Usuari:Thaisuvic/proves3
Un investigador privat (també anomenat detectiu privat), és un professional que treballa en el sector privat realitzant investigacions de fets i conductes privades, amb la finalitat d'obtenir proves, redactar un informe final per al seu client i, si cal, ratificar-les davant de qualsevol tribunal. En la majoria dels països és una professió regulada per llei, però aquesta legislació i/o regulació no és homogènia d'un país a un altre. Els requisits per realitzar funcions d'investigació privada també varien d'un país a un altre.
La investigació privada a Espanya és una activitat reconeguda i regularitzada reservada exclusivament als detectius privats legalment habilitats. Queden en un àmbit il·legal, doncs: els pèrits judicials, els investigadors , els auxiliars de detectius i qualsevol persona física. Es troben regulats a la Llei 23/1992 de Seguretat Privada i el Reial decret 2364/1994.
Funcions[modifica]
Els detectius privats, a sol·licitud de persones físiques o jurídiques, s'encarreguen:
- D'obtenir i aportar informació i proves sobre conductes o fets privats.
- De la investigació de delictes perseguibles només a instància de part per encàrrec dels legitimats en el procés penal.
- De la vigilància en fires, hotels, exposicions o àmbits anàlegs.
Així, es consideren conductes o fets privats els que afecten l'àmbit econòmic, laboral, mercantil, financer i, en general, a la vida personal, familiar o social, llevat de la que es desenvolupi en els domicilis o llocs reservats. En l'àmbit de la vigilància s'hi comprenen les grans superfícies comercials i els locals públics de gran concurrència.
Requisits[modifica]
Espanya[modifica]
Els requisits necessaris per obtenir la Llicència de Detectiu (que atorga la Dirección General de Policía i permet exercir la professió) són:
- Ser major d'edat .
- Tenir la nacionalitat d'algun dels Estats membres de la Unió Europea o d'un Estat part en l'Acord sobre l'Espai Econòmic Europeu.
- Posseir l' aptitud física i la capacitat psíquica necessàries per a l'exercici de les respectives funcions sense patir cap malaltia que n'impedeixi l'exercici.
- No tenir antecedents penals.
- No haver estat condemnat per intromissió il·legítima en l'àmbit de protecció del dret a l'honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge, del secret a les comunicacions i d'altres drets fonamentals en els cinc anys anteriors a la sol·licitud.
- No haver estat sancionat en els dos o quatre anys anteriors, respectivament, per infracció greu o molt greu en matèria de seguretat.
- No haver estat separat del servei en les Forces Armades o en les Forces i Cossos de Seguretat.
- No haver exercit funcions de control de les entitats, serveis o actuacions de seguretat, vigilància o investigació privada, ni del seu personal o mitjans, com a membre de les Forces i Cossos de Seguretat en els dos anys anteriors a la sol·licitud.
- Superar les proves que acreditin els coneixements i la capacitació necessaris per a l'exercici de les respectives funcions.
- Tenir el títol de batxiller, de tècnic superior, de tècnic en les professions que es determinin, o altres equivalents a efectes professionals, o superiors.
- Tenir el diploma de detectiu privat, reconegut així en la forma que es determini per ordre del Ministeri de l'Interior i obtingut després de cursar els ensenyaments programades i de superar les corresponents proves.
Obtenció de proves[modifica]
Els Detectius Privats poden investigar tant per a particulars com per a empreses. Els seus informes, enregistraments i fotografies poden utilitzar-se com a prova en un judici. Quan l'advocat o el jutge ho consideren necessari, el detectiu ratifica aquestes proves, i en aquest cas el seu testimoni es considera peritatge.
Serveis[modifica]
Serveis habituals que presten els detectius privats a l'àmbit empresarial :
- Competència deslleial
- Duplicitat de treball
- Contra-espionatge industrial
- Intrusisme professional
- Defensa de la propietat industrial i intel·lectual
- Seguretat informàtica
Serveis habituals que presten els detectius privats a l'àmbit laboral :
- Baixes laborals fingides.
- Control sobre delegats sindicals.
- Informes prelaborals.
- Prevenció de furts.
- Sistemes de vigilància interior
- Seguretat informàtica
- Selecció de personal
Serveis habituals que presten els detectius privats a l'àmbit particular :
- Infidelitat conjugal
- Separació o divorci
- Comptes duplicats
- Pensions alimentàries
- Custòdia de fills
- Maltractaments (vigilàncies i/o seguiments)
- Seguiment d'ordres d'allunyament
- Comportament dubtós de fills
- Sospites sobre el servei domèstic
- Segrestos
- Sectes
Altres tipus de serveis:
- Peritatges grafològics
- Peritatges sobre falsificació de documents
- Dispositius GPS
- Anàlisi de veu
- Anàlisi d'empremtes
- Anàlisi d'ADN
- Detecció d'escoltes il·legals
- Escombrats telefònics i ambientals
Ficció[modifica]
Els relats i novel·les de detectius són un gènere popular de literatura des d'inicis del segle xix. El personatge de Arthur Conan Doyle, Sherlock Holmes, és potser el detectiu de ficció més famós. A la dècada dels 40 del segle XX es va iniciar un corrent en el cinema i en la literatura on el personatge principal era un detectiu privat. A aquests gèneres se'ls va anomenar cinema negre i novel·la negra, respectivament. Posteriorment, en els anys 70 del segle XX, van començar a emetre's diverses sèries de drama policial i detectivesc, que van arribar a la seva plenitud cap als anys 80. Els detectius privats apareixen com a persones perspicaces que, a través del mètode deductiu i la lògica, resolen els casos i crims que se'ls presenten, i així els policies tradicionals en surten força malparats.
Possiblement a Espanya el detectiu privat de ficció més conegut és Pepe Carvalho, de l'autor Manuel Vázquez Montalbán.
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Thaisuvic/proves3 |