòtids i formen d'una a quatre estructures de tija en bucle.[3][4] Aquestes tiges en bucle acostumen a tenir de 5 a 8 parells GC. Tanmateix, les regions bicatenàries d'aquestes tiges en bucle formades per més de 10 parells de bases consecutius solen estar interrompudes per la presència d'un parell de bases que no són complementàries, amb la finalitat de prevenir la degradació del NAT per part de les RNases que reconeixen ARNs bicatenaris i també per facilitar el trencament de les tiges en bucle del NAT, fet que afavoreix la interacció amb l'ARN sentit complementari.[5]

Funció[modifica]

Els NATs tenen funcions molt diverses que poden augmentar o disminuir l'expressió gènica.[6] Aquestes funcions biològiques, juntament amb els mecanismes enzimàtics relacionats amb aquest tipus de regulació, difereixen fonamentalment entre procariotes i eucariotes.[7] En procariotes, la majoria de sistemes regulats per mitjà de NATs han estat detectats en elements d'ADN accessoris com ara plasmidis, fags o transposons.[4] En eucariotes, l'estudi més comprensiu es va fer en ratolins, en els quals es va observar que un 72% de les unitats transcripcionals són transcrites tant en l'orientació sentit com en l'antisentit, indicant la presència d'un gran nombre de parells sentit-antisentit.[8] En humans, es creu que, de mitjana, un 40% del genoma és transcrit en els dos sentits. El percentatge exacte depen del tipus de cèl·lula.[9][10]

Història[modifica]

Recerca[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ Vanhée-Brossollet, Christine; Vaquero, Catherine «Do natural antisense transcripts make sense in eukaryotes?» (PDF) (en anglès). GENE, 211, 1, 1998, pàg. 1-9. DOI: 110.1016/S0378-1119(98)00093-6.
  2. ↑ Zhang, Young; Liu, X. Shirley; Liu, Qing-Rong; Wei, Liping «Genome-wide in silico identification and analysis of cis natural antisense transcripts (cis-NATs) in ten species» (PDF) (en anglès). NAR, 2006, pàg. 3465-3475. DOI: 10.1093/nar/gkl473. ISSN: 03051048.
  3. ↑ Storz, Gisela; Vogel, Jörg; Wassarnab, Karen «Regulation by Small RNAs in Bacteria: Expanding Frontiers» (PDF) (en anglès). Cell, 43, 6, 2011, pàg. 880-891. DOI: 10.1016/j.molcel.2011.08.022. ISSN: 1097-4164.
  4. ↑ 4,0 4,1 Brantl, Sabine «Antisense-RNA regulation and RNA interference» (PDF) (en anglès). Biochimica et biophysica acta, 1575, 1-3, 2002, pàg. 15-25. DOI: 10.1016/S0167-4781(02)00280-4. ISSN: 01674781.
  5. ↑ Hjalt, Tord A.H.; Wagner, E. Gerhart H. «[http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC306723/pdf/nar00004-0048.pdf Bulged-out nucleotides in an antisense RNA are required for rapid target RNA binding in vitro and inhibition in vivo]» (PDF) (en anglès). NAR, 23, 4, 1995, pàg. 580-587. DOI: 10.1093/nar/23.4.580. ISSN: 0305-1048.
  6. ↑ Faghihi, Mohammad Ali; Wahlestedt, Claes «Regulatory roles of natural antisense transcripts» (PDF) (en anglès). Nature Reviews Molecular Cell Biology, 10, 9, 2009, pàg. 637-643. DOI: 10.1038/nrm2738. ISSN: 1471-0072.
  7. ↑ Wight, Megan; Werner, Andreas «The functions of natural antisense transcripts» (PDF) (en anglès). Essays in Biochemistry, 54, 2013, pàg. 91-101. DOI: 10.1042/bse0540091.
  8. ↑ Katayama, S; et al «Antisense transcription in the mammalian transcriptome» (PDF) (en anglès). Science, 309, 5740, 2005, pàg. 1564-1566. DOI: 10.1126/science.1112009. ISSN: 0036-8075.
  9. ↑ Engström, Pär G.; et al «Complex Loci in Human and Mouse Genomes» (PDF) (en anglès). PLoS Genetics, 2, 4, 2005, pàg. 564-577. DOI: 10.1371/journal.pgen.0020047. ISSN: 1553-7390.
  10. ↑ He, Yiping; Voglestein, Bert; Velculescu, Vistor E; Papadopoulos, Nickolas; Kinzler, Kenneth W «The Antisense Transcriptomes of Human Cells» (PDF) (en anglès). Science, 322, 5909, 2008, pàg. 1855-15857. DOI: 10.1126/science.1163853. ISSN: 0036-8075.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Santanyiner/proves/Transcrit_antisentit_natural&oldid=33198564»