Víctor de Frutos Boudevin
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | valor desconegut  |
| Mort | 1968 Montevideo (Uruguai) |
| Activitat | |
| Ocupació | xofer, soldat |
| Partit | Partit Comunista d'Espanya (1933–) |
| Carrera militar | |
| Lleialtat | Segona República Espanyola |
| Branca militar | Exèrcit Popular de la República |
| Conflicte | Guerra Civil espanyola |
Víctor de Frutos Boudevin (m. 1968) va ser un militar hispano-argentí.
Biografia[modifica]
Nascut a l'Argentina,[n. 1] de pares espanyols, es traslladaria a Espanya al costat de la seva família quan comptava amb 8 anys.[2]
Després de l'esclat de la Guerra civil es va unir a les milícies republicanes, posant-se al capdavant del batalló «Primer de Maig» —que s'havia organitzat a Carabanchel—. Va arribar a manar la 4a Brigada Mixta, en el front del Centre, durant algun temps. Seria enviat al front del nord, on va manar la 6a Brigada basca[3] i, posteriorment, la 2a Divisió[4][5] del Cos d'Exèrcit d'Euzkadi. Va resultar ferit durant els combats en el sector d'Ampuero, per la qual cosa va haver de ser evacuat i substituït. Amb posterioritat va tornar a la zona centro-sud, on va ostentar el comandament de la 10a Divisió,[6][7] intervenint en diverses operacions a Extremadura. Al març de 1939 forces de la 10a Divisió de Frutos van prendre part en l'aixafament de la revolta de la Base naval de Cartagena,[8] poques setmanes abans del final de la guerra.
D'ideologia comunista,[9] al final de la contesa va sortir d'Espanya[n. 2] i es va exiliar en la Unió Soviètica. Allí va assistir a una escola de formació política,[11] al costat d'altres exiliats comunistes espanyols com Pelegrín Pérez o Josep Fusimaña Fábregas. Va arribar a participar en la Segona Guerra Mundial, manant un batalló de ex-combatents espanyols.
Posteriorment es traslladaria a Sud-amèrica, instal·lant-se a Buenos Aires. Va morir a Montevideo en 1968.
Obres[modifica]
Notes[modifica]
- ↑ Va néixer en la localitat argentina de Rosario de Santa Fe.[1]
- ↑ Frutos hauria sortit d'Espanya en companyia de diversos militars i polítics comunistes, com Artemio Precioso o Joaquín Rodríguez López.[10]
Referències[modifica]
- ↑ Baumann, 1997, p. 53.
- ↑ Romero, 1976, p. 434.
- ↑ Aguirre, 1981, p. 60.
- ↑ Martínez Bande, 1972, p. 31.
- ↑ Aguirre, 1981, p. 58.
- ↑ Alpert, 2013, p. 31.
- ↑ Martínez Bande, 1981, p. 303.
- ↑ Martínez Bande, 1985, p. 195.
- ↑ Bahamonde Magro i Cervera Gil, 1999, p. 429.
- ↑ Romero, 1976, p. 413.
- ↑ Ruiz Ayúcar, 1976, p. 55.
- ↑ Baumann, 1997, p. 311.
- ↑ Talón, 1988, p. 595.
Bibliografia[modifica]
- Aguirre, J.M.. Historia general de la guerra civil en Euskadi. El ejercito vasco (I). L. Haranburu, 1981.
- Alpert, Michael. The Republican Army in the Spanish Civil War, 1936-1939. Cambridge University Press, 2013.
- Bahamonde Magro, Ángel; Cervera Gil, Javier. Así terminó la Guerra de España. Madrid: Marcial Pons, 1999.
- Baumann, Gerold Gino F. Los voluntarios latinoamericanos en la Guerra Civil Española. Editorial Guayacán, 1997.
- Martínez Bande, José Manuel. El final del frente norte. Madrid: Ed. San Martín, 1972.
- Martínez Bande, José Manuel. La batalla de Pozoblanco y el cierre de la bolsa de Mérida. Madrid: Editorial San Martín, 1981.
- Martínez Bande, José Manuel. El final de la Guerra Civil. Madrid: San Martín, 1985. 84-7140-232-7.
- Romero, Luis. El Final de la guerra. Barcelona: Ed. Ariel, 1976.
- Ruiz Ayúcar, Ángel. El partido comunista: treinta y siete años de clandestinidad. Madrid: San Martín, 1976.
- Talón, Vicente. Memoria de la guerra de Euzkadi de 1936, 1988.