Valérie Igounet

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaValérie Igounet
Biografia
Naixement1r juliol 1970 Modifica el valor a Wikidata (53 anys)
Dades personals
FormacióInstitut d'Estudis Polítics de París - doctorat (–1998) Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiPierre Milza Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballNegacionisme històric i Extrema dreta a França Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióhistoriadora, politòloga Modifica el valor a Wikidata
OcupadorInstitut d'histoire du temps présent (en) Tradueix
Centre Nacional de Recerca Científica Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis
Lloc webblog.francetvinfo.fr… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm6865204 Facebook: valerie.igounet Twitter (X): ValerieIgounet Goodreads author: 5587400 Modifica el valor a Wikidata

Valérie Igounet (1 de juliol de 1970) és una historiadora i politòloga francesa. S'ha especialitzat en estudiar el fenomen de la denegació de l'Holocaust, i en la política d'extrema-dreta a França. És autora del llibre Histoire du négationnisme en France (Història de la Denegació de l'Holocaust a França), publicat l'any 2000, així com d'una biografia del negacionista francès Robert Faurisson.

Biografia[modifica]

Igounet va néixer el 1970, i el 1998 va obtenir un doctorat en història a l'Institut d'études politiques de París, sota la supervisió de Pierre Milza.[1] A finals de la dècada de 1990 va començar a escriure articles per a Le Monde diplomatique.[2] Poc després va començar a col·laborar amb l'Institut d'histoire du temps présent del Centre Nacional francès per a la Recerca Científica.[3]

El 2017 va començar a treballar amb Rudy Reichstadt en el projecte Conspiracy Watch.[4] Des de 2019 ha estat membre del consell científic interministerial francès per a combatre el Racisme, l'antisemitisme i l'odi als col·lectius LGBT.[5]

Obra[modifica]

Història de la denegació de l'Holocaust a França[modifica]

L'obra Histoire du négationnisme en France va ser escrita partint de la seva investigació doctoral. Utilitzant materials d'arxiu així com entrevistes amb les persones implicades en la denegació d'Holocaust com Maurice Bardèche, Robert Faurisson, Roger Garaudy, Pierre Guillaume, i Jean-Claude Pressac, Igounet narra la propagació de la denegació d'Holocaust a França des d'immediatament després del final de Segona Guerra Mundial, demostrant aquesta teoria es va difondre tant des de l'extrema dreta francesa com per part de l'extrema esquerra. Segons la sociòloga Gisèle Sapiro, Igounet centra les funcions de anti-semitisme, l'anti-sionisme, i l'anti-comunisme en la història de la denegació de l'Holocaust francès (on es destaca el rol del dirigent del Front Nacional François Duprat), qui va jugar un rol clau durant la dècada de 1970.[6] Olivier Lalieu, un historiador del Mémorial de la Shoah del museu de l'Holocaust en París, va escriure que els capítols narrats sobre les activitats de Robert Faurisson són molt innovadors, tant en les seves descripcions de la seva relació amb Pierre Guillaume com en la funció de l'extrema esquerra.[7] Poc després de la publicació del llibre, Robert Redeker va predir que esdevindria l'obra de referència en l'afer de la història de la denegació de l'Holocaust a França.[8]

Posteriorment va estendre la seva feina especialitzant-se en el seguiment de l'extrema dreta a França per estudiar la història del Front Nacional, que va quedar recollida en el llibre Le Front National de 1972 à nos jours: le parti, les hommes, les idées.[9]

Robert Faurisson[modifica]

El 2012, Igounet va continuar la seva recerca sobre la negació de l'Holocaust amb el llibre Robert Faurisson: portrait d'un négationniste. En aquest llibre va confiar més fortament en testimoniatge oral a causa d'una manca d'arxius disponibles.[10] Segons l'historiador Grégoire Kauffmann (fr), el llibre tria enfocar sobre la tendència de Faurisson per repetir falsedats, particularment sobre ell mateix.[11] A l'historiadora Stéphanie Courouble-Share, aquesta biografia va capturar diverses de les ambigüitats promogudes pel mateix Faurisson, que manera que es va generar una nou coneixement sobre la seva projecció pública.[12][13] Robert Faurisson va desautoritzar l'obra, però va declinar dur a terme qualsevol acció legal contra Igounet.[14]

Mitjans de comunicació[modifica]

A més de la seva feina amb Conspiracy Watch, Igounet ha publicat abastament sobre la seva expertesa gestionant fonts populars. El 2018, va publicar una editorial a Le Monde demanant a Israel que reconeguessin el genocidi armeni.[15] També ha publicat sobre altres temes històrics a magazines com Harper, i la seva feina ha estat citada en diaris com The New York Times[16] i The Times of Israel.[17][18]

Obres seleccionades[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ «L'histoire d'une négation : négationnisme et "révisionnisme" en France de l'après-guerre à nos jours» (en francès). Theses France. [Consulta: 10 febrer 2020].
  2. ↑ Igounet, Valérie. «Un négationnisme stratégique» (en francès). Le Monde diplomatique, maig 1998. [Consulta: 10 febrer 2020].
  3. ↑ «IHTP résumé» (en francès). Institut d'histoire du temps présent, French National Centre for Scientific Research. [Consulta: 10 febrer 2020].
  4. ↑ Blumenfeld, Samuel. «Conspiracy Watch: les théories du complot ne passeront pas par lui» (en francès). Le Monde, 11-03-2017. [Consulta: 10 febrer 2020].
  5. ↑ «Installation du nouveau Conseil scientifique de la DILCRAH» (en francès). Government of France, 15-01-2019. [Consulta: 10 febrer 2020].
  6. ↑ Sapiro, Gisèle. Le négationnisme en France (en francès). 125, 2004, p. 217-228. 
  7. ↑ Lalieu, Olivier (en francès) Vingtième Siècle. Revue d'histoire, 1, 2001, pàg. 200-230.
  8. ↑ Redeker, Robert. «Valérie Igounet, historienne des « assassins de la mémoire »» (en francès). Le Banquet, 01-11-2000. [Consulta: 10 febrer 2020].[Enllaç no actiu]
  9. ↑ Igounet, Valérie. Le Front national de 1972 à nos jours : le parti, les hommes, les idées (en francès), 2014. ISBN 9782021078268. 
  10. ↑ Igounet, Valérie. Éditions Denoël. Robert Faurisson. Portrait d'un négationniste (en francès), 2012, p. 464. ISBN 978-2207259986. 
  11. ↑ Kauffmann, Grégoire L'Express, 04-03-2012.
  12. ↑ Courouble-Share, Stéphanie. «Négationnistes : quand tombent les masques (1/2)» (en francès). Conspiracy Watch, 26-02-2013. [Consulta: 10 febrer 2020].
  13. ↑ Courouble-Share, Stéphanie. «Négationnistes : quand tombent les masques (2/2)» (en francès). Conspiracy Watch, 05-03-2013. [Consulta: 10 febrer 2020].
  14. ↑ Roumestand, Alain. «Valérie Igounet, l'extrême droite en ligne de mire» (en francès). The Dissident, 01-05-2015. Arxivat de l'original el 7 d’octubre 2017. [Consulta: 10 febrer 2020].
  15. ↑ «Nous demandons à l'Etat d'Israël de reconnaître le génocide des Arméniens». Le Monde, 04-06-2018. [Consulta: 10 febrer 2020].
  16. ↑ , 22-10-2018.
  17. ↑ , maig 2016.
  18. ↑ (en francès) , 28-01-2020.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Valérie_Igounet&oldid=31439268»