Vapor Capdevila i Mata
 | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Dades | |||||
| Tipus | Edifici industrial  | ||||
| Ús | bloc de pisos | ||||
| Localització geogràfica | |||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | ||||
| Localització | Riereta, 8 i Aurora, 16 | ||||
| |||||
| Plànol | |||||
 Projecte d'ampliació (1845)
| |||||
El vapor Capdevila i Mata era una antiga fàbrica tèxtil situada als carrers de la Riereta i de l'Aurora del Raval de Barcelona, actualment convertida en habitatges.
Història[modifica]
El fuster Josep Sagarra i Mayol, amb domicili al carrer de la Cadena, 18 (antic 22),[1][2] pertanyia a una saga d'artesans del moble, continuada pel seu germà Joan Sagarra i Mayol (1797-1842), i el fill i net d'aquest, Josep Sagarra i Selvasembrada (1827-1884) i Joan Sagarra i Viola (1856-1920).[3] El 1840, va adquirir en emfiteusi al seu veí, el fabricant de teixits de cotó Miquel Capdevila i Grasses (vegeu Fàbrica Armengol-Capdevila), una parcel·la de 25.116 pams quadrats a la cantonada dels carrers de la Riereta i de l'Aurora (que aleshores s'estava urbanitzant),[4] on va fer construir una casa-fàbrica segons el projecte de l'arquitecte Josep Fontserè i Domènech.[5]
Posteriorment, l'edifici va passar a mans de la companyia Capdevila i Mata,[6] formada per Pere Capdevila, Pere Olivas i Jacint Mata i Sirvent,[7] que el 1841 hi va fer instal·lar una màquina de vapor de 30 CV.[8] El 1845, la fàbrica va ser ampliada amb un nou cos d'edifici al carrer de l'Aurora, projectat per l'arquitecte Fèlix Ribes i Solà.[9]
El 18 de gener del 1851 s'hi va iniciar un incendi que es va propagar a la veïna fàbrica Armengol i la va destruir:
Es indudable que el fuego tuvo su origen en la fábrica de vapor de los señores Capdevila y Mata, calle de la Riereta, núm. 24 [25], en la cuadra del piso tercero en la cual tenia su establecimiento industrial D. Juán Parodi. Suponese que el frote de las piezas del batan, cuyo roce era muy violento por haberse descuidado el suavizar los ejes y tornillos con aceite, inflamaron algunos copos de algodón, [...] Cuando se notaron los primeros indicios, eran poco mas de las nueve de la mañana y llovía á cántaros. Dos horas después el edificio que ocupa, ó mejor dicho, que ocupaba, una grande estension del terreno estaba convertido en un volcan. [...] Se formaron cadenas de centenares de hombres que se iban pasando de mano en mano los cubos de agua, derribáronse tabiques para colocar mejor sus bombas [...], cuando repentinamente y tal vez por haber cesado la lluvia y cambiado el viento de la parte de poniente, las llamas de la fábrica de dichos señores, parte de la cual ya se habia desplomado traspasando la indicada calle de S. Paciano [Aurora], penetraron por las puertas de la del señor Armengol. [...] Aquel grande edificio, que estaba ocupado por gran número de personas fué asaltado por el fuego, y [...] en el espacio de menos de quince minutos las llamas todo lo devoraron, y techos y paredes se desplomaron con ruidoso estrépito, quedando solo en pié, como una aguja, el trozo de pared que constituía el ángulo de la esquina [...] A las tres de la tarde se creyó que el fuego estaba ya aislado y que no habia que temer ulteriores resultados. Tres horas después volvieron las llamas á tomar algún incremento dirigiéndose hacia la parte de la calle que ocupa la fábrica del señor Juncadella; volvía á darse mayor impulso á los trabajos y se iluminaban todas las casas de las calles inmediatas al teatro de la ocurrencia.[10]
El 1852, els fabricants Pere Manté i Andreu Guasch van presentar un projecte per a reconstruir la fàbrica, segons els plànols de l'arquitecte Francesc Daniel Molina i Casamajó.[11] Manté va demanar permís per a traslladar-hi la màquina de vapor de 12 CV que tenia Bartomeu Gispert a la seva fàbrica del carrer de la Riereta (vegeu casa-fàbrica Borrell-Gispert): «Don Pedro Manté, fabricante de tejidos [...] propietario de la casa nuevamente edificada en el terreno que estubo establecida la fàbrica de los Sres Capdevila y Mata, solicitan [...] hacer trasladar y funcionar en la misma, la máquina de vapor de la fuerza de 12 caballos que Don Bartolomé Gispert y Oliva tiene establecida en la casa n. 73 de la calle Riereta [...]».[12][13][14]
El 1857 hi havia la serradora de Joan Dardé, la fàbrica de teixits de Feliu, Piñol i Cia i el molí d'escorça d'arbres de Josep Domus,[15] i el 1863 els mateixos establiments excepte el darrer,[16] més la fàbrica de teixits d'Andreu Guasch.[17]
Referències[modifica]
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 392.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 220, 309.
- ↑ Soler García, 2013, p. 69-70.
- ↑ AHPB, notari Manuel Lafont, manual 1.227/21, f. 205v-206v, 25-8-1840.
- ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-135, 1-9-1840.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 383.
- ↑ Diario de Barcelona, 15-11-1847, p. 5425.
- ↑ Diario de las Sesiones de Cortes del Congreso de los Diputados: Legislatura de 1848 a 1849, 1849, p. 846.
- ↑ «Riereta 25 (ara 8) i Aurora 14. Construcció d'un edifici per fer-ne una fàbrica». Q127 Foment 158/1845. AMCB.
- ↑ Diario constitucional de Palma, 24-01-1851, p. 3.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 647 C.
- ↑ AHCB, Obreria C-140, 16-11-1852.
- ↑ «Sol·licitud de permís presentada per Pedro Manté, per establir un vapor al carrer de la Riereta». Q136 Obres públiques 3/1 1303. AMCB, 1852.
- ↑ Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 152, 203, 316, 317, 320, 339.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 140, 145, 220.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 140, 235.
Bibliografia[modifica]
- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 533-535. ISBN 9788491562160.
- Soler García, Pilar «El taller de marquetería J. Sagarra de Barcelona (1833-2003) historia de una saga de artesanos». Res Mobilis: Revista Internacional de investigación en mobiliario y objetos decorativos, vol. 2, 2, 2013, pàg. 68–82.