Usuari:Strook/proves
| Lema | És cultura, és la nostra tradició |
|---|---|
| Dades | |
| Nom curt | A.P.S. |
| Tipus | Associació cultural i artística |
| Objectius | Divulgació i foment de l’art pessebrístic mitjançant la confecció de diorames, l’ensenyament de les tècniques de construcció i el Concurs Local de Pessebres d’entre altres activitats. |
| Forma jurídica | Associació sense ànim de lucre |
| País d'origen | Espanya |
| Història | |
| Creació | 23 de febrer de 1941, Sabadell |
| Fundador | Lluís Mas, Joan Farell, Jaume Serradell, Ramon Masallera i Antoni Tarruell. |
| Activitat | |
| Activitat | Exposició de Pessebres, Concurs Local de Pessebres, Cursets i tallers, entre d'altres. |
| Visitants anuals | 16.689 |
| Socis | 122 |
| Pessebristes | 61 |
| Governança corporativa | |
| Estatge social |
|
| Presidència | Francesc Bartolomé |
| Vicepresident | Montserrat Masagué |
| Secretari | Xavi Valls |
| Tresorera | Ma Pilar Canalias |
| Vocal | Jordi Portolés |
| Part de | Federació Catalana de Pessebristes |
| Altres | |
| Transport públic | FGC (Sabadell Plaça Major) |
Premis Premi a la Cultura Popular i Tradicional a La Nit de la Cultura de Sabadell | |
| Lloc web | pessebressabadell.cat |
L’Agrupació de Pessebristes de Sabadell (APS) és una associació cultural sense ànim de lucre fundada l’any 1941 sent unes de les primeres entitats de Catalunya dedicada divulgació i el foment de l’art pessebrístic mitjançant la confecció de diorames, l’ensenyament de les tècniques de construcció i el Concurs Local de Pessebres d’entre altres activitats.
És membre fundadora de la Federació Catalana de Pessebres i en l'actualitat, després de més de 75 anys d’història compta amb una exposició anual amb més de 40 pessebres creats cada any per artistes de totes les edats i exporta pessebres a diferents indrets del país i a l'estranger.
Història[modifica]
Antecedents històrics[modifica]
En el segle xix, l’afecció a construir pessebres per tal de commemorar cristianament les festes nadalenques era ben arrelada a Sabadell, però quan aquesta tradició pren més força va ser dins del primer quart del segle xx. Pels volts de l’any 1920 es feien un gran nombre de pessebres d’estil popular (de suro i molsa), principalment en cases particulars, alguns dels quals eren de tant renom que eren visitats per tanta gent que gairebé havien adquirit la consideració de pessebres públics. Per aquests mateixos anys, algunes entitats religioses, culturals i recreatives feien pessebres monumentals sota la direcció dels més excel·lents i veterans pessebristes.[1]
L’any 1923, la secció d’art i arqueologia de l’Acadèmia Catòlica (actual seu social de l’APS) va organitzar una exposició de figures, pintures, gravats i pessebres en miniatura. Entre les nombroses figures exposades n’hi havia un gran nombre realitzades per humils i hàbils figuraires sabadellencs del segle XIX; van produir-hi gran admiració les fetes pel jove escultor sabadellenc Lluís Durant ‘Pastesfines’ i també les de l’escultor barceloní Ramon Amadeu. La mostra va posar de manifest la gran quantitat i la qualitat de les figures que posseïen els pessebristes locals.
Al cap de poc temps un bon nombre d’entitats va començar a fer pessebres monumentals de tipus artístic (de guix i altres materials de construcció). Entre les que més procuraven que els seus pessebres fossin verdaderes obres d’art cal esmentar l’Acadèmia Catòlica (que ja en feia des de l’any 1886), la Congregació Mariana de Sant Lluís, el Patronat Social Catòlic, les Germanetes dels Ancians Desemparats, les Germanes Tereses, el Centre de Cultura Popular, les Escoles Pies, la Casa de la Caritat, la Lliga Regionalista, l’Acadèmia Miralles, etc. Aviat s’hi van sumar també els centres excursionistes i alguna parròquia. El camí era propici perquè un bon dia sorgís el propòsit d’organitzar anualment un concurs de pessebres.
Com que de totes les entitats la que tenia més jovent afiliat era la Congregació Mariana, se li va encarregar que portés a terme l’organització del primer concurs local de pessebres pel Nadal de l’any 1925. Les bases que es van establir per aquest primer concurs eren més o menys copiades de les que utilitzava l’Associació de Pessebristes de Barcelona. Els pessebres concursants es classificaven en artístics i casolans.
Les bones relacions entre pessebristes sabadellencs i barcelonins van propiciar que diversos concursos d’abans de la Guerra Civil Espanyola (1936) fossin presidits pel senyor Francesc de P. Badia, president de l’Associació de Pessebristes de Barcelona, i que en el curs d’almenys quatre anys els guanyadors del primer dels pessebres artístics fossin guardonats amb la medalla d’aquella entitat. Els altres premis concedits (n’hi havia per a tots) eren imatges i objectes més o menys adients, cedits per entitats, comerços i algun particular. Aquestes bones relacions entre les dues ciutats van propiciar també que en més d’una ocasióes parlés de la convivència que els pessebristes sabadellencs s’integressin a l’entitat barcelonina en secció local semi-independent, aquesta proposta es va esvair amb la guerra del 36.
L’any 1931 la Congregació Mariana va convocar el 7è Concurs Local de Pessebres amb la incorporació d’una substancial ampliació on a més dels dos grups tradicionals es cità a concurs els pessebres fets en entitats i en el 9è Concurs Local de Pessebres, corresponent al Nadal 1933, amb la intenció d’ampliar el nombre de concursants es va convocar un festival per valorar els pessebres construïts en centres catequístics parroquials on el primer premi cedit per la revista L’Eixerit va ser concedit al Catecisme de la parròquia de Sant Salvador, però com aquesta última convocatòria no va reeixir com s’esperava, no va convocar-se cap més any.
A conseqüeèuncia de la Guerra Civil, no es van convocar els corresponets concursos d’entre 1936 i 1938, els saqueigs i registres fets a entitats i cases particulars van malmetre nombroses col·leccions de figures, entre altres es van perdre totalment les de la Casa de la Caritat, algunes de les quals eren de Ramon Amadeu, i la notable mostra que en posseïa el prohom de l’Acadèmia Catòlica, Ramon Picard. L’única cosa que la guerra no va poder aniquilar va ser el tradicional costum de les famílies sabadellenques de fer pessebre.
Un cop acabada la revolta, en el 1939 la Congregació Mariana va convocar el 12è Concurs Local de Pessebres amb les orientacions anteriors. Aviat però, noves idees, el reconeixement de mancances quant a la projecció pessebrista i també l’empenta de les joves generacions propugnaren nous guiaments al pessebrisme de la nostra ciutat. Uns quants veterans i un estol de joves promeses procedents, la major part, de la Congregació Mariana iniciaran els primers passos per a construir l’Agrupació de Pessebristes de Sabadell.
Junta Directiva[modifica]
Després de l’Assemblea General Ordinària del 21 d’abril de 2018 on en Francesc Bartolomé es escullit president juntament amb els membres de la seva candidatura com a Junta Directiva, la disposició de l’entitat queda de la següent manera:[2]
- Francesc Bartolomé (President)
- Montserrat Masagué (Vicepresident)
- Ma Pilar Canalias (Tresoresa)
- Xavi Valls (Secretari)
- Jordi Portolés (Vocal)
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Farell i Domingo, Joan. 50 anys d'història 1941-1991. Sabadell: Agrupació de Pessebristes de Sabadell, 1991.